Els herois dominicals
Ciclisme. Colossal triomf de Rafal Majka (UAE), en una memorable etapa de muntanya i amb més de 85 km en solitari, per dedicar la victòria al seu pare, mort a l’hivern de Covid-19
Definitivament els diumenges són els dies de les exhibicions individuals en aquesta Vuelta. Fa una setmana era Damiano Caruso (Bahrain) el que guanyava la primera gran etapa de muntanya, amb ports enllaçats i final a Velefique (HC), després de 70 km en solitari. Rafal Majka (UAE) es va afegir a la nòmina de guanyadors, amb una gran exhibició de força i ambició de 85 km. El polonès, a l’arribada, va confessar que volia guanyar l’etapa tant sí com no per dedicar la victòria al seu pare, mort a principi d’any a conseqüència de la Covid-19, i als seus fills. I falta el desenllaç de diumenge a Santiago de Compostel·la, amb una contrarellotge de 33,8 km –l’heroi, sigui qui sigui, també ho farà sol– que ha de coronar el vencedor de la general, amb l’eslovè Primoz Roglic (Jumbo) com a principal favorit si no torna a caure aquesta setmana. Les etapes de muntanya a Astúries, dimecres i dijous, amb finals a Covadonga i l’Altu d’El Gamoniteiru, amb previsió de pluja, no són el millor escenari per al campió de les dues darreres edicions.
El noruec Christian Odd Eiking (Intermarché) demà farà una setmana que porta el mallot vermell. Perquè els aspirants es limiten encara a atacar al final, com ahir Adam Yates (Ineos) per esgarrapar, al segon intent i perquè Superman López no li va aguantar la roda –Enric Mas només segueix la de Roglic–, 15 segons. També ho va provar dos cops David de la Cruz (UAE). Un a l’inici en un grup de 30 en què també hi havia Sepp Kuss i que l’equip Movistar va ensorrar, i un al final que Adam Yates va neutralitzar amb el primer dels seus dos atacs.
‘Rock-and-roll’
Que Majka (1989) tenia marcada l’etapa ho demostra el fet que el polonès, Maxim van Gils (Lotto) i un altre vell roquer, Fabio Aru (Qhubeka), fossin la gènesi de la fuga del dia, al quilòmetre 72. El jove belga (1999) no va aguantar i el campió de la Vuelta el 2015 (1990), que es retira diumenge que ve, no anava tan fi com el protagonista del dia, que quan faltaven 85 km va començar el que era tot un acte de fe, amb corredors d’entitat intercalats en un grup perseguidor en què hi havia Kruijswijk, que en el segon port de primera es va animar també sol a dos minuts i que en va rebaixar amb prou feines 30 segons. El polonès va començar a mostrar feblesa muscular quan afrontava l’últim port, San Juan de Nava (tercera), però la diferència no es movia del minut i mig amb Kruijswijk i dels 6 respecte al pilot, que amb els atacs es reduiria a 3.
LES REACCIONS
Publicat a
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024