Oriol Car­dona (Banyo­les, 1994) ha assu­mit el lide­ratge de l’esquí de mun­ta­nya català amb una ambició gens dis­si­mu­lada. L’euro­peu de Boí Taüll serà defi­ni­ti­va­ment la seva rampa de llançament en una dis­ci­plina que grans països alpins, com ara Itàlia, França o Suïssa, també estan poten­ci­ant. La final de la prova de l’esprint que va pro­ta­go­nit­zar el català en l’espec­ta­cu­lar cir­cuit dibui­xat per l’orga­nit­zació és per emmar­car. Després de bara­llar-se cos a cos en les eli­mi­natòries, quarts de final i semi­fi­nals amb els seus grans rivals –sis esquia­dors en cada sèrie–, en la final els altres aspi­rants a l’or no el van veure fins a la meta.

Car­dona (3:17.988) va arran­car com una fletxa en el pri­mer tram de pujada i va com­ple­tar les dife­rents parts sense atu­ra­dor, també les esca­les tram­po­ses (sense esquís) situ­a­des a la mei­tat, la pujada més forta i final­ment un des­cens en eslàlom i revolt final, que el català ja va poder afron­tar sense arris­car. El defen­sor del títol, l’italià Ernesto Can­clini (3:23.712), va ser plata i el basc Iñigo Martínez, reve­lació de la prova, va ser bronze. El jove esquia­dor de Vilajuïga va que­dar eli­mi­nat en la segona semi­fi­nal després d’un gran esforç. Aquesta semi­fi­nal va ser la mateixa que Car­dona, que va ser ter­cer sense donar pis­tes de les for­ces que guar­dava per a la final. El banyolí, de fet, ja va aga­far-se amb calma la qua­li­fi­cació, en què que­dar a nou segons del millor temps del suís Arno Lietha, líder de la copa del món.

Car­dona bus­carà avui la seva segona meda­lla en la cursa ver­ti­cal, prova que també s’adiu a les seves carac­terísti­ques, sobre­tot en el seu actual estat de forma. De fet, com­pe­tirà també en la cursa indi­vi­dual de fons i en els relleus de diu­menge.

“Venia d’un any molt difícil amb una mono­nu­cle­osi i una lesió al genoll i m’havia pro­po­sat sobre­tot fer-me fort en l’esprint pen­sant en l’euro­peu. Aquesta victòria, a més, és molt espe­cial, perquè l’he asso­lida davant de la família i de molts amics i s’ha pogut veure en directe també per la tele­visió”, expli­cava Car­dona en aca­bar la final.

La final feme­nina va tenir emo­ci­ons for­tes. La fran­cesa Emily Har­rop va sor­tir molt forta, però va tenir pro­ble­mes quan es va treure els esquís per fer el tram d’esca­les. L’eslo­vaca Mari­anna Jager­cikova i la sueca Tove Ale­xan­ders­son la van superar ja en el tram més dur de la pujada. La pri­mera va bai­xar des­ta­cada però va estar punt d’ador­mir-se i Ale­xan­ders­son va entrar engan­xada a la seva esquena.

La d’Oriol Car­dona no va ser l’única meda­lla cata­lana de la pri­mera jor­nada. Maria Costa va ser bronze en la final sub-20 i Biel Pujol, sub­campió en sub-18.

Tot i la poca neu que ha cai­gut en les dar­re­res set­ma­nes als Piri­neus de l’Alta Riba­gorça, l’orga­nit­zació va acon­se­guir traçar un recor­re­gut atrac­tiu.