Neu de canó i trepitjada, que bé resisteixes!

Una cap­tura que exem­pli­fica gràfica­ment el perquè la neu de canó i tre­pit­jada resis­teix millor que la natu­ral

A la tem­po­rada de neu 21/22 li man­quen pocs dies per arri­bar al punt de l'equa­dor. I un dels trets que millor iden­ti­fi­carà aquesta mitja part de la tem­po­rada és l'absència de neva­des impor­tants. La dar­rera import­nat l'hem d'anar a bus­car en el cxa­len­dari en la data del pas­sat 9 de gener. Una nevada que, recor­dem-ho, va venir de nord i que en cotes per sota els 1.900 metres va ser d'aigua durant algu­nes hores.

De fet, en el cas con­cret del Piri­neu ori­en­tal o el ves­sant sud, la neu natu­ral que tro­bem als cims és en bona part la que va pre­ci­pi­tar durant el novem­bre i desem­bre. La nevada del 9 i 10 de gener va venir acom­pa­nyada per vent i això va cas­ti­gar les care­nes dels cims més expo­sats. I això és el que ara mateix podem obser­var de manera bas­tant clara al pic de la Tosa d'Alp (2.535 m), a la Cer­da­nya.

Aquests dies podem veure com des de l'estació d'esquí de Mase­lla, i ana­lit­zant amb una mica d'atenció la cara nord del cim, hi dife­ren­ciem clara­ment tres ban­des de neu força defi­ni­des.

Tres ban­des neu

Tal com podem veure a la foto­gra­fia que adjun­tem i que hem cap­tu­rat aquest matí, hi podrem dife­ren­ciar tres grans ban­des de neu, i ho són pel dife­rent gruix que a sim­ple vista s'hi detecta. Clara­ment i a sim­ple vista.

A la banda esquerra, entre la traça dels tele­esquís i la línia de canons de neu, hi podem veure un bon gruix de neu. Es tracta de la pista Tosa Ver­me­lla, que compta amb suport de neu produïda, un tipus de neu més densa que la natu­ral, i que a més, és tre­pit­jada cada nit per les tre­pit­ja­neu de l'estació. Que bé que es con­serva, oi?

A la banda cen­tral, entre els para­vents que deli­mi­ten la pista ante­rior i l'altra línia de para­vents, hi podem obser­var la pista ger­mana Tosa del Mig, amb una banda de neu de poc gruix. Es tracta d'una pista de neu que, en prin­cipi, només rep neu de forma natu­ral. No hi ha cap xarxa de canons ins­tal·lada. Tot i que es pot veure clara­ment que les màqui­nes també l'han estat trac­tant, al mateix temps ja s'hi veuen les pri­me­res cla­pes de terra.

I final­ment, a la banda de més de cap a la dreta, hi tro­bem l'accés a la pista Fonda i el Tub, aques­tes sense neu. Aques­tes dues pis­tes només reben neu natu­ral. Enguany no han estat ober­tes i, per tant, la neu natu­ral, ja de per si més lleu­gera que la de canó, aquesta última més densa, amb l'afe­git que no ha estat com­pac­tada per les tre­pit­ja­neu com en el cas de la Tosa del Mig, ha aca­bat des­a­pa­rei­xent per com­plet. De fet, és una imatge poc habi­tual la que hem vist avui, més encara si tenim pre­sent que estem a 5 de febrer.

En resum, tenim un bon exem­ple del perquè la neu tre­pit­jada i, per tant, com­pac­tada, sem­pre ofe­reix millor resistència a des­a­parèixer que la no trac­tada.

En qual­se­vol cas, i al marge d'aquesta cap­tura que avui ens ha cri­dat l'atenció, val la pena dei­xar clar que les con­di­ci­ons de la neu, sigui natu­ral o produïda, a les esta­ci­ons del Piri­neu con­ti­nua sent bona.

Aquesta qua­li­tat i resistència es deu pre­ci­sa­ment a la baixa humi­tat i al tre­ball de les tre­pit­ja­neu de nit. Gràcies i bona feina com­panys!