Rugbi

La final del centenari

La Santboiana, que diumenge es juga la lliga al Baldiri Aleu contra l’Ordizia, va segellar el seu darrer títol en la competició el 2006 contra els bascos

L’ara tècnic Sergi Guerrero era jugador d’aquell equip històric

El 9 d’abril del 2006, la Sant­bo­iana va apa­llis­sar el Kit­mar Ordi­zia per 37-0 i va cele­brar el seu setè títol de lliga, el dar­rer de la com­pe­tició que ha entrat a les seves vitri­nes. L’èxtasi va arri­bar en l’últim par­tit de la lliga regu­lar i va cor­ro­bo­rar el domini del club català, que també havia gua­nyat el cam­pi­o­nat ante­rior enca­de­nant una ratxa de tri­omfs espec­ta­cu­lar al seu propi estadi, un fortí inex­pug­na­ble. L’equip que diri­gia Tomás Gar­cia, Tommy, depe­nia d’ell mateix i va viure un par­tit plàcid, resolt de manera ful­mi­nant en el pri­mer temps. Tres assa­jos de Keith, Andrés Martínez i Velazco i dos cops de càstig de Badia van sen­ten­ciar abans d’arri­bar al des­cans. La dura defensa de la Sant­bo­iana va ser un escull insal­va­ble per a l’Ordi­zia, que ja no es jugava res, i els locals van ampliar la diferència durant el segon temps amb dos assa­jos més de Keith. La plan­ti­lla no només va poder cele­brar el títol al Bal­diri Aleu, com ja havia fet la tem­po­rada ante­rior després de vèncer el Pozu­elo Madrid (28-22), sinó que també va recórrer els car­rers de la ciu­tat acom­pa­nyada dels afi­ci­o­nats, des de l’estadi fins a l’ajun­ta­ment. Els herois van ser: Mar­ti­nena, Keith, Guer­rero, Badia, Juidías, Mar­let, Cor­bacho, Sans, Alcón, Ven­tura, Del Por­ti­llo, Lázaro, Andrés Martínez, Velazco, Oriol Gar­cia, Lar­roy, Del Toro, Mas­soni, Bel­ver, Cam­pi­llo, Sepúlveda i Jordi Sánchez.

Els pio­ners del club fun­dat el 1921 per Bal­diri Aleu havien de posar tau­lons al riu per acce­dir al pri­mer camp, bate­jat com el camp del riu, anècdota que mos­tra el com­promís i la idi­o­sincràsia d’un club molt social i dinàmic –sem­pre hi ha afi­ci­o­nats obser­vant els entre­na­ments– des que Aleu va impor­tar el rugbi, l’esport que el va mera­ve­llar quan estu­di­ava vete­rinària a Tolosa de Llen­gua­doc. Aquells valents hau­rien sig­nat un curs tan asse­nya­lat com el del cen­te­nari per aspi­rar a aixe­car la vui­tena lliga, segres­tada pels equips de Valla­do­lid en els últims anys.

Diu­menge, al Bal­diri Aleu, el degà jugarà la gran final, capri­cis del destí, també con­tra l’Ordi­zia, que arriba més fort que el 2006 i que va eli­mi­nar el Sil­verS­torm a domi­cili (27-30) al Pepe Rojo de Valla­do­lid. En l’únic pre­ce­dent del curs, tri­omf de l’Ordi­zia: 34-32.

El retorn de Guer­rero

Un dels pro­ta­go­nis­tes del 2006 va ser Sergi Guer­rero (Bar­ce­lona, 1982), que va jugar set tem­po­ra­des (2005-2012) en el club amb un total 122 par­tits i va aixe­car dos títols: la lliga i la copa Ibèrica (2007). Hi va ater­rar pro­ce­dent del BUC USAP i es va for­mar en el Montjuïc, que va des­a­parèixer. “Teníem molts ner­vis, però quan va començar el par­tit vam anar a totes i vam sen­ten­ciar amb rapi­desa. No érem tan pro­fes­si­o­nals i semi­pro­fes­si­o­nals com ara, en què els juga­dors són més físics, però érem un equip molt com­promès”, recorda. De la cele­bració, però, la memòria es dilu­eix: “No recordo ni on vam aca­bar ni a quina hora. Crec que vam anar a esmor­zar a Sant Cli­ment. Recordo, això sí, el gran Albert Malo, esten­dard de la Sant­bo­iana que ja estava reti­rat, amb uns bar­ri­lets de cer­vesa de cinc litres a prop meu tota la nit. L’endemà, per anar a la rua, vaig haver de ren­tar amb aigua el polo de l’equip, que s’havia mullat.” Fit­xat del Barça, és des d’aquest curs el tècnic del degà, que fa quinze mesos que no perd cap par­tit a casa –10/10 en el curs– i que diu­menge en la semi­fi­nal con­tra el Cis­ne­ros va fer gala d’una gran capa­ci­tat defen­siva. “Pres­si­o­nem i donem a enten­dre al rival que no li serà fàcil pas­sar. Con­tra l’Ordi­zia, serà clau. En atac hem de jugar amb intenció i amb qua­li­tat. En la lliga vam per­dre al seu camp tot i que vam tenir opor­tu­ni­tats, però al Bal­diri Aleu, 80 minuts es fan molt llargs.”

EL PROTAGONISTA

Quan vam celebrar el títol no recordo ni l’hora ni el lloc on vam acabar. Érem un equip molt compromès en un rugbi diferent
En la lliga vam perdre per 34-32 al camp de l’Ordizia, però al Baldiri Aleu vuitanta minuts es fan molt llargs
Sergi Guerrero

La copa del 2017 a Valladolid contra el vent, la pluja i la intolerància

El darrer gran èxit de la Unió Esportiva Santboiana va ser la copa conquerida el 30 d’abril del 2017 ni més ni menys que a l’estadi José Zorrilla de Valladolid i davant del Salvador, campió i favorit i que jugava a casa. El partit, jugat amb pluja i vent que li van afegir èpica, va congregar 23.000 espectadors. L’equip català es va sobreposar a un ambient contrari i hostil i va vèncer per 16-6, amb una marca de Nicolás Francisquelo que va decantar el partit definitivament. Una proesa ben treballada en una batalla de les d’abans. La nota negativa del partit va ser que dos seguidors del club van ser expulsats perquè duien estelades. A la imatge, Afa Tauli, puntal de l’equip actual, abraça el llavors president, Miquel Martínez, al balcó de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat. L’equip català va viure, el dia 1 de maig, una festa multitudinària per festejar la dotzena copa del club.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)