Molt emo­ci­o­nada de tenir-la, perquè ara mateix tam­poc soc massa cons­ci­ent que la tinc. Però bé, amb el pas del temps ho aniré assu­mint una mica més.

Bé, jo no tenia al cap anar als Jocs Olímpics amb aquesta edat. Ara mateix crec que va ser tot un repte anar-hi i em va agra­dar molt.

Sí, vaig estar a l’euro­peu de la meva edat [cam­pi­ona cadet fa dos anys] i amb l’abso­luta vam anar al març a la World Lea­gue, i allà va ser la meva pri­mera vegada.

Sí, sí, jo feia poc, com­pa­rat amb les altres, que m’entre­nava amb elles. Mai havia pen­sat que ani­ria als Jocs de veri­tat, i em va sor­pren­dre molt.

Sí, cada dia mol­tes emo­ci­ons, la majo­ria bones, però també hi ha moments difícils. Crec que és una de les millors coses que m’han pas­sat a la vida i, com dius, mol­tes emo­ci­ons, una bar­reja de tot.

Molt bé. Elles han fet que jo m’adapti molt bé, m’han aju­dat molt i m’han cui­dat molt perquè tot sigui molt més fàcil i m’adapti, tant fora de l’aigua com din­tre.

Sí, i com he dit abans gràcies a tot l’equip ho vaig poder fer, perquè també elles m’aju­den a fer totes aques­tes coses. I al final els he de donar les gràcies perquè sense elles no podria estar fent tot això a l’aigua. M’han aju­dat molt, les meves com­pa­nyes.

El que em demana prin­ci­pal­ment és que no m’ama­gui, que ja que hi soc ho demos­tri, i que apro­fiti per fer el meu joc; que no m’ama­gui, que vagi cap enda­vant.

Jugant un dia sí i un dia no, era la pri­mera vegada que ho feia. Sem­pre que havia anat a un cam­pi­o­nat havia tin­gut un dia de des­cans o dos, però amb aquesta dinàmica era la pri­mera vegada i no m’ha des­a­gra­dat. Quan jugues un par­tit aca­bes men­tal­ment i física­ment molt can­sat i un dia de des­cans sem­pre va molt bé. Quan no jugàvem també apro­fitàvem per des­can­sar i entre­nar-nos una mica més rela­xa­da­ment per afron­tar millor el par­tit següent.

Sí, a la final vaig mar­car un gol, l’últim. I sí, estic con­tenta del que vaig fer.

Crec que sabíem a quin equip ens enfrontàvem, tant amb Hon­gria com amb els Països Bai­xos, com amb els Estats Units, però al final crec que érem un equip, s’havia de jugar i s’havia de gua­nyar, i era igual qui tinguéssim al davant, perquè al final havíem de demos­trar tot el que fem.

Jo de finals n’he jugat poques, la veri­tat, i s’afronta amb mol­tes ganes i amb molts ner­vis també, però són ner­vis nor­mals. I amb mol­tes ganes de jugar amb tot l’equip i apro­fi­tar la situ­ació i l’experiència que tens al davant.

Nosal­tres hi vam anar a demos­trar tot el que teníem, sortís bé o mala­ment. Hi anàvem al cent per cent i amb mol­tes ganes, i crec que això es el que importa al final.

Quan vaig arri­bar tant a la pis­cina com a la vila olímpica tot em va sor­pren­dre molt, i crec que també n’he après molt per a altres cam­pi­o­nats, i no ho sé, per mi és la cosa més top que he fet a la vida.

No, ni de petita ni fa un any. Mai hau­ria pen­sat que ara mateix vin­dria de Tòquio de jugar els Jocs.

Sí, una set­mana o deu dies, perquè hi ha l’euro­peu de l’any 2004, de la meva edat, a Croàcia i marxo cap allà.

Sí, però m’agrada molt, jo hi vull anar i apro­fi­tar totes les experiències, encara que pugui sem­blar una cosa menor. Però un cam­pi­o­nat euro­peu també es molt. Vull anar a l’euro­peu i demos­trar-ho tot amb el meu equip i espero que vagi tot molt bé.

Posar-me noves metes... Jo per­so­nal­ment vaig més dia a dia i anar tre­ba­llant i anar fent, i crec que si vas tre­ba­llant tots els dies, amb constància, les coses també van arri­bant i ho has d’afron­tar de la millor manera per apro­fi­tar-ho bé.