La presentació del llibre “Jesús Rollán eterno” reuneix els millors porters
Dani López Pinedo, Laura Ester, Unai Aguirre, Ana Copado, Ángel Andreo i Iñaki Aguilar han assistit a l’acte, al costat dels autors de la biografia, els periodistes Francisco Ávila i Alberto Martínez
La presentació del llibre ‘Jesús Rollán eterno’. Vida y muerte de una leyenda’ (Córner) ha reunit aquesta tarda en la seva presentació a Barcelona, els millors porters de la història del waterpolo català i espanyol per retre homenatge al malaguanyat porter madrileny. A La Casa del Llibre, hi han assistit els internacionals Ángel Andreo, Iñaki Aguilar, Dani López Pinedo, Unai Aguirre, Laura Ester i Ana Copado, tota una representació intergeneracional dels millors porters i porteres que ha tingut la selecció estatal en els últims temps.
A la presentació del llibre, escrit pels periodistes Francisco Àvila i Alberto Martínez, ha aplegat alguns dels companys de Rollán en aquella selecció espanyola que va arribar a guanyar-ho tot, inclosa la medalla d’or dels Jocs Olímpics d’Atlanta-96. Exjugadors com Miki Oca, actual tècnic de la selecció espanyola femenina, Jordi Sans, Dani Ballart, Sergi Pedrerol o Jordi Payà. I també exseleccionadors com Lolo Ibern, Toni Esteller i Rafa Aguilar. “No sabies per què, però Jesús tenia un magnetisme especial. Aglutinava molta gent al seu voltant. A la Blume, tots els esportistes acabaven a la nostra habitació”, recorda Pedrerol, un dels millors amics de Rollán al món del waterpolo.
Ballart, un altre dels que va compartir durant molts anys vestidor amb Jesús Rollán, destaca la incidència que tenia el millor porter de la història en el balanç defensiu d’aquell equip: “Deia que la porteria era la seva responsabilitat, que parar era la seva feina i no volia que l’ajudéssim”. Així ho recorda també Payà, qui explica que ell, com a defensor de boia, era el que més havia de comunicar-se amb Rollán dins de l’aigua, com tots dos feien broma durant els partits. “Jo li deia que em pegava amb boies de dos metres i que acaben rematant malament, perquè arribaven asfixiats, i ell ja no havia de fer res. I Jesús em contestava que qui no feia res era jo, que era ell qui havia de treure la pilota quan es colava per l’esquadra. I tenia raó”, resumeix.
Tot i haver-se format al CN San Blas i al Vallehermoso, Rollán (Madrid, 1968) va fer bona part de la seva carrera esportiva en el CN Catalunya, amb qui va guanyar una copa d’Europa, una recopa, set lligues, sis copes del rei i dues supercopes continentals. També jugar a les files del Pro.Recco, on va guanyar una lliga i una altra copa d’Europa, i va posar el punt final a la seva carrera al CN Sabadell, a l’abril del 2004. Rollán es va llevar la vida l’11 de març de 2006 en una clínica de tractament d’addiccions a La Garriga, quan només tenia 37 anys.