Un primer pas de gegant

L’estrena olímpica de l’equip de Jordi Ribera va ser, com era d’espe­rar, tota una prova de foc per a un equip que tan­carà un cicle al final de la com­pe­tició. L’apa­rició en els segons finals d’Alex Dui­xebàev, con­ver­tit ja en el líder natu­ral del com­bi­nat espa­nyol, va ser abso­lu­ta­ment deter­mi­nant. Amb 27-26 en con­tra el cen­tral va tro­bar el camí del gol en dues acci­ons indi­vi­du­als de talent i força men­tre que els ale­manys van aca­bar come­tent dues fal­tes d’atac imper­do­na­bles. El gegant Weber encara va dis­po­sar d’una falta amb el rellotge a zero, però el llançament va sor­tir alt.

Va ser un par­tit d’alter­nan­ces cons­tants des dels minuts ini­ci­als en què els dos entre­na­dors van anar pro­vant dife­rents estratègies. Jordi Ribera va començar amb un 5-1 però va aca­bar amb un 6-0 després que l’equip es veiés tres gols per sota en algu­nes fases del duel. Deter­mi­nant va ser el joc ofen­siu dels juga­dors cata­lans, que van aca­bar mar­cant 14 dels 28 gols espa­nyols, amb un Adrià Figue­ras into­ca­ble ja com a pivot titu­lar (5) i amb Aleix Gómez (5), impe­ca­ble en els penals, i Fer­ran Solé (2) con­fir­mats com dos dels millors extrems del món. Fins i tot Anto­nio García, arri­bat a última hora, va demos­trar la seva experiència en moments pun­tu­als (2).

En defensa Viran Mor­ros, un cop més, va fer valer la seva grapa i el blau­grana Gon­zalo Pérez de Var­gas va ser un mal­son per als llançadors ale­manys, tot i que Bit­ter, a l’altre cos­tat, també va excel·lir amb mol­tes atu­ra­des de mèrit.

En els altres par­tits del cone­gut com a grup de la mort no hi va haver sor­pre­ses i França i Noru­ega van superar els dos grans gegants sud-ame­ri­cans, l’Argen­tina i el Bra­sil.