“Abans de l’impuls, el 2022 serà un any de sembra”

Estem en dues línies que vaig defen­sar en la cam­pa­nya i en què pos­si­ble­ment es veurà el canvi, a banda de la pro­xi­mi­tat amb els clubs i d’acti­var molt més les dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als. També vaig res­sal­tar que per mi fal­tava un pro­jecte de tec­ni­fi­cació i de moment els res­pon­sa­bles de sec­tor que ha desig­nat Quim Erta com a direc­tor tenen la tasca enco­ma­nada de fer un retrat de l’actual atle­tisme català: com estan els entre­na­dors, els atle­tes, els ter­ri­to­ris on entre­nen, man­can­ces de mate­rial, la seva situ­ació per­so­nal […]. A par­tir d’aquest retrat real, ela­bo­ra­rem el pro­jecte de tec­ni­fi­cació. Això anirà lli­gat també a esta­blir un model d’escola cata­lana d’atle­tisme que es pugui adap­tar a les par­ti­cu­la­ri­tats de cada ter­ri­tori. Serà un any d’ava­lu­ació per poder fer real­ment aquest impuls. Si no sabem d’on venim, no ho podrem fer. També estem pre­pa­rant un fòrum d’entre­na­dors i de clubs. Com vaig insis­tir en cam­pa­nya, hem de posar el punt de mira a saber ven­dre el pro­ducte atle­tisme per acon­se­guir recur­sos i tenir més ini­ci­a­ti­ves.

Dins la junta, tenim dife­rents comis­si­ons, la de pro­moció, de clubs, de trail, de cros, de ruta, i a par­tir d’aquí tot­hom qui vul­gui, sense exclu­si­vi­tat de ningú, hi tindrà entrada. Jo mateixa ja he fet algu­nes tru­ca­des pel que fa a la comissió de clubs, que és la més impor­tant, i els altres res­pon­sa­bles estan fent igual.

Ens va con­vo­car un dime­cres, pocs dies després d’haver gua­nyat les elec­ci­ons. Bàsica­ment, vam par­lar de la pista coberta de Saba­dell i de la remo­de­lació que s’haurà de fer a par­tir de les qua­tre admi­nis­tra­ci­ons. Ens va res­sal­tar el que jo mateixa defen­sava en cam­pa­nya; hi haurà diners si hi ha bons pro­jec­tes.

Aquesta pre­gunta pot­ser la podrien res­pon­dre millor des de l’Ajun­ta­ment de Saba­dell, però la pre­dis­po­sició és total. N’estic con­vençuda perquè la lici­tació ja està feta i per tant entenc que ja s’hi podrà tre­ba­llar entre juny i juliol, i al desem­bre ja hau­rien d’estar les obres aca­ba­des.

No en tinc constància. Aquesta pista des­mun­ta­ble ens ha fet un bon ser­vei, tant en l’època de Vila­franca del Penedès com l’any pas­sat al Sant Jordi. Tro­bar un espai adi­ent amb les mesu­res que es neces­si­ten és molt com­pli­cat. No llan­cem la tova­llola, però penso que pot­ser seria més pràctic tro­bar un ter­reny i cons­truir una nau. S’està bus­cant, però no hi ha res defi­ni­tiu.

Encara no està del tot defi­nit. De moment, no hi ha un gran pres­su­post per fer un gran míting i els diners que tenim pen­sem que els hem de rein­ver­tir en altres àmbits. Pen­sem que ara pot­ser ens cal­dria un míting que donés valor als atle­tes del país. Hem de fer una aposta per l’atle­tisme català, perquè por­tar grans estre­lles de fora si després no hi ha atle­tes d’aquí sig­ni­fi­carà opor­tu­ni­tats per­du­des. Al marge d’aquest gran míting de referència, també volem poten­ciar reu­ni­ons pot­ser d’un segon nivell com els Qua­tre Motors o el de Pala­fru­gell. Avui per avui i en l’actual rea­li­tat econòmica aquesta seria l’aposta, però ja veu­rem que podem fer més enda­vant. De fet, aquest any el míting de Bar­ce­lona no figu­rava ini­ci­al­ment en el calen­dari, però hem tro­bat dates dis­po­ni­bles i final­ment es farà al juliol.

Tenim un Estadi Olímpic que malau­ra­da­ment està des­a­pro­fi­tat per l’atle­tisme i que s’hau­ria d’obrir per un gran cam­pi­o­nat. Dis­po­sem de l’espai i Bar­ce­lona hau­ria de tenir aquesta pos­si­bi­li­tat. Haig de fer una tro­bada amb el regi­dor d’Esports, David Escudé, i ara que sem­bla que tor­nen a apos­tar per grans esde­ve­ni­ments seria un bon moment per tor­nar-lo a acti­var.

No és qüestió d’inven­tar res. És qüestió d’esta­blir uns cri­te­ris de tre­ball: qui­nes qua­li­tats bàsiques hem de tre­ba­llar, com les hem de tre­ba­llar, com ini­ciar els nens i les nenes en l’atle­tisme, qui­nes com­pe­ti­ci­ons son les més ade­qua­des, com les hem de fer i amb quina regla­men­tació, com fem la pro­moció, com introduïm l’atle­tisme a les esco­les, quins mate­ri­als son els més adi­ents i si els clubs en dis­po­sen […]. Aquests cri­te­ris hau­rien de garan­tir dues coses, que el tre­ball és bo per al crei­xe­ment del nen en totes les ves­sants, motrius, físiques i psi­cològiques, i que quan arribi a la cate­go­ria cadet esti­gui ben tre­ba­llat i for­mat.

La visi­bi­li­tat és fer de l’atle­tisme un bon pro­ducte perquè sigui ven­di­ble. Acon­se­guir que els muni­ci­pis, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i les enti­tats pri­va­des s’ho cre­guin. En aquest sen­tit, hem de poten­ciar que les com­pe­ti­ci­ons es puguin veure per stre­a­ming. És una de les potes que hem d’anar tre­ba­llant. Pri­mer hau­rem d’inver­tir en aquest pro­ducte i després, anar-lo a ven­dre. També hem de comu­ni­car millor per obte­nir els resul­tats. De totes mane­res, el 2022 pot­ser no es veu­ran grans can­vis perquè, pri­mer, tenim un pres­su­post tan­cat i, segon, un calen­dari pràcti­ca­ment fet. El 2022 el dedi­ca­rem a estu­diar, a ava­luar, a mirar, a pro­jec­tar, a fer el pro­ducte. Serà l’any de la sem­bra. Els can­vis es començaran a veure de veri­tat el 2023, quan podrem enge­gar els pro­jec­tes que estem tre­ba­llant amb un pres­su­post nou.