Pol Makuri Redo­lad ja està a Pequín per dis­pu­tar tres pro­ves d’equí de fons en els Jocs Paralímpics que s’ini­cien diven­dres. Ell com­pe­tirà la set­mana vinent. L’igua­ladí de 31 anys ha expli­cat les seves sen­sa­ci­ons i la seva història en una entre­vista a l’agència EFE. Pol Makuri va néixer a La Paz (Bolívia) perquè els seus pares, tots dos cata­lans, hi tre­ba­lla­ven i abans d’un any la família va tor­nar a Igua­lada. Per­tany a la Fede­ració Espa­nyola d’Esports de Per­so­nes amb Paràlisi Cere­bral i Dany Cere­bral Adqui­rit (FEDPC). Va prac­ti­car l’hoquei sobre patins i als 18 anys va dis­pu­tar la seva pri­mera com­pe­tició d’esquí de fons, un esport que feia des dels cinc anys.

La seva clas­si­fi­cació per els Jocs de Pequín és el fruit d’un llarg tre­ball i la cul­mi­nació d’un somni: “Quan em van dir que hi ani­ria em vaig posar a plo­rar. La per­sona que estava al telèfon em va escol­tar i em va haver de tran­quil·lit­zar. Sabia que hi havia poques opci­ons d’acon­se­guir-ho però també sabia que si tre­ba­llava molt es podia donar. Sóc la cara visi­ble del tre­ball de molta gent, de fede­ra­ci­ons, clubs i patro­ci­na­dors.” L’igua­ladí farà història al ser el pri­mer espor­tista de l’estat amb una paràlisi cere­bral a dis­pu­tar uns Jocs Paralímpics d’hivern: “Saber que puc fer història en la paràlisi cere­bral espa­nyola és bru­tal, és una cosa que em remou. Amb tot el bagatge de tants anys veus que tot dona el seu fruit i pots obrir mol­tes por­tes. Cal ani­mar la gent a què com­pleixi els seus som­nis”.

Explica que els seus objec­tius a Pequín són estar entre els quinze pri­mers en els 20 quilòmetres i en l’esprint i els 12.5 km donar tot el que es pugui. “Tots ens merei­xem llui­tar pels nos­tres som­nis i a una per­sona una dis­ca­pa­ci­tat li pot ser­vir per arri­bar a la mínima i com­plir un objec­tiu i a un altre per arri­bar a les meda­lles”.

Pol Makuri va néixer amb hemi­parèsia, un tipus de paràlisi cere­bral que li afecta la part dreta del cos, s’ha hagut d’adap­tar i tre­ba­llar molt per fer esquí de fons: “A nivell tècnic i de des­plaçament hi ha molta feina, però en haver fet hoquei, amb el llis­ca­ment, això m’ajuda molt. A nivell mate­rial uti­litzo un bastó perquè amb la mà dreta tinc mobi­li­tat però no con­trol i me’l puc cla­var. També uti­litzo una bota més rígida en el peu dret perquè esti­gui més pro­te­git.”

L’altre repre­sen­tant del Comitè Paralímpic Espa­nyol a Pequín és el sur­fista asturià Víctor González.