Avui serà un altre dia
Ciclisme. Excés de zel en el primer dels dos dies de muntanya del cap de setmana en la Vuelta, amb el pilot deixant fer a la fuga i Bardet aconseguint l’etapa i el mallot dels escaladors
La intenció és el que compta i la Vuelta havia preparat una etapa, ahir a Extremadura, que ho tenia tot per oferir un gran espectacle. És clar que en aquest punt del calendari, amb els corredors comptant els set dies que falten per a l’arribada a Santiago de Compostel·la, les forces van tan justes que els favorits van deixar fer a una fuga massiva de divuit homes en què Romain Bardet era el gran candidat al triomf. El francès, que fins aquest mes d’agost en la volta a Burgos no havia guanyat mai fora del seu país i no ho feia en una gran des del 2017, va fer bons els pronòstics i, a més, atent en els primers ports (3a i 1a) va afrontar l’últim (1a) amb el mallot dels escaladors assegurat. El seu atac a set quilòmetres, suficient per atrapar els que duia al davant i fer els últims sis en solitari.
L’espectacle va anar, si de cas, a càrrec de l’australià de l’Alpecin Jay Vine, en l’escalada. Quan s’aguantava al cotxe rebent indicacions va perdre l’equilibri i va caure al mig de la carretera, amb ostensibles mostres de dolor. L’esgarrifós accident no li va impedir tornar a pujar a la bici, reenganxar-se –diu poc de la velocitat a què es rodava– i acabar tercer al port de Villuercas, al final del qual Superman López mirava de treure temps als aspirants de la general els últims tres quilòmetres que, a meta, seria de quatre segons.
La carta als Reis
197,5 quilòmetres, dos dies després de l’etapa més llarga (203,7 per resoldre’s a l’esprint) i el dia abans de la segona i última jornada de descans, a Santander, no és el millor incentiu perquè la d’avui, amb quatre ports –dos de primera–, sigui un anar i venir d’atacs entre els homes que volen guanyar la Vuelta. El primer (Centenera, 1a) es corona a 1.350 m i quan quedin més de cent quilòmetres per recórrer. Pedro Bernardo (2a) al 114 i Mijares (1a) al 159 són una altra carta als Reis que té San Juan de Nava (3a, amb bonificació) a poc més de cinc quilòmetres del final.
El noruec Christian Odd Eiking (Intermarché) manté el vermell que va aconseguir dimarts tot i patir en l’última pujada d’ahir, la que va acabar amb Richard Carapaz (Ineos), que va decidir posar el peu a terra i no acabar la cursa en què l’any passat va ser segon darrere Roglic i el gran animador en l’última setmana. L’eslovè no va del tot fi, tampoc, però té la contrarellotge de diumenge que ve a la faixa, si la seva permanent ratxa de caigudes no l’elimina, en una tercera setmana que se li sol fer llarga. Egan Bernal (Ineos) diu que el d’ahir va ser el seu millor dia, per anar a roda protegit del vent. I els Movistar tenen Enric Mas com un nen amb sabates noves per aguantar la roda de Roglic i Miguel Ángel López fa molt soroll per no res, com ahir.
LES REACCIONS
Publicat a
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024