Salt a l’Olimp
Queralt Castellet, segona en la modalitat de migtub de surf de neu a Pequín, es converteix en la primera esportista catalana a pujar a un podi en uns Jocs Olímpics d’hivern
Amb una nota de 90,25 en la segona mànega, només cedeix davant la nord-americana Chloe Kim (94,00)
Amb 32 anys i en la seva cinquena participació ens uns Jocs d’hivern, Queralt Castellet es va alçar ahir fins a l’Olimp dels escollits. La sabadellenca, segona en la modalitat de migtub de surf de neu, es va convertir en la primera esportista catalana a guanyar una medalla en una cita olímpica hivernal. El 10 de febrer del 2022 i el parc de neu de Zhangjiakou, una de les tres subseus dels Jocs de Pequín, ja són la data i l’escenari d’una de les grans fites de l’esport català en general i dels d’esports de neu i de gel en particular.
Castellet culmina una reeixida carrera esportiva de llarg recorregut. “Estic en el meu millor moment”, repetia la vallesana les jornades prèvies a la competició. I ahir ho va poder demostrar sobradament. En el palmarès de Castellet, ja hi destacaven una medalla de plata en el mundial de Kreischberg el 2015 i una de bronze en el d’Aspen 2021, a més de sis victòries i onze podis en la copa del món, i una medalla d’or i dues de plata en els X-Games. Ara ja hi llueix també una medalla de plata olímpica. “La medalla en els Jocs no era una motxilla sinó un objectiu”, assegura la surfista, que en tot cas dibuixa una trajectòria olímpica clarament ascendent: 26a a Torí 2006, 12a a Vancouver 2010, 11a a Sotxi 2014 i 7a a Pyeongchang 2018. “Somio en això des de Torí 2006, quan vaig veure les noies al podi i vaig dir: ‘Jo vull ser allà.’ Tenia 16 anys. Em vaig plantejar aconseguir una medalla i no he deixat de lluitar fins avui.” La persistència ha tingut la seva recompensa, i la història no acaba aquí, perquè Queralt també vol ser als Jocs de Milà-Cortina d’Ampezzo 2026: “El somni no acaba a Pequín: seré en els pròxims Jocs Olímpics.”
Excel·lent segona mànega
Castellet va obtenir la medalla de plata gràcies a una excel·lent segona mànega (90,25) en una final en què la nord-americana Chloe Kim, la gran favorita, ja havia pres el lideratge en la primera sèrie (94,00), suficient per revalidar el títol de Pyeongchang. Va completar el podi la japonesa Sena Somita (88,25). En les finals de migtub, les dotze participants disposen de tres mànegues i només es puntua la millor. El jurat té en compte la dificultat dels grups de salts, l’amplitud i l’alçada dels vols, la varietat dels trucs i l’execució. En ordre invers de la jornada de classificació, Castellet –havia estat quarta– va aparèixer en escena en novè lloc. L’exercici no va acabar de sortir rodó i va rebre 69,25 punts que la col·locaven provisionalment en setè lloc. En la segona mànega va elevar el llistó. Va ser més agosarada. Va prendre més velocitat i alçada (3,9 m), i després de planxar el truc final ja se sabia entre les millors. Mossegant la planxa, no va amagar el seu somriure quan va veure la puntuació del jurat. En la tercera mànega, va fer un exercici de major dificultat, però l’execució no va ser tan bona i es va quedar en 78,25. En tot cas, la xinesa Xuetong Cai (81,25) i la nipona Mitsuki Ono (71,50), les surfistes que l’havien precedit en la jornada de qualificació, no la van poder superar, i la medalla de plata ja era seva amb tot mereixement. “Ha estat increïble, he començat una mica malament i després m’han vingut els nervis, però he estat capaç d’aconseguir la mànega que volia en la segona, una ronda que he estat treballant molt, molt temps. Molts anys. Soc molt feliç”, assegurava. Castellet, emocionada, també va tenir paraules de record per als seus familiars, que ahir van passar la nit en vetlla a Sabadell per veure l’actuació de Queralt: “Aquesta medalla és fruit de molta feina i, sobretot, del suport de la família. Amics i pares han matinat per veure’m, i soc on soc gràcies a ells. Quan ha acabat la competició només he pogut dir, que heavy!”
Precoç i persistent
La iniciació de Queralt en el surf de neu li ve de família, ja que el seu pare, Josep Castellet, va ser-ne un dels primers practicants a Catalunya. La flamant subcampiona olímpica es va calçar la primera planxa quan només tenia 5 anys i una dècada després ja feia el seu debut olímpic, a Torí 2006. La rider vallesana va segellar el seu primer podi en la copa del món el 2008, amb un segon lloc a Bardonecchia. Però la seva trajectòria no ha estat ni de bon tros un camí de roses. En els Jocs de Vancouver 2010 va obtenir la tercera millor puntuació en la qualificació. Però en els entrenaments previs a la gran final es va colpejar el cap en una mala caiguda, i per uns instants va perdre el coneixement. Els metges no la van deixar competir, per seguretat. La sabadellenca no va participar en el mundial de la Molina 2011, on era una de les favorites en migtub, per desavinences amb la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern. Aleshores ja s’entrenava amb l’ex rider neozelandès Ben Jolly, que s’acabaria convertint en la seva parella. Però el sotrac més important arribaria la primavera del 2015, quan va perdre Jolly poc després que li detectessin un tumor al cap. Ensorrada, durant uns mesos va deixar de banda la neu i les competicions. Quan es va veure amb forces, va recuperar la taula –“És el que hauria volgut en Ben”, va escriure en una carta oberta a Facebook– i va establir el seu quarter general a l’estació suïssa de Laax. Després arribaria el setè lloc en els Jocs de Pyengchang 2018, on el canvi generacional ja era un fet, els temps de confinament per la pandèmia per la covid-19 i la consagració a Pequín 2022, ara sota les ordres del nord-americà Danny Kass.
Ahir les felicitacions per la medalla olímpica li van arribar per totes bandes. En ple debat sobre la candidatura als Jocs del 2030, la presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Mònica Bosch, també hi va dir la seva: “Amb una medallista olímpica no podem tenir millor oportunitat per posar-nos tots a treballar en la mateixa direcció. I demostrar que Catalunya és capaç d’organitzar uns Jocs amb un nou model i amb total respecte pel territori i per la gent que hi viu. Si ho podem explicar, estic segura que convencerem la gent.”
LA PROTAGONISTA
LA DADA
LA TRAJECTÒRIA
Mirambell, 24è després de dues baixades de tobogan
El superdijous de l’esport català en els Jocs de Pequín es va completar amb el 24è lloc d’Ander Mirambell després de les dues primeres sèries de tobogan al Centre Nacional de Yanquing. Mirambell es va classificar en la 23a posició en la primera baixada (1:02.45) i en la 25a en la segona (1:03.36), i es va situar a 5.48 del líder, l’alemany Christopher Grotheer. El pilot català afrontarà avui la segona jornada amb la missió gairebé impossible d’acabar entre els vint primers en la tercera baixada (13.20 hora catalana), cosa que li permetria prendre la sortida en la quarta i última baixada (14.55 h). “Acaba la primera jornada a Pequín. En la primera baixada he marcat el rècord del circuit per uns minuts i m’he quedat a prop del top 20, amb velocitats molt interessants. En la segona, he fet càlculs i jo havia d’anar al límit i la resta fallar, i no ho han fet. He arriscat i no m’ha sortit. He deixat córrer excessivament el trineu, m’ha cuejat un parell de vegades i he colpejat massa fort, m’he fumut una bona trompada a 125 km/h, però és el risc que té aquest esport”, ha explicat. Amb 2:00.33, Christopher Grotheer comanda la prova amb 0.70 de diferència respecte del seu compatriota Axel Jungk. Mirambell (2:05.81) és a 2,10 de la vintena plaça, que marca el pilot de la Samoa Americana Nathan Crumpton (2:03.71). “Arribar al top 20 seria una gesta històrica, però és poc probable perquè tenim la sortida que tenim. L’objectiu és fer la millor baixada de la setmana”, sentencia.
