Han estat dos anys durs i una situació complicada per als jugadors, pel fet de no poder jugar a la pista on s’entrenaven. L’espera ha estat llarga, però ha valgut la pena.

Abans les mancances eren tan grans que ja no complíem ni les exigències de la lliga, que va pressionar, i l’Ajuntament finalment s’hi va bolcar. Tenia un pressupost d’uns tres milions i n’ha acabat costant 4,7. Han vingut jugadors que havien estat amb nosaltres, ara en altres equips, i ells mateixos ens han dit que no es podien creure el que estaven veient. Estem molt satisfets.

Gairebé soc el primer sorprès. El dia de la inauguració l’alcaldessa [Núria Parlon] se’m va acostar i em va demanar si podíem portar el torneig aquí, ja que l’equip s’hi havia classificat. Quan havia proposat alguna cosa com aquesta, sempre m’havia trobat una resposta negativa, i ho entenc, perquè Santa Coloma no és una ciutat rica per pagar aquests esdeveniments. Quan m’ho va dir vaig contactar amb la federació i ho vam tirar endavant. O ho fèiem ara o mai, perquè el mínim d’aforament que demanen és de 4.000, i nosaltres en podem posar cap a 1.500. Amb la pandèmia l’aforament passa a un segon pla, i també entenen que com a club degà ens ho mereixem.

L’equip esportivament està molt bé i les entrades que hem pogut posar a la venda les hem esgotat en vint minuts. Em diuen que ja estem a la final si fem el mateix que l’altre dia, però l’Inter vindrà ferit i és un equip campió. I El Pozo i el Llevant també són equips amb grans recursos econòmics.

No tinc paraules per expressar el rol de Javi Rodríguez. Va venir a mitjan temporada passada, després de perdre 8-0 a Palma. L’equip estava ensorrat. Ell sempre havia volgut venir i havia rebutjat ofertes, fins i tot va estar a punt de fitxar pel Saragossa, esperant la nostra trucada. És un entrenador extraordinari.

No valoro els entrenadors pels partits que guanyen o perden, sinó per la capacitat d’aconseguir que els jugadors que tenen juguin per sobre del seu nivell. Quan ell va arribar, tots estaven jugant per sota, però el caràcter que va inculcar a la plantilla, de no acceptar mai la derrota, va calar. Si el pogués tenir deu anys més, al marge dels resultats, el tindria.

Es diu que el Barça li va al darrere, però ell té contracte per dos anys més i m’ha garantit que no li han fet cap oferta. La nostra relació ve de lluny. El vaig fitxar quan tenia 17 anys. Als vuitanta, Santa Coloma no era la mateixa ciutat que ara i ho va passar malament.

Pràcticament tenim tots els jugadors renovats i en tenim de joves, com Borja i el mateix David Álvarez, el capità, que estan jugant a un gran nivell i continuaran creixent.

Dos anys fora de Santa Coloma també s’han notat en els ingressos per quotes i per entrades. A la caixa, hi tenim teranyines i alguna cosa més, però amb petits patrocinadors que anem arreplegant i els socis que continuen pagant ens en sortirem, sobretot si la temporada vinent ja podem obrir les portes del pavelló.

El 1998/99, quan vam jugar la final de la lliga, vaig cometre l’error de dir que plegava, i que donava un any de marge perquè entre tots trobessin un substitut, però la gent m’aturava pel carrer perquè no ho deixés, i aquí em teniu. El que ens fa més il·lusió és l’escola de futbol sala i veure jugadors, com Salgado, Adolfo i el mateix Javi, que arriben al cim havent-se format en aquesta casa.