Vela

CRISTINA PUJOL

REGATISTA CN PORT D’ARO

“Ser un model m’emociona”

“Vaig prendre bones decisions i em vaig veure primera. Era el primer cop que em passava i va ser la millor regata de la meva vida. No podia fallar”, recorda dels Jocs, la desena en l’últim mundial

Cris­tina Pujol (Sant Cugat del Vallès, 1993) va ser baixa d’última hora de la Christ­mas Race, per ser con­tacte estret d’un posi­tiu de covid-19. “Hi he vin­gut amb altres clas­ses; abans com­pe­tia en 470 i hi havia vin­gut un parell de vega­des, com en làser. És una regata en què no es pot fallar. Tenim el pri­vi­legi de tenir-la a casa i s’ha d’apro­fi­tar per poder com­pe­tir i pre­pa­rar-se per la tem­po­rada”, expli­cava. La prova va començar, ahir, amb vent de garbí de fins a 10 nusos, amb domini dels rega­tis­tes bale­ars.

Fins a quin punt li can­via la vida haver estat en uns Jocs?
Ara, em veig més pro­fes­si­o­nal, em puc con­cen­trar més en els entre­na­ments i, gràcies a haver anat als Jocs, tinc una beca ADO. És impor­tant perquè em per­met cen­trar-me al cent per cent en la vela i arri­bar a Mar­se­lla [camp de rega­tes dels Jocs de París] amb opci­ons de meda­lla. També mediàtica­ment m’ha can­viat: he d’estar més pen­dent de la premsa i les xar­xes soci­als i, fins i tot, des­ti­nar-hi un temps a la set­mana, cosa que abans no em pas­sava.
Forma part de la pro­fessió...
Exacte, m’he de pen­sar molt què dic i és una cosa nova per a mi que, a poc a poc, he pogut anar apre­nent.
En el món de la vela es deuen conèixer tots, però segu­ra­ment també hagi aug­men­tat la seva noto­ri­e­tat i reco­nei­xe­ment.
Inter­na­ci­o­nal­ment, ja puc dir que en la vela olímpica em coneix tot­hom. Tinc més segui­dors i fins i tot m’adono que per als petits soc un model a seguir: són com els meus fans i això m’impres­si­ona i m’emo­ci­ona. Per això miro sem­pre de donar-los exem­ple.
Ha estat a l’altre cos­tat també. Pel que em comenta, sobre la beca i ser pro­fes­si­o­nal, és més difícil arri­bar que man­te­nir-se?
És un honor i també el que dona sen­tit a tota la feina. Que hi hagi nens que el seu somni sigui arri­bar allà on estic jo ara és el més emo­ci­o­nant.
A Tòquio, gua­nya la pri­mera regata que es dis­puta. Com va anar?
Sabia que en aque­lles con­di­ci­ons podia fer-ho. En uns Jocs Olímpics és on més nivell hi ha i no era fàcil: vaig pren­dre bones deci­si­ons i em vaig veure pri­mera. Em seguien totes les càmeres, els helicòpters... Era el pri­mer cop que em pas­sava i va ser la millor regata de la meva vida. Tenia pressió, però em va aju­dar a man­te­nir-me al cap­da­vant: no podia fallar.
Després, avança la com­pe­tició i perd llocs. N’era cons­ci­ent?
És clar. De cop, em dona­ven opci­ons de meda­lla, però no eren reals. La pre­visió era de molt vent amb el tifó i no eren les con­di­ci­ons per­fec­tes per a mi. El pri­mer dia amb poc vent, faig el pri­mer lloc, però les con­di­ci­ons durant tots els Jocs no eren les més ade­qua­des per a mi. Jo ho tenia clar i ho sabia, que és l’impor­tant.
Desena en el mun­dial. És el seu nivell per a aquest cicle olímpic?
De fet, el meu objec­tiu era aca­bar entre les dotze pri­me­res i ho he acon­se­guit. Durant la set­mana, em veia amb opci­ons de podi i fins i tot de gua­nyar. Et que­des amb ganes de més, però, en fred, veus que l’objec­tiu es com­pleix.
Per què va bé amb poc vent?
En làser, ara ILCA, has de tenir un pes poli­va­lent en totes les con­di­ci­ons, 68 qui­los, i jo no hi arribo. Ja n’he aga­fats 13, però amb 63, encara me’n que­den 5 per ser com­pe­ti­tiva en totes les con­di­ci­ons. Per una qüestió física, el vai­xell va més ràpid com més peses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)