Arriscar-se té premi
Ciclisme. O’Connor se la juga a 8 km de la Molina i guanya l’etapa i el lideratge en la Volta davant del jove valencià Juan Ayuso (19 anys), l’últim descobriment de l’UAE-Emirates
Tres dies de Volta i tercera victòria australiana. Ben O’Connor (AG2R Citroën) va ser el més viu, i la força el va acompanyar, en la pujada final a la Molina per atacar a 8 km de l’arribada i plantar-se a la meta amb sis segons d’avantatge respecte als taurons que el perseguien. Ara, amb aquest petit marge més la bonificació, costarà treure’l del primer lloc a la general tot i que l’etapa d’avui, amb final a Boí Taüll, serà encara més dura. L’equip que li pot fer més pessigolles és l’UAE-Emirates. Marc Soler ja ho va provar en els dos últims quilòmetres, però li va faltar força per atrapar O’Connor, mentre que el jove talent Juan Ayuso (19 anys) i el portuguès João Almeida van mostrar un excel·lent nivell de forma i van entrar en el selecte grup de vuit corredors que més força van tenir en el darrer quilòmetre.
Després de l’abandonament de Porte dimarts, ahir altres noms rellevants van acabar baixant de la bicicleta, com ara Kwiatkowski, Dumoulin o el mateix Matthews, vencedor a Sant Feliu. Simon Yates, que dimarts va caure camí de Perpinyà, va tenir un defalliment inesperat en les rampes més dures de la Molina quan molts el donaven com a favorit. El Movistar, que va ser l’equip que més va treballar per evitar que l’escapada del dia anés massa lluny, tampoc va respondre com s’esperava, sobretot Valverde, sense capacitat de reacció quan O’Connor va fer el seu desafiament.
Sense ordre ni concert
Després que l’etapa tingués un desenvolupament tradicional amb una escapada consentida (Okamika, Bizkarra, Pedersen i Petilli) i el control del Movistar, a la collada de Toses van començar els canvis. El Bora de Sergio Higuita va posar algun corredor a col·laborar i en el descens van aparèixer els nervis per arribar ben col·locat. Mentre tothom s’organitzava, O’Connor va fer el seu moviment. L’australià, que també sap què és guanyar al Giro i al Tour grans etapes de muntanya, va saltar i es va oblidar de la resta. Va serrar les dents i, contra el vent, va començar la seva pròpia cronoescalada de 8 km. El Movistar, amb Valverde conservador, va desaparèixer de l’equació, i Ayuso (19 anys), amb l’ambició pròpia de l’edat, va ser el que més va perseverar en la persecució. També van provar de canviar el ritme Esteban Chaves, Carthy, Guillaume Martin i Skjelmose, entre altres, però O’Connor es mantenia impertorbable al capdavant tot i l’esforç.
A 2,5 km Marc Soler, en el petit descans abans del quilòmetre final, va fer un intent en solitari i va acostar-se fins als 12 segons de l’australià, però no va tenir prou resistència per mantenir el seu canvi de ritme. Això sí, va acostar el grup de favorits a l’escapat, que va celebrar el triomf amb un marge que li costarà defensar avui en un port encara més dur.
Ayuso va esprintar per ser segon i presentar candidatura a la general en el seu debut en una volta de l’UCI World Tour. Tant ell com Almeida han d’aprofitar que Pogacar no hi és per brillar. Soler va acabar cedint una vintena de segons –és a 33 del nou líder–i l’equip el pot fer servir avui per endurir la cursa o pot atacar de més lluny per desgastar els rivals o fer-lo atacar en el port de la Creu de Perves. Però no només l’UAE està obligat a donar el do de pit. Quintana, Higuita, Poels i Ciccone també sortiran amb l’ambició d’agafar el mallot de líder ja que, usant el tòpic del Tour, des de l’alt de Boí qui sigui líder ja veurà Barcelona.
Tampoc han dit l’última paraula altres escaladors que ahir van passar més desapercebuts, a banda de Valverde. Sobretot Carapaz, que té un equip més debilitat pels abandonament de Porte i Kwiatkowski.