Etapa 11. Albertville / Col du Granon Serre-Chevalier

Etapa alpina per excel·lència, mun­ta­nyes de manual, imat­ges de pòster de club excur­si­o­nista. Només s’ha d’ano­me­nar el Col du Télégraphe i el Col du Gali­bier i els afi­ci­o­nats al ciclisme ja tre­mo­len d’emoció, però els lec­tors d’aquests arti­cles volen con­tem­plar el sim­ple pai­satge del Tour i no ens hauríem de dei­xar temp­tar fàcil­ment per les exci­ta­ci­ons espor­ti­ves.

Albert­vi­lle, igual que Clu­ses, ens porta records de la volta de l’any ante­rior, de fet sem­bla com si la ciu­tat del rei Albert es des­pertés avui nova­ment al ritme radiofònic de «I Got You Babe» de Sonny & Cher i els seus car­rers s’omplis­sin de gent endiu­men­jada, encara que sigui dime­cres, més dis­po­sada a anar a escol­tar els augu­ris de la mar­mota Phil que a con­tem­plar la sor­tida de l’etapa d’avui.

Albert­vi­lle es troba en una cruïlla de valls amb rius d’aigües inqui­e­tes i en una de les zones d’esquí més grans del món, a prop d’Annecy, Chambéry, Gre­no­ble i Lió i al cen­tre d’algu­nes de les reser­ves natu­rals més riques d’Europa, els Parcs Naci­o­nals de la Vanoise i del Grand Paradís, Parc Natu­ral Regi­o­nal del massís des Bau­ges, la ciu­tat desen­vo­lupa una acció sos­tin­guda a favor de les acti­vi­tats espor­ti­ves i els espor­tis­tes de nivell, la qual cosa li dóna una imatge dinàmica on les empre­ses espe­ci­a­lit­za­des en esports de mun­ta­nya es poden esta­blir de manera natu­ral.

Fa trenta anys, Albert­vi­lle va aco­llir els Jocs Olímpics d’hivern amb 64 naci­ons pre­sents i 1.801 atle­tes en 57 esde­ve­ni­ments, 18 dels quals van tenir lloc en la mateixa població. El nou Cam­pus des Métiers de la Mon­tagne, que acull orga­nit­za­ci­ons de for­mació pro­fes­si­o­nal, par­ti­cipa en aquesta dinàmica que vol demos­trar que els Jocs seguei­xen encara vius a Albert­vi­lle.

Gai­rebé només enca­rar la sor­tida i pas­sar per un parell de pobles savo­iencs, l’esca­mot d’esforçats ciclis­tes pro­fes­si­o­nals enfi­larà cap als Lacets de Mont­ver­nier, un seguit de revolts inver­sem­blants que van remun­tant d’una manera endi­mo­ni­ada per la mun­ta­nya i que els faran suar el mallot, sigui del color que sigui.

Després d’una estona de recor­re­gut més aviat pla­ner, entre Saint-Jean-de-Mau­ri­enne i Saint-Mic­hel-de-Mau­ri­enne, l’etapa s’enfi­larà cap al Col du Télégraphe, situat a 1.560 metres d’alti­tud, deu el seu nom a les seves pri­me­res ocu­pa­ci­ons mar­ca­des per la presència del telègraf Chappe. Inven­tat pel pare Claude Chappe (1763-1805), aquest apa­rell amb braços arti­cu­lats il·lus­tra el progrés de la tele­gra­fia lli­gat al de l’òptica. Fun­ci­o­nava mit­jançant l’obser­vació amb un telègraf de senyals trans­me­sos de torre en torre i codi­fi­cant fra­ses i parau­les, que només els res­pon­sa­bles de cor­reus situ­ats als extrems, a les grans ciu­tats, podien des­xi­frar. Els que ens hem moles­tat en lle­gir les 1.112 pàgines d’El comte de Mon­te­cristo (Tra­ducció de Jesús Mont­cada) sabem de què par­lem.

El coll el tra­ves­sen els cor­re­dors del Tour de França per tren­tena vegada des del 1911. El 2017, Pri­moz Roglic es va posar al cap­da­vant, just abans de gua­nyar la seva pri­mera etapa del Tour a Serre-Che­va­lier. Una mica després, a Valloire i abans d’enfi­lar cap al Gali­bier, els ciclis­tes pas­sa­ran davant de l’estela com­me­mo­ra­tiva de Marco Pan­tani, eri­gida el 19 de juny de 2011 en honor del “Pirata” per l’asso­ci­ació Pan­tani Fore­ver.

Tot seguit els ciclis­tes puja­ran al punt cul­mi­nant de l’etapa, el coll del Gali­bier a 2.264 metres d’alti­tud. Fron­tera natu­ral entre els Alps Nord i Sud, poc abans del cim (a la banda del Lau­ta­ret), una altra estela ret home­natge a Henri Des­grange, el pri­mer direc­tor del Tour de França, que va escriure a L’Auto l’any 1911 per a la pri­mera tra­ves­sia del coll pels cor­re­dors: «Oh! Sap­pey! Oh! Laf­frey! Oh! Col Bayard! Oh! Tour­ma­let! No fallaré en el meu deure pro­cla­mant que al cos­tat del Gali­bier sou una beguda pàl·lida i vul­gar: davant d’aquest gegant, no queda més que treure’s la gorra i salu­dar!»

Tot seguit la cursa bai­xarà per Monêtier-Les-Bains una estació balneària, que fou seu d’un pri­o­rat que li va donar nom, Le Monêtier ja forma part de Serre-Che­va­lier, el punt cul­mi­nat de la qual és el Col du Gra­non a 2.404 metres, l’arri­bada d’etapa a més alti­tud d’aquest any. Aquí es podrà degus­tar el Pavé de la Gui­sane, un for­matge d’ove­lla que podreu com­prar a la granja d’en Frank i l’Odile, venda directa a la finca cada dia de 10 a 12 h i de 16 a 19 h.