Al gener, Novak Djokovic estava vetat i descentrat. Nadal se’n va aprofitar i va guanyar a Austràlia, cita en la qual el serbi hauria sortit de clar favorit en el seu torneig de capçalera: nou títols en nou finals. El balear va trencar el triple empat amb Roger Federer i el serbi. A París, a més, va sumar el seu catorzè Roland Garros com qui diu al menjador de casa seva i es va desmarcar al capdavant en la cursa per la història, amb 22 títols majors, dos més que els seus qualificats perseguidors. Amb el tema de la covid reorientat, Wimbledon ha estat el jardí de Djokovic, que acumula set corones a la capital anglesa i es posiciona de nou en la batalla dels temps amb 21 títols de Grand Slam i una demostració de força. Nadal, que anava prou fort i sense molèsties al peu gràcies a un nou tractament, quan poques setmanes abans es va plantejar fins i tot penjar la raqueta, es va retirar en la semifinal per lesió quan també havia fet una declaració d’intencions. La pugna de cara a l’obert dels Estats Units, on Nole té una espina ben clavada després de ser apallissat literalment en la final de l’any passat contra el rus Daniïl Medvédev, promet, sempre que les autoritats nord-americanes permetin entrar al balcànic.