Està tot pac­tat i falta la sig­na­tura. És qüestió de dies. Pràcti­ca­ment des del novem­bre que l’acord és tan­cat, però amb la dimissió de Josep Maria Bar­to­meu i la tran­sició de la nova direc­tiva pel mig tot s’ha allar­gat. En prin­cipi haig de reno­var per tres tem­po­ra­des.

De les tretze tem­po­ra­des que he estat a pri­mera divisió no recordo una lliga tan igua­lada i tan dura. Gai­rebé a cada par­tit hem hagut de patir un suplici per gua­nyar-lo i hem cedit molts més punts que els dos cur­sos ante­ri­ors, des que vaig tor­nar al Barça. La lliga ha estat molt més igua­lada pel fet de venir de la pandèmia, de la falta de públic i d’un calen­dari molt com­pri­mit, amb com­pe­ti­ci­ons encara pen­dents del curs ante­rior.

Sin­ce­ra­ment, sí. Els mesos de gener i febrer van ser un tram de tem­po­rada en què sem­blava que no sortíssim del pavelló. Anàvem de casa a l’entre­na­ment, de l’entre­na­ment a casa, i de casa al par­tit. I quan no tocava viat­jar, tocava entre­nar, i men­tal­ment va ser molt dur perquè amb prou fei­nes teníem temps per des­can­sar. I segu­ra­ment a l’inici del play-off ,quan per­dem el pri­mer par­tit con­tra l’Inter, tots ens veiem pràcti­ca­ment a fora, sobre­tot tenint en compte que ens havia gua­nyat les dues finals ante­ri­ors. Va ser un cim molt alt i el fet d’haver-lo esca­lat fins a dalt de tot se’ns ha fet encara més llarg i dur. La part posi­tiva és que el final ha estat feliç, perquè si no, encara que teníem la plaça de la Cham­pi­ons asse­gu­rada, hau­ria estat un cop molt dur.

El mèrit és de tots i tant la Cham­pi­ons a l’octu­bre com la lliga d’ara és tot l’equip qui gua­nya. Tots hem d’estar molt bé, tant els que hem tin­gut més pro­ta­go­nisme com els que menys, perquè es tracta d’un esport d’equip, encara que les indi­vi­du­a­li­tats hi tin­guin molt a dir. Al final el col·lec­tiu i la pinya de l’equip és qui gua­nya els títols. La part més maca de l’esport col·lec­tiu i amb la qua­li­tat del nos­tre equip és que en un par­tit pot aparèixer un juga­dor, i en el següent un altre, i això ens dona tran­quil·litat quan les coses es posen llet­ges.

Sí, sobre­tot per la regu­la­ri­tat. He jugat molts par­tits, totes les finals i crec que durant la lliga he estat molt regu­lar. Al final per un por­ter el més difícil és acon­se­guir man­te­nir un bon nivell i una garan­tia que aporti segu­re­tat a la por­te­ria. Ha estat molt bon any, tot i que hi ha coses a millo­rar i en alguns moments pun­tu­als doncs segu­ra­ment no he tin­gut el nivell d’aquest final de tem­po­rada. En el còmput glo­bal, en els 50 i tants de par­tits que he jugat, crec que he ofert un gran ren­di­ment.

Molt, perquè sense afi­ci­o­nats a les gra­des molts par­tits eren molt des­cafeïnats. Gràcies a la seva presència i a la seva empenta hem pogut fer el que hem fet perquè en totes les eli­mi­natòries, i sobre­tot a la final, hem pas­sat per moments com­pli­cats. I el fet de tenir aquesta ener­gia extra per part dels Dracs, que són els direc­tors de l’orques­tra al Palau, ha fet que en les situ­a­ci­ons més deli­ca­des tinguéssim l’empenta que ens feia falta. La cele­bració va ser un èxtasi total, l’alli­be­ra­ment, perquè tot s’havia aca­bat i ja érem cam­pi­ons.

Un 7,5 o un 8. La tem­po­rada ha estat molt bona. Si valo­rem només el curs en si només hem gua­nyat la lliga perquè la Cham­pi­ons de l’octu­bre i la copa del Rei del novem­bre per­ta­nyien a l’ante­rior. Però tot i així hem estat en tres finals més, que és la nos­tra obli­gació. Un cop a la final, a par­tit únic, és un món a part.

Les tres finals van ser com­ple­ta­ment dife­rents. La pri­mera, la copa d’Espa­nya con­tra l’Inter, sí que van ser molt supe­ri­ors a nosal­tres i segu­ra­ment el nivell de l’equip quant a inten­si­tat i com­pe­ti­ti­vi­tat va ser infe­rior al que havia de ser. La segona, en la super­copa, també con­tra l’Inter, va ser molt igua­lada. A mi em van expul­sar al minut 10 per unes mans fora de l’àrea, però l’equip va con­ti­nuar com­pe­tint. Va sor­tir l’Óscar, el por­ter del filial, i va fer un par­tidàs. Ens vam man­te­nir vius i vam tenir pos­si­bi­li­tats fins al final. La que sí que vam llançar va ser la Cham­pi­ons de Zadar. En la pri­mera part vam ser molt supe­ri­ors i dominàvem l’Spor­ting per 2-0, però a la segona segur que ens van pesar les dues finals per­du­des ante­ri­or­ment quan ens van mar­car el 2-1. Vam des­a­parèixer del par­tit en cinc minuts i amb el 3-2 ja va ser molt difícil remar con­tra cor­rent. Ho vam ana­lit­zar en el seu moment i segur que ens ser­virà per al futur.

El conec des de fa més de tretze anys, és el que em vam fer debu­tar a pri­mera divisió a Gua­da­la­jara quan tenia 17 anys i és el que em va fer tor­nar al Barça després d’una llarga tra­jectòria de ces­si­ons. Per tot això li tinc una estima espe­cial i sem­pre li estaré agraït per la con­fiança que m’ha donat, i pel tracte tant espor­tiu com per­so­nal.

El club ha apos­tat per un tècnic molt con­so­li­dat i con­sa­grat, l’entre­na­dor que va fer història amb l’Inter Movis­tar gua­nyant cinc lli­gues segui­des i dues Cham­pi­ons. Evi­dent­ment que és un entre­na­dor de pri­mer nivell, perquè el Barça sem­pre es fixa en els millors i segur que apor­tarà la seva idea i el seu pla per con­ti­nuar gua­nyant títols. Li donem la ben­vin­guda i inten­ta­rem apren­dre’n i seguir el camí que ens pro­posi per acon­se­guir els objec­tius que volem tots.