Rugbi

BERNAT GUASCH

PRESIDENT DELS DRACS CATALANS

“Ens titllaven de bojos per voler jugar la Superlliga”

L’empresari ha convertit el club en un projecte guanyador i en un mirall per als que defensen la catalanitat a Perpinyà

Admet que ell mateix va triar el nom de Dracs i que ‘Els segadors’ fos l’himne oficial del club

El meu avi era l’alcalde de l’Espluga de Francolí i la meva cultura principal sempre ha estat la catalana

La idea de visi­o­nari s’adiu força amb la figura de Ber­nat Guasch (Per­pinyà, 1960). Va res­sus­ci­tar un esport que s’anava llan­guint a la Cata­lu­nya del Nord amb la cre­ació de la Unió Tret­zista Cata­lana i el va con­ver­tir en els Dracs Cata­lans, equip que avui pot alçar la somi­ada Super­Le­a­gue a Old Traf­ford en la final con­tra el St. Helens.

Com estan els ànims per a la final?
La gent està molt il·lusi­o­nada. El viatge a Manc­hes­ter no era sen­zill perquè calia a més el pas­sa­port Covid, però tot i això molts han pogut pujar. Hem omplert qua­tre avi­ons grans i cal­culo que serem uns 1.500 cata­lans a Old Traf­ford, que per nosal­tres ja és tot un èxit en una tem­po­rada com aquesta. Ho hem hagut de fer en una set­mana. És un petit mira­cle. Sabem, a més, que hi haurà gent que ve de Car­cas­sona, Tolosa i Mont­pe­ller perquè tenim molts segui­dors a tota l’Occitània, on el rugbi a 13 sem­pre ha tin­gut una gran accep­tació.
En dies com avui és quan deu pen­sar que tot l’esforç per­so­nal i econòmic d’aquests anys ha val­gut la pena.
Exacte. Són 15 anys d’un tre­ball molt dur i ara reco­llim tot el que hem sem­brat aquest temps. La final de la Super­lliga sem­pre l’havíem vist com un somni pro­hi­bit per nosal­tres i final­ment hi som.
El 2005 van anun­ciar la idea de jugar en la Super Lea­gue. Com s’ho pre­nia la gent?
Quan vaig expli­car a l’Ajun­ta­ment de Per­pinyà i a altres auto­ri­tats i polítics regi­o­nals que aquest era el nos­tre pro­jecte tot­hom deia el mateix: “Aquest nano és boig.” Amb molt de tre­ball i també amb molt de conei­xe­ment ho vam fer rea­li­tat. Hem seguit l’exem­ple de grans clubs angle­sos, com el St. Helens, el Wigan o el Leeds i hem tro­bat el nos­tre propi camí fora d’Angla­terra.
Quan van con­ver­tir la Unió Tret­zista Cata­lana en el club que són ara mateix, de qui va ser la idea de bate­jar l’equip com a Dracs Cata­lans?
Era una idea meva. Sabia que hi havia uns Dra­gons a Austràlia en una com­pe­tició també molt cone­guda però no n’hi havia cap a Europa. I evi­dent­ment vaig pen­sar en la lle­genda del drac català i sant Jordi. Era una imatge potent, la que volia donar a l’equip.
Tots els símbols que envol­ten l’equip, com la senyera, ‘Els sega­dors’ i ara l’este­lada, han anat arre­lant de manera natu­ral en l’afició?
La meva cul­tura prin­ci­pal sem­pre ha estat la cata­lana. El meu avi va ser alcalde de l’Espluga de Fran­colí i el meu pare va venir a Per­pinyà amb vuit anys, però tinc família a l’Espluga i pro­curo anar-hi cada any. El cata­la­nisme i les arrels al país és una cosa que tota la vida m’ha acom­pa­nyat. Els sega­dors a casa sem­pre l’havíem can­tat i ara la gent i els juga­dors l’han adop­tat com a himne propi des del pri­mer dia. Ho vam deci­dir, de fet, el mateix dia del pri­mer par­tit i ha fun­ci­o­nat.
El rugbi també li ve de família?
Sí, total­ment. El meu pare va començar a jugar de ben petit i amb 14 anys ja estava a la USAP. Amb 20 anys va jugar la seva pri­mera gran final. Als anys cin­quanta, però, el rugbi a 13 tenia aquí molta més fama que el tra­di­ci­o­nal. Era pràcti­ca­ment el pri­mer esport a tot França. Ell era un bon juga­dor jove i final­ment va sig­nar un con­tracte amb el XIII Català a canvi d’una car­nis­se­ria. Va con­ver­tir-se en un juga­dor pro­fes­si­o­nal perquè hi havia bons sous i va poder com­prar un segon local, es va fer majo­rista i així va començar el negoci fami­liar. Jo també vaig jugar pràcti­ca­ment tota la meva vida al Gil­bert Bru­tus amb el XIII Català i més enda­vant, amb el Sant Esteve.
I quan deci­deix fer el salt a la pre­sidència i final­ment a la pro­pi­e­tat del club?
El 2000 em van venir a bus­car uns amics a veure si podia aju­dar-los en el pro­jecte que va con­duir a la Unió Tret­zista, que es va aca­bar con­ver­tint en els Dracs. Hi havia un cert perill de des­a­pa­rició. El rugbi a 13 havia bai­xat molt en popu­la­ri­tat i la solució va ser la fusió del Sant Esteve i el XIII Català. De fet coin­ci­dia que el rugbi tra­di­ci­o­nal ja era també pro­fes­si­o­nal i la USAP estava en el seu millor moment, però a poc a poc ens hem pogut fer un lloc a Per­pinyà i la comarca.
Les rela­ci­ons amb la USAP com estan?
La cul­tura d’aquí va per pobles i per famílies. Un poble és del rugbi a 15 i el del cos­tat, del 13. I a les famílies passa el mateix. I ho són tota la vida. Sal­vant les distàncies, és com ser del Barça o l’Espa­nyol. Costa molt can­viar i aquí és molt difícil que els uns i els altres es posin d’acord. Hem de con­viure.
Però els nens deuen jugar a qual­se­vol dels dos.
I tant! Passa a tot arreu, entre els que tenen entre 10 i 14 anys. Amb l’escola juguen a 15 i el cap de set­mana, a 13, o a l’inrevés.
El futur està garan­tit més enllà de la seva figura.
Penso que sí. Hi estem tre­ba­llant. Estem cre­ant una comissió for­mada sobre­tot per antics juga­dors que ara són empre­sa­ris i patro­ci­na­dors del club. La idea és impli­car-los més en el club i que jo, a poc a poc, pugui dei­xar pas a un grup jove, ambiciós i amb mol­tes ganes.
Es veu favo­rit?
Crec que serà una final que es deci­dirà per petits detalls perquè som dos molt bons equips. Hem que­dat pri­mers a la lliga regu­lar però ells han gua­nyat les dues últi­mes finals.
Steve McNa­mara s’ha gua­nyat la reno­vació?
Sí, segur. Té con­tracte la tem­po­rada vinent i estem ja nego­ci­ant per ampliar dos anys més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)