Natació

CARLES COLL

NEDADOR DEL CN SABADELL, DOBLE FINALISTA EN L’EUROPEU DE PISCINA CURTA

“El nivell d’exigència a Kazan ha estat brutal”

“Esperava competir en alguna semifinal, però en cap cas en dues finals. He millorat marca en les sis proves i suposa tot un estímul per continuar treballant”

“He acabat rebentat; en cinc dies he competit quinze vegades”

Car­les Coll (Tar­ra­gona, 2001) ha estat la gran sen­sació de la dele­gació espa­nyola en l’euro­peu de pis­cina curta de Kazan. En el seu debut en un gran cam­pi­o­nat inter­na­ci­o­nal en cate­go­ria abso­luta, Coll ha superat totes les expec­ta­ti­ves i s’ha clas­si­fi­cat per a dues finals (sisè en 100 m estils i 200 m estils) i dues semi­fi­nals (50 m lliure i 200 m braça), a més de millo­rar els seus regis­tres en les sis pro­ves del seu extens pro­grama. Fill de dos exne­da­dors, Adolf Coll (exre­cor­dista esta­tal de 50 m i 100 m lliure) i Mireia Martí (espe­ci­a­lista en esquena, pro­ves de fons i estils), el neda­dor del CN Saba­dell ha fet un pas enda­vant des que s’entrena a la uni­ver­si­tat nord-ame­ri­cana de Vir­gi­nia Tech, a les ordres del pres­tigiós tècnic català Sergi López.

Amb qui­nes expec­ta­ti­ves arri­bava a l’euro­peu?
De fet, vaig anar a Kazan sense haver pre­pa­rat específica­ment aquesta com­pe­tició, sense posada a punt. Nor­mal­ment abans d’un gran cam­pi­o­nat des­can­ses i fas entre­na­ments més lleu­gers, i jo, en canvi, em vaig con­ti­nuar entre­nant al màxim, i just abans de l’euro­peu ja vaig fer una com­pe­tició de dos dies a Ohio. Just després, vaig aga­far un vol de 30 hores i l’endemà ja com­pe­tia a Kazan. Abans de com­pe­tir ja estava reben­tat. L’objec­tiu era men­ta­lit­zar-nos al cent per cent per nedar ràpid. Donar el cent per cent, tot i el can­sa­ment.
Sorprès amb els resul­tats?
M’espe­rava fer alguna semi­fi­nal, però en cap cas nedar dues finals. També he millo­rat la marca en les sis pro­ves que he nedat.
Si ja arri­bava reben­tat a Kazan, després del pro­grama de com­pe­tició que ha tin­gut ara es deu aguan­tar amb pin­ces?
Ha estat bru­tal. Ha estat de llarg la com­pe­tició més exi­gent que he fet en la meva vida. El pri­mer dia vaig fer 50 m lliure i pocs minuts després 100 m braça. Estava can­sadíssim, però en la braça vaig fer molt bona marca i em vaig que­dar a només 7 dècimes del rècord d’Espa­nya. A més, el fet de nedar semi­fi­nals i finals en un euro­peu genera men­tal­ment un nivell d’exigència que no tens en altres com­pe­ti­ci­ons. En cinc dies d’euro­peu, em vaig tirar quinze vega­des a la pis­cina per com­pe­tir, i si compto el cam­pi­o­nat d’Ohio, són vint vega­des en vuit dies.
En els mun­di­als i euro­peus júniors del 2019 s’havia foca­lit­zat en les pro­ves de braça i a Kazan ha bri­llat més en els estils. Ha can­viat les seves pri­o­ri­tats?
Tot comença perquè la tem­po­rada pas­sada, ja als Estats Units, em van haver d’ope­rar del canell. Vaig haver d’estar gai­rebé tres mesos sense nedar i després només dis­po­sava de tres mesos més per inten­tar acon­se­guir la plaça per als Jocs. Vam con­si­de­rar que la prova més acces­si­ble per obte­nir la mínima era els 200 m estils i per això la vam estar pre­pa­rant específica­ment. De fet, en els estils la braça té molta importància i jo ja tenia aquesta base, i la resta d’estils també els tinc bas­tant bons. Només vaig tenir una opor­tu­ni­tat per clas­si­fi­car-me i al final m’hi vaig que­dar a 4 dècimes. Aquesta tem­po­rada estic con­ti­nu­ant en els estils i sem­bla que va força bé.
Com valora els resul­tats de l’euro­peu?
M’han ser­vit per saber on soc tot i estar can­sat, i em motiva molt per con­ti­nuar tre­ba­llant. Em dona con­fiança veure que ja soc a prop dels neda­dors d’elit. Abans ho veia molt més lluny. Nedar al cos­tat de recor­dis­tes euro­peus o meda­llis­tes olímpics també és un estímul men­tal.
Anirà al mun­dial de pis­cina curta d’Abu Dhabi?
En teo­ria no perquè si ana­ves a l’euro­peu no ana­ves al mun­dial, i a l’inrevés. Si la fede­ració s’ho repensa i em donen una altra opor­tu­ni­tat em faria molta il·lusió. En l’euro­peu havien con­vo­cat neda­dors joves pen­sant en el cicle del 2024 i el 2028.
Quins són els objec­tius d’aquesta tem­po­rada?
Quan torni als Estats Units seguiré entre­nant en pis­cina curta perquè pri­mer tindré les com­pe­ti­ci­ons de con­ferència i després les finals uni­ver­sitàries, que són al mes de març i que fins i tot poden tenir més nivell que a l’euro­peu. Dues set­ma­nes després es farà el cam­pi­o­nat d’Espa­nya Open, on miraré d’acon­se­guir les mínimes per al mun­dial de Fuku­oka.
El seu pare i la seva mare eren neda­dors, estava pre­des­ti­nat a dedi­car-se a la natació?
En aquest sen­tit, mai m’he sen­tit pres­si­o­nat. A l’escola vaig jugar a fut­bol i bàsquet, i després durant anys vaig com­pa­gi­nar el fut­bol amb el Nàstic, el con­ser­va­tori de música i la natació amb el Tàrraco. Va arri­bar un punt que en els tres llocs m’exi­gien més temps i dedi­cació, i vaig ser jo que em vaig deci­dir per la natació. Ales­ho­res devia tenir 14 anys.
En els últims anys, tots els grans noms de la natació cata­lana són dones; Mireia Bel­monte, Jes­sica Vall, Marina Gar­cia o África Zamo­rano.
És curiós. Últi­ma­ment no han sor­tit nois que hagin pogut nedar en finals de mun­di­als o finals olímpi­ques. Per mi seria un orgull con­ver­tir-me en un dels refe­rents i somiar a poder acon­se­guir aquests objec­tius, i gua­nyar alguna meda­lla inter­na­ci­o­nal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)