RAMON BOSCH
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ
“Hi ha un canvi de model i això repercuteix als clubs”
“Són moments complicats i hem de pensar com equilibrem els comptes d’explotació”
“La piràmide de la natació s’ha aprimat per culpa de la pandèmia i hem de tenir més base, si no no trobarem talent”
Som una federació amb molt bon reconeixement, i es tracta de venir a sumar, agafar el relleu i tirar endavant
Ramon Bosch (Girona, 1960) pren el relleu a la presidència de la Federació Catalana de Natació (FCN) després de la llarga i fructífera etapa d’Enric Bertrán (2008-2022) al capdavant. Amb vuit anys de bagatge en l’àrea econòmica i format com a enginyer industrial superior especialitzat en tècniques energètiques, posarà tots els seus coneixements sobre la taula per intentar reflotar uns clubs que han patit de valent en els últims temps.
El seu lema de campanya, “Volem donar un nou impuls a un projecte que ve de lluny”, és tota una declaració d’intencions.
Exacte. Si mirem el recorregut que ha tingut la Federació Catalana de Natació realment hi ha molt poques fites que no s’hagin pogut assolir. Hem superat el centenari, hem acollit tota una sèrie de competicions internacionals, hem assolit molt bons resultats i es pot dir que som una federació amb molt bon reconeixement. Es tracta de venir a sumar, agafar el relleu i tirar endavant.
Com han anat les primeres setmanes en el càrrec?
No es pot dir que sigui un nouvingut perquè ja feia vuit anys que era a l’àrea econòmica. I en aquest sentit, haig de dir que no són moments fàcils per als clubs, ni per a tot el moviment esportiu. Estem vivint un canvi de model i això repercuteix en els clubs i en els federats. Haurem de pensar tots plegats, institucions, clubs i tots els esportistes, de quina manera valorem els ingressos i equilibrem uns comptes d’explotació que actualment són molt delicats. Hem de pensar en el tema de l’energia, en les concessions o en el lloguer d’espais. Tot té una afectació. Soc conscient que és un moment complicat, però això ja ho tenia a la motxilla. Ara estem formant les comissions de cada disciplina, en què volem que estiguin representades totes les delegacions territorials.
D’on li ve la vinculació amb el món de la natació?
Primer de tot soc fill d’un nedador del GEiEG, jo mateix també soc nedador d’aigües obertes i he transmès la meva afició als meus fills. La natació ens ha aportat moltíssim i penso que com a nosaltres també pot aportar a moltíssima altra gent. Ha estat com una segona formació, la que dona la disciplina de l’esport.
La idea és de continuïtat, però el seu perfil és molt diferent del d’Enric Bertrán.
Vinc d’un mon on he treballat molt més en equip. Professionalment, encara estic en actiu i, per tant, ho hauré de saber compaginar i això només ho podré fer si tinc un equip que participi. Hem de donar joc. De relleu generacional pel que fa a la presidència, no n’hi haurà perquè jo només soc sis dies més jove que l’Enric. Però, a part d’això, hem anat a buscar gent jove i d’altres actius de la federació que ens aportaran molt. En cada comissió hem buscat aquest equilibri. M’agradaria que la generació a la qual potser fins ara li havia costat acostar-se a la federació se la sentin molt més seva. Ens hem d’obrir i potser ens hem de plantejar coses o maneres de fer diferents. A partir d’aquí, els projectes tot just els estem dibuixant i veurem què podrem fer.
Una de les principals preocupacions del ja expresident aquests últims anys era la pervivència dels clubs, primer amb el tancament d’instal·lacions per culpa de la covid-19 i després per la crisi energètica. Per la seva formació, suposo que continuarà sent una de les prioritats.
Soc enginyer industrial i exerceixo de professor a la universitat d’un grau que és d’empresa i tecnologia. Penso que aquesta formació m’ajuda a interpretar quina és la situació en què ens trobem. Una altra cosa és si hi sabrem trobar solucions.
En el seu comiat, Bertrán també lamentava que li havien quedat pendents les obres d’ampliació de la piscina Sant Jordi de Barcelona. Hi haurà novetats en aquest sentit?
Aquestes instal·lacions les hem de cuidar i les hem de poder ampliar. Tenim potencial, però ho hem de saber fer, ho hem de treballar amb l’Ajuntament i tots els estaments. És un dels temes que tenim pendents.
En els últims mandats Barcelona i Catalunya han estat seu i organitzadores de grans esdeveniments esportius, continuaran en la mateixa línia?
En aquest sentit, últimament ens hem sostingut molt a través dels clubs, però, com he dit, ara es troben en una situació delicada. Aleshores què hem de fer? Ens hem de recolzar altre cop en els clubs? I què els donem a canvi? Hem de buscar que en aquestes competicions internacionals tothom hi guanyi, la federació, els clubs, i que per als esportistes també suposin uns grans èxits. Potser hem arribat a un punt de saturació i hi ha instal·lacions que potser ja estan obsoletes o que estan a un nivell important d’obsolescència. I, per altra banda, tenim uns competidors que estan entrant com a operadors que potser tenen altres objectius. Des de la federació, estem ajudant que tots els clubs sense ànim de lucre puguin tirar endavant.
Més enllà del pes de Barcelona en tots els esports aquàtics, es faran programes per potenciar l’activitat per tot el territori?
El primer que hem de fer és recuperar-nos. A tots els clubs, exceptuant-ne molt pocs, ha caigut un 20, 25 o 30% el nombre d’abonats i aquí s’ha de fer una campanya perquè es torni a anar a les piscines. Ara no tinc dades concretes de com s’ha aprimat la piràmide en la natació i en quin punt s’ha aprimat. Però s’ha aprimat claríssimament. Pensem que hi ha hagut una època sense competicions. Ho hem de vertebrar a nivell de territori i de disciplina. És un aspecte que estem inculcant moltíssim a les comissions. Hem de tenir base, si no tenim base no tindrem talent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.