Ander Mirambell tanca la seva etapa com a pilot de tobogan

El català Ander Miram­bell (Bar­ce­lona, 1983) tanca la seva etapa com a pilot de tobo­gan després de catorze llar­gues tem­po­ra­des en l’elit d’aquesta moda­li­tat, en què ha estat pio­ner en l’esport espa­nyol i li ha permès com­pe­tir en qua­tre Jocs Olímpics d’Hivern i onze mun­di­als, a més d’acon­se­guir dues victòries en la copa Amèrica i un títol esta­tal. A par­tir d’ara, Miram­bell, de 39 anys, enceta una nova etapa com a entre­na­dor de la belga Kim Mey­le­mans i com a direc­tor espor­tiu de la Fede­ració Espa­nyola d’Esports de Gel.

El pilot català ha posat el punt i final a la seva car­rera espor­tiva en un acte mul­ti­tu­di­nari cele­brat al res­tau­rant Carpe Diem de Bar­ce­lona, al cos­tat de la platja de la Bar­ce­lo­neta. L’espor­tista català penja el casc després d’una aven­tura ini­ci­ada el 2005 a una altra platja, la de Cale­lla, amb el somni d’arri­bar als Jocs, i que es tanca dis­set anys després de qua­tre par­ti­ci­pa­ci­ons olímpi­ques (Van­cou­ver 2010, Sotxi 2014, Pye­ongc­hang 2018 i Pequín 2022). El seu nou repte pro­fes­si­o­nal serà diri­gir a la pilot belga Kim Mey­le­mans, una de les pro­ta­go­nis­tes del cir­cuit inter­na­ci­o­nal, i acom­pa­nyar els futurs talents del tobo­gan esta­tal com a direc­tor espor­tiu de la Fede­ració Espa­nyola d’Esports de Gel. Tot i això, la seva vin­cu­lació al tobo­gan anirà fins i tot més enllà, ja que acaba de pre­sen­tar la can­di­da­tura a la vice­pre­sidència d’Esports de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Bobs­leigh i Ske­le­ton (IBSF), la junta exe­cu­tiva de la qual es deci­dirà el mes de juliol a Lau­sana.

Abans d’aca­bar l’acte, Miram­bell ha fet una llarga llista d’agraïments: “Agra­eixo, en par­ti­cu­lar, a Ber­nat Buscà, el meu pre­pa­ra­dor físic de sem­pre i molt més que un amic; als pro­fes­si­o­nals del CAR de Sant Cugat; els meus entre­na­dors, Ueli, Mickey, Mar­tin Rettl i Ric­hard Brom­ley; a tots els meus rivals i com­panys de tots aquests anys, que han estat la meva família durant molts mesos cada tem­po­rada; als dife­rents pro­fes­si­o­nals de la IBSF; a les ins­ti­tu­ci­ons que han permès que l’ske­le­ton esti­gui on és (REFDH, CSD i COE); i als meus amics i encar­re­gats de comu­ni­cació, Alberto Mon­te­ne­gro i Cris­tian Mes­tres. Però, sobre­tot, a la meva família, sense els quals res d’això no hau­ria estat pos­si­ble.”