No hi ha color
Tadej Pogacar (UAE) exhibeix el mallot groc amb la seva segona victòria d’etapa, ara amb final al coll de Portèth (2.215 m)
L’eslovè fa treballar l’equip per fer la darrera ascensió, i Vingegaard i Carapaz aspiren a ser al podi a París
Tadej Pogacar va posar-se líder de la general del Tour en la primera etapa de muntanya, als Alps, i ahir va exhibir el mallot groc en la penúltima entrega de muntanya, als Pirineus i amb final al coll de Portèth (2.215 m), de categoria especial (HC) i després del Pèira Sorda i l’Azet, els dos de primera.
Demostració de poder de l’eslovè, a quatre dies del que ha de ser la seva segona entrada triomfant a París. Ja havia guanyat la primera contrarellotge però va fer treballar el seu equip per afrontar la darrera pujada amb el triomf a dalt entre cella i cella. I ho va aconseguir, acompanyat dels dos homes més ben posicionats per acompanyar-lo al podi als Elisis, Jonas Vingegaard –ahir el Jumbo perdia Steven Kruijswijk, malalt des de dilluns, i es queda amb quatre homes– i Richard Carapaz; la trista consolació de l’Ineos. El danès va col·laborar en la pujada amb Pogacar. I l’equatorià, sense voler-ho, li va servir el triomf en safata atacant-lo a 1.400 metres de l’arribada després d’haver anat sempre en tercer terme.
Rigoberto Uran (Education First) i les seves qualitats a la cronometrada que ja li van permetre pujar al podi el 2017 amb la CRI a Marsella, és ara mateix la única alternativa opció –a banda de fatalitats com que Pogacar no s’aguanti sobre la bici, tal com descriu Chris Froome– amb cara i ulls a provocar un canvi en els tres primers llocs de la classificació general.
Els al·licients
La data del 14 de juliol va provocar una escapada amb sis homes, l’austríac L’austríac Lukas Pöstlberger (Bora) i cinc francesos, entre els quals Anthony Pérez (Cofidis) i Dorian Godon (Ag2r), que després dels dos primers ports començaven l’últim al davant.
L’Arkéa i l’Israel estiraven el pilot pensant en la classificació de la muntanya, per Quintana –tercer– i Woods –segon– aspirant al mallot de Poels (Bahrain). No comptaven, segurament llavors, que Pogacar irrompria també a la pugna pel mallot a punts. Fins i tot Élie Gesbert amb Nairo a roda obria un atac a l’inici del Pèira Sorda. Un moviment al qual s’afegirien Wout Poels (Bahrain) i Pierre Latour (TotalEnergies) i que els UAE ensorrarien. No per res, sinó per la tàctica que tenien preparada.
Majka era la darrera bala de Pogacar amb Pérez a 3 minuts quan li quedaven 12 quilòmetres i, al pilot, hi havia una quinzena d’unitats. Majka ja era l’únic company de l’eslovè. Fins i tot Pello Bilbao, amb els favorits atrapant Godon, treia uns metres al poloonès, amb Pérez a mig minut i amb 9 quilòmetres. Res, Pogacar obria gas i s’enduia Vingegaard i Carapaz. El primer no tenia més remei que passar algun relleu. El segon, servir el triomf mastegat al líder. I avui encara queda un altre dia a les exhibicions. El que és segur és que serà l’últim amb muntanya. Dissabte a la CRI i diumenge a l’esprint, ja...
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024