El Barça es va sobreposar a l’ambient de Son Moix i va segellar ahir amb tot el mereixement del mon el seu sisè títol de lliga amb un triomf de mèrit a la pista del Palma (2-4), un escenari d’alta dificultat on va saber remuntar un 1-0 i un 2-1 per situar el 2-0 en el global de l’eliminatòria després d’haver vençut per 4-2 en el primer partit al Palau. Esquerdinha, que es retira, amb el braçal de capità de l’MVP Sergio Lozano, va aixecar la copa. La major rotació blaugrana i el caràcter, amb el mateix Lozano sempre líder de líders, van ser clau per mantenir la intensitat en un partit de tensió.

El Barça completa una temporada excepcional en què ja havia guanyat la supercopa, la copa d’Espanya i la lliga europea, en el debut de Jesús Velasco a la banqueta. Ahir a Palma va tornar a constatar la seva condició de conjunt que creix en les situacions més complicades i va arrodonir un curs de somni.

No va ser fàcil. El Palma, que s’estrenava en la final, té jugadors de qualitat contrastada com havia demostrat a bastament durant tota la lliga i també en el play-off, però els blaugrana tenen homes diferencials i, sobretot, una estructura d’equip treballat molt ferma.

Sigui com vulgui, Higor va penalitzar les pèrdues amb el primer gol del partit (1-0), un cacau imparable. L’equip de Jesús Velasco duia el pes i fins i tot generava cert perill en trets exteriors, però la pressió del Palma sobre la sortida de pilota feia mal. Lozano, robant una pilota i rematant a boca de canó el xut de Marcenio, va empatar (1-1). Però Diego Nunes, com un coet, va marxar precisament de Lozano per la part dreta de l’atac balear amb una gran velocitat i el seu xut centrat però potent va passar per sota les cames de Dídac (2-1). El Barça va acabar la primera part millor i va trobar sovint Dyego, amb metres per fer de les seves. El brasiler va generar perill amb la seva clàssica acció per l’esquerra de l’atac. En el 2-2, va marxar per dins i Lozano va engaltar el rebuig amb ràbia, encara furiós per l’acció anterior. Tots dos equips van acabar el primer temps amb cinc faltes. Jesús Velasco va demanar temps mort a quatre segons del so de la botzina. El Barça va fer una jugada estudiada que va acabar sense conseqüències.

Mancuso va obligar Dídac a lluir-se ja en el segon temps. I Dyego va estar a punt de generar el tercer amb el seu mètode habitual, altre cop marxant per dins i fent una centrada enverinada. Dídac (30’) va evitar el gol del perillós Higor en una fase d’intercanvi de cops. Fabio també va evitar el tercer dels catalans en un contraatac molt ben portat per Lozano i rematat per Adolfo. Pito, per fi, va situar per primera vegada al davant el Barça (2-3) empenyent al segon pal –fins i tot tocant malament la pilota– el rebuig del porter en un xut de l’omnipresent Lozano.

Matheus, quan no calia, va cometre la cinquena dels blaugrana a 6:50 del final. El temps va transcórrer amb un Barça sòlid, fins que a 2:15, Antonio Vadillo, el tècnic local, va ordenar atac de cinc veient que el partit se li esmunyia. Dídac va resultar providencial a 30 segons del final evitant la pròrroga i Dyego, quan faltaven 12 segons, va marcar el 2-4 en la recuperació des del seu propi camp i va segellar la victòria. Eufòria.