Waterpolo

GABI HERNÁNDEZ

ENTRENADOR. CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS 2020/21 AMB EL PRO RECCO

“S’està perdent el talent”

“Teníem pressióperquè havíem perdut la lliga, però els jugadors van mostrar el seu gen competitiu”“En tots els esports d’equip si no tens defensa no guanyes”

Les declaracions de Chus Martín van ser en calent i les entenc. Per als entrenadors també és frustrant perdre

El fitxatge a principis de temporada de Gabi Hernández (Barcelona, 1975) pel Pro Recco va ser tota una sorpresa després que l’exentrenador del Sabadell i el combinat espanyol estigués apartat durant uns anys de la primera línia. A Itàlia, a l’equip més poderós del món, va aconseguir que l’equip aixequés la Champions set anys després. Va tenir l’oportunitat de renovar però va fixar altres prioritats. Aquí parla d’una temporada que li costarà oblidar en un equip de somni.

Alguns no entenen l’adeu del Pro Recco després de conquerir la Champions?
Va ser una decisió personal. Una decisió de vida, si vols dir-ho així. Vaig tenir l’oportunitat de renovar el contracte dos mesos abans d’acabar la temporada, però vaig demanar més temps perquè havia d’analitzar-ho tot. Al final me’n vaig content perquè no només vam aixecar la Champions sinó que he acabat amb una relació molt bona amb tota la gent i amb el propietari. Sé que hi tinc la porta oberta. En l’esport sovint és molt difícil acabar bé i ho he pogut fer.
Abans de la final a vuit ja sabia i havia comunicat als jugadors que no continuaria?
No. De fet ni tan sols ho volia pensar. Òbviament tenia una idea pensada i formada, però amb els jugadors mai vaig parlar de no seguir, simplement que després n’hauríem de parlar. Era millor per a tots.
Què és el que ha pesat més?
Feia quatre anys que no entrenava i ha estat una temporada intensa i complicada, també per la Covid-19. Vam estar tres mesos sense competir, només entrenant, i ens van canviar les dates de les competicions. A això hi has d’afegir que ha estat una temporada preolímpica, però al final hi ha coses també més importants, en l’àmbit personal, com ara què vull fer amb la meva vida.
La llegenda del Pro Recco com un club extraordinàriament ric i que vola amb el seu propi avió és certa o exagerada?
Una mica de tot. El propietari té tres avions privats, un iot de 80 metres i tot el que vulgui. És un magnat del petroli. Durant un cert temps teníem dos equips, un que jugava la lliga adriàtica i la Champions i l’altre la lliga italiana i sí que fèiem servir el jet privat perquè havíem d’anar a llocs de Montenegro. També hem anat amb al iot gegant. És un equip diferent. El propietari va jugar a waterpolo fins als 33 anys, després va marxar a Àfrica i finalment es va enriquir.
Hi ha molta pressió per guanyar-ho tot, doncs.
Sí, perdre la lliga va ser un petit daltabaix. Havíem guanyat la copa i després en el play-off contra el Brescia tothom donava per fet que arrasaríem. L’actitud va ser la de jugar contra un rival que no tenia prou nivell per a nosaltres i va ser un error enorme. El primer partit va ser un desastre; el segon el vam guanyar fàcilment i això va ser el pitjor de tot, perquè en el tercer vam cometre el mateix pecat i el Brescia, jugant amb el cor, ens va acabar guanyant als penals. En l’esport pots guanyar o perdre, però aquella derrota no tenia cap justificació perquè no vam tenir ni actitud ni intensitat.
I just després va arribar la final a vuit.
Allà es va veure quina mena de jugadors teníem, amb una competitivitat brutal, i el canvi d’actitud va ser clau. Vam jugar amb molta convicció i vam ser molt superiors als nostres rivals en les semifinals i la final, sobretot en els tercers i quarts períodes. Ningú havia guanyat una Champions amb aquesta contundència des de feia molt de temps.
Com es conviu en un vestidor farcit de figures mundials?
El jugador que descarto per a la lliga, per exemple, no és amic meu. Això és l’esport i ho entenc perquè tots pensen que poden jugar. En general, però, va ser una relació fàcil. No vaig arribar amb cap gran idea d’un lideratge de seducció o més autoritari. Has de parlar clar i directe. Els esportistes no són científics i com més clar els parles, millor. N’hi ha que tenen el seu ego o que tenen frustracions i els has de comprendre. Has de ser exigent i també donar suport quan cal.
Va rellevar Ratko Rudic. Encara es pot dir que els balcànics tenen la seva pròpia manera d’entendre el waterpolo?
Sí, són molt durs, sobretot els que tenen una edat més avançada. Els mediterranis som diferents, és cert, però has de ser exigent. La gent té tendència a relaxar-se, a buscar excuses i a pensar més enllà quan arriba la frustració.
Després de la semifinal contra el Barceloneta Chus Martín va dir que jugaven un waterpolo que excedia el reglament...
Van ser declaracions en calent, que les puc entendre. Per als entrenadors també és frustrant perdre. Va ser un partit amb molta intensitat en què vam guanyar des de la defensa contra un rival que juga molt bé. Vam guanyar per intensitat i agressivitat, però no per brutalitat. Aquesta és la diferència. Tots els esports d’equip parteixen de la defensa. Si no tens defensa no pots guanyar.
El waterpolo tendeix a ser més físic cada vegada?
Hi ha molt menys talent que fa uns anys, menys que fa quatre anys; fa quatre anys menys que en fa vuit, i fa vuit anys menys que en fa dotze. S’està perdent. A partir d’aquí els jugadors són més grans, neden més i són més forts. Ara bé, no es pot dir de cap manera que sigui més agressiu perquè ara els àrbitres no permeten pràcticament res comparat amb quan jugàvem nosaltres. L’Iván Pérez ara l’exclourien 25 vegades cada partit. Ens posàvem uns sobre els altres i no es xiulava res. Amb els canvis de reglament ara qualsevol cosa és penal o exclusió. Sí que és un esport, en canvi, que ha crescut en l’àmbit de la tàctica i les estratègies amb l’entrada del vídeo i l’estudi dels rivals.
Té clar el seu futur?
Segur que no estaré lluny del waterpolo. Aniré als EUA, però encara no sé si estaré a primera línia o fent tasques més acadèmiques i de formació de jugadors, com ja vaig fer durant quatre anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)