El Barça serà a la final de lliga per vui­tena vegada i de retruc ja ha sege­llat el bit­llet per tor­nar a com­pe­tir en una altra edició de la Cham­pi­ons. Per asso­lir aquest doble objec­tiu, l’equip català, com diu­menge a Son Moix, va tor­nar a neces­si­tar la pròrroga per tom­bar el Palma en un par­tit que per moments va sem­blar un calc del pri­mer assalt, però amb els papers can­vi­ats. L’equip illenc va saber jugar millor les seves car­tes en la pri­mera mei­tat (0-2). El Barça va fer un pas enda­vant després de la represa i va pro­ta­go­nit­zar una gran remun­tada (4-2), però els atacs amb cinc juga­dors van obrir la porta de la pròrroga al con­junt d’Anto­nio Vadi­llo. En la segona part del temps addi­ci­o­nal, Daniel, també amb el por­ter juga­dor, va tor­nar a avançar el Barça i Dídac, un dels pro­ta­go­nis­tes del play-off, va sen­ten­ciar el duel a por­te­ria buida. En l’altra semi­fi­nal, el Val­depeñas va forçar el ter­cer par­tit, després de vèncer el Lle­vant en la tanda de penals (1-1 i 4-3).

Al Palau Blau­grana, el Palma, amb inten­si­tat i deter­mi­nació, va col­pe­jar pri­mer. Mar­lon va rema­tar amb un xut ras i col·locat un córner ser­vit per Lolo (4’). L’equip d’Anto­nio Vadi­llo va saber fre­nar les inter­na­des del por­ter mares­menc, que tant mal els havia fet en el pri­mer assalt de la sèrie. Pre­ci­sa­ment, una errada de Dídac va ser l’ori­gen del segon gol del Palma, just quan el Barça pres­si­o­nava més el seu rival. Lolo va inter­cep­tar una pilota diri­gida a Daniel i va assis­tir Raúl Cam­pos, que en l’un con­tra un va tor­nar a superar el por­ter blau­grana (18’).

El Barça va començar la segona part amb una marxa més. Ferrão va fer lluir Car­los Barrón en dues ràpides tran­si­ci­ons, però en la ter­cera ja va tro­bar recom­pensa. Dyego, tot i els pro­ble­mes físics, no va per­do­nar després de dues rema­ta­des més dels blau­grana (22’). El Barça, amb pos­ses­si­ons llar­gues, se sen­tia més còmode a la pista i con­ti­nu­ava pres­si­o­nant l’àrea rival. Només era qüestió de temps i els gols van anar caient del bàndol blau­grana fins a rubri­car la remun­tada. Ferrão va sig­nar l’empat després de rema­tar de cap una falta exe­cu­tada per Coelho (30’). L’equip diri­git per Miguel Andrés –Andreu Plaza encara està san­ci­o­nat– tenia el Palma con­tra les cor­des i Adolfo, després d’una recu­pe­ració, va ser l’encar­re­gat de cap­gi­rar el resul­tat (32’). Ferrão va tor­nar a aparèixer i després d’un bon con­trol va mar­car el quart, que dei­xava l’accés a la final més encar­ri­lat (34’). El con­junt illenc no havia dit la seva última paraula i gràcies al por­ter juga­dor, amb els gols d’Higor (37’) i Raúl Cam­pos (38’), va forçar la pròrroga. En la pri­mera part del temps addi­ci­o­nal, el Palma va man­te­nir el 5 con­tra 4, però va ser el Barça el que va treure pro­fit d’aquesta dis­po­sició tàctica. Daniel, entre el genoll i la cuixa, va tren­car el des­em­pat i Dídac, amb un xut a por­te­ria buida, va fer escla­tar l’eufòria en una altra gran nit al Palau Blau­grana.