Surf de neu

Queralt Castellet: “La plata és el resultat de la passió i de la feina ben feta”

Els ulls de Que­ralt Cas­te­llet (Saba­dell, 1989), meda­lla de plata en half­pipe (mig­tub) als Jocs Olímpics de Pequín, bri­llen quan parla sobre el seu esport, perquè més enllà de les victòries i els dis­gus­tos, el surf de neu és la seva gran passió. Després de con­ver­tir-se en la pri­mera cata­lana en pen­jar-se una meda­lla en uns Jocs Olímpics d’hivern, Cas­te­llet repassa en una entre­vista a EFE el camí cap a l’èxit, els secrets dar­rere d’un metall olímpic i els plans de futur, que pas­sen per man­te­nir el nivell amb vista als jocs de Milà-Cor­tina d’Ampezzo de 2026.

“Con­ti­nuaré entre­nant, apro­fi­taré la millor part de l’any, que comença ara a la pri­ma­vera. Tan aviat com pugui, me n’aniré a Suïssa per apro­fi­tar les con­di­ci­ons de neu pri­ma­ve­ral i més tova. Hi ha milers de trucs que no he vol­gut fer a la pri­mera part de la tem­po­rada per por de lesi­o­nar-me amb con­di­ci­ons de neu més dura. Ara tinc l’opor­tu­ni­tat de dei­xar-me anar una mica, fer surf de neu sense pressió. Tinc mol­tes ganes de con­ti­nuar amb el procés. Els pro­pers Jocs Olímpics ja arri­ba­ran. Tant de bo que quan arri­bin hagi apro­fi­tat aquests anys per tenir un nivell encara més alt”, explica sobre el seu futur.

Cas­te­llet valora la plata com “el resul­tat de la feina ben feta, de molts anys de dedi­cació i passió pel surf de neu d’algú que real­ment estima aquest esport i res­pecta el medi ambi­ent.” Tot ple­gat, sense ins­tal·laci­ons ni a Cata­lu­nya ni a l’estat: “El meu és un cas excep­ci­o­nal. A altres països ho valo­ren i ente­nen que no és nor­mal. Ara ja em conei­xen; sóc una per­sona que des del prin­cipi va deci­dir accep­tar totes les opor­tu­ni­tats que em sor­tien.”

Canvi d’entre­na­dor

La valle­sana va pren­dre una decisió fona­men­tal quan va can­viar d’entre­na­dor: “En tots aquests anys, Benny Bright (el seu exen­tre­na­dor) ha estat fona­men­tal. Després de can­viar d’entre­na­dor tenia una mica de por per haver can­viat tan a prop dels Jocs Olímpics, però no tenia cap altra opció. El canvi va ser posi­tiu i es va demos­trar que tot el que estava apre­nent sor­tia igual­ment. Amb Danny Kass (el seu nou entre­na­dor) tinc una altra pers­pec­tiva. Con­si­dero que els can­vis sem­pre són per bé i, més, t’entrena algú amb tanta experiència en mig­tub i tant conei­xe­ment com Danny (Kass). Aquest canvi havia d’anar bé sí o sí, però també és cert que he començat a arre­ple­gar els fruits després de qua­tre anys amb Benny Bright.” Però el camí previ va ser pedregós per les absències de mem­bres del seu equip: “El meu equip està for­mat pel meu fisi­o­te­ra­peuta, el meu entre­na­dor i un assis­tent de pista. Tres dies abans de viat­jar a Pequín, el meu fisi­o­te­ra­peuta em va dir que no hi podria assis­tir perquè tenia un pro­blema per­so­nal. La Fede­ració Espa­nyola d’Esports d’Hivern em va aju­dar amb un fisi­o­te­ra­peuta que va avançar el viatge. Quan era a la Xina, el meu nou tècnic em va tru­car i em va dir que havia donat posi­tiu per coro­na­vi­rus al segon test. No obs­tant això, no em va entrar la por i m’ho vaig pren­dre força bé”.

El gran dia

No ho va tenir fàcil. La pri­mera mànega no va anar gens bé. “Quan vaig pas­sar la pri­mera mànega, estava una mica des­col·locada, ner­vi­osa i con­fosa per la pun­tu­ació rebuda. I em vaig pre­gun­tar què no estava fent bé. No em podia fixar en el que esta­ven fent les rivals i Danny Kass, no hi era per dir-m’ho. Sabia que hi havia una línia molt fina entre posar tot allò bo en un paquet i con­cen­trar-ho tot en aque­lla segona ronda, o posar tot allò bo, tot allò dolent, tot el que estava pas­sant en aquell moment i espe­rar a veure què pas­sava a la final . Això dar­rer és el que nor­mal­ment passa en un moment així. És molt difícil con­cen­trar-te només en el que tu pots fer i el posi­tiu que pots treure en aquell moment, però en aque­lla segona mànega vaig ser capaç d’ajun­tar només allò posi­tiu, cen­trar-me en el que tenia al davant i recor­dar-me de la il·lusió que m’havia por­tat fins a Pequín.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)