Atletisme

PAUL MCGRATH

MEDALLA DE BRONZE AL MUNDIAL SUB-20 D’ATLETISME

“Tinc ganes ja de provar els 20 km”

El marxador de Gavà competeix pel Cornellà Atlètic i s’entrena sota les ordres d’Alejandro Aragoneses des del 2017

El Baix Llo­bre­gat és terra de mar­xa­dors olímpics, sobre­tot Vila­de­cans i el Prat. L’últim expo­nent del plan­ter és el gava­nenc Paul McGrath, bronze dis­sabte pas­sat a Nai­robi en el mun­dial sub-20 després de ser també campió d’Europa el juliol pas­sat.

Recordo haver vist jugar el mític Paul McGrath, gran fut­bo­lista del Uni­ted. Alguna relació fami­liar?
Sé que és un juga­dor molt famós. Tinc uns avis irlan­de­sos i el meu pare és escocès, però no som parents.
De petit devia començar amb el fut­bol.
Sí, també havia fet una mica de bàsquet i d’hand­bol, però vivim molt a prop de les pis­tes d’atle­tisme de Gavà i la meva mare va veure que hi havia una escola i m’hi va apun­tar. Al prin­cipi el que més m’agra­dava era el cros. Ara bé, mai gua­nyava res. Si en el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya que­dava entre els vint pri­mers ja era molt. Amb 11 anys vaig pro­var una cursa de marxa i vaig que­dar cinquè. Allò em va obrir els ulls. Aque­lla havia de ser la meva espe­ci­a­li­tat perquè ja sabia que en les altres pro­ves no anava enlloc. El que m’agrada és gua­nyar i m’havia fet un fart de veure com ho feien els meus com­panys. En la segona prova de marxa ja vaig ser pri­mer.
La marxa reque­reix una tècnica específica. Com s’ho va fer per pro­gres­sar?
Sí, és com­pli­cada i no hi ha gai­res entre­na­dors. A Gavà en Sergi Serra va ser el meu pri­mer entre­na­dor de veri­tat. Cada dilluns feia mitja hora al seu cos­tat. El segon any ja vaig anar amb en Mar­cos Flo­res a Vila­de­cans, i n’he tin­gut d’altres, fins que el 2017 vaig tro­bar a Cor­nellà l’Ale­jan­dro Ara­go­ne­ses.
En algun moment devia veure que la pro­gressió era expo­nen­cial.
Quan amb 15 anys vaig anar a Hierro, en el meu pri­mer cam­pi­o­nat d’Espa­nya, i el vaig gua­nyar i vaig deci­dir que només faria marxa atlètica. Per dins meu vaig pen­sar per pri­mer cop que podria fer grans coses.
És una edat en què les pri­o­ri­tats són difícils perquè hi ha sem­pre els estu­dis pel mig.
La meva mare s’ha encar­re­gat sem­pre de recor­dar-me que pri­mer de tot són els estu­dis. I això encara ho tinc molt clar perquè haig d’estar cen­trat en la car­rera uni­ver­sitària (rela­ci­ons públi­ques a la Pom­peu Fabra). No ha estat mai fàcil, sobre­tot quan tens mol­tes com­pe­ti­ci­ons i coin­ci­dei­xen per exem­ple amb la selec­ti­vi­tat, que són els exàmens més impor­tants de la teva vida.
El bateig inter­na­ci­o­nal devien ser els Jocs de la Joven­tut del 2019. Una cosa és una meda­lla d’or en un cam­pi­o­nat d’Espa­nya i una altra una de plata a Europa.
El 2018 ja havia anat a Hon­gria a l’euro­peu sub-18, però no estava prou pre­pa­rat. La plata de Bakú el 2019, en canvi, sí que va ser­vir per demos­trar-me que ja era un dels millors d’Europa de la meva edat. Va ser una experiència ino­bli­da­ble.
Però el millor encara havia d’arri­bar.
Sí. Aquest 2021 ha estat increïble. A l’euro­peu sub-20 hi vaig arri­bar en la millor forma de la meva vida. Estava entre els cinc o sis pri­mers del rànquing però no m’ima­gi­nava gua­nyar. En 10 km pot pas­sar de tot.

En el mun­dial el campió, el kenyà Wanyo­nyi, va cau­sar furor.

Va ser una sor­presa per a tot­hom. No estava entre les deu millors mar­ques i no va tenir rival. És el pri­mer or inter­na­ci­o­nal d’un kenyà en marxa. Que el segon fos un indi i que acabéssim en el podi tres atle­tes de tres con­ti­nents dife­rents no fa res més que demos­trar que aquest és un dels esports més glo­ba­lit­zats.
Ara tocarà fer el salt als 20 km. N’està men­ta­lit­zat?
Tinc mol­tes ganes de fer els 20 km. Inten­taré gau­dir-ne tant com pugui i fer bones mar­ques, però m’ho haig d’aga­far amb calma perquè són 10 km més dels que he fet fins ara. El pri­mer objec­tiu del 2022 serà la copa del món, però és una com­pe­tició abso­luta i en l’equip espa­nyol hi ha mar­xa­dors de nivell mun­dial. No serà fàcil clas­si­fi­car-m’hi. Tam­poc fer-ho per als Jocs de París perquè només hi podrem anar tres. Pot­ser el meu torn arri­barà a Los Ange­les.
Té algun atleta espe­ci­al­ment miti­fi­cat?
Soc un fre­aky de l’atle­tisme i, a banda dels atle­tes de marxa, de petit vaig créixer amb les ges­tes d’Usain Bolt i sem­pre ha estat el meu ídol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)