El danès de 25 anys Jonas Vin­ge­ga­ard (Jumbo) va donar ahir un cop de tea­tre en el Tour de França i és el nou líder de la gene­ral gràcies a un atac furi­bund que el va cata­pul­tar al seu pri­mer tri­omf d’etapa en la ronda fran­cesa. Vin­ge­ga­ard, segon en l’edició de l’any pas­sat, va dei­xar lite­ral­ment cla­vat l’eslovè Tadej Poga­car (Emi­ra­tes), el líder, vigent campió i fins ahir màxim favo­rit, en l’ascens del Col du Gra­non, quan fal­ta­ven cinc quilòmetres per a la meta, i va ren­di­bi­lit­zar l’estratègia de des­gast que havien fet el seu equip i ell mateix al Gali­bier, ata­cant de manera rei­te­rada el campió de les dues dar­re­res edi­ci­ons, sol i amb un equip debi­li­tat per la covid i que havia repli­cat els atacs, pagant més tard el sobre­es­forç. Poga­car, que va resis­tir d’entrada estoi­ca­ment i fins i tot va donar una imatge de for­ta­lesa indes­truc­ti­ble, es va diluir i va entrar a 2:51, per­dent bous i esque­lles. Ara és ter­cer en la gene­ral a 2:22 del líder. El segon és el francès Roman Bar­det (DSM), a 2:16 de Vin­ge­ga­ard. L’onzena etapa del Tour de França, la pri­mera gran jor­nada alpina, dis­pu­tada entre Albert­vi­lle i el Col du Gra­non amb un recor­re­gut de 151 quilòmetres, no va dece­bre ningú per com­ba­ti­vi­tat i alter­nan­ces i passa a la història de la grand bou­cle. El mallorquí Enric Mas (Movis­tar) va per­dre 8 minuts i el català Marc Soler (UAE) va entrar 67è a 28:59.

Un grup de 20 valents, entre els quals hi era Wout van Aert (Jumbo), va des­fer­mar les hos­ti­li­tats ben aviat per anar fent boca. Pierre Latour (Tota­lE­ner­gies) va coro­nar en pri­mer lloc els Lacets de Mont­ver­nier, la pri­mera difi­cul­tat orogràfica de la jor­nada. Un ape­ri­tiu de segona cate­go­ria. En van que­dar 19 perquè el neer­landès Mat­hieu van der Poel (Alpe­cin) es va des­pen­jar en les ram­pes del coll i es va aca­bar reti­rant. El grup va arri­bar a l’inici de l’ascens al Col du Télégraphe –1a cate­go­ria– amb 6 minuts de marge, però es va anar des­fi­gu­rant per la calor i la duresa de l’ascensió. A 74 quilòmetres de la meta, estava for­mat per 11 efec­tius, amb 8:58 sobre el pilot.

En les ram­pes del Gali­bier, de cate­go­ria espe­cial, i amb Poga­car (Emi­ra­tes) sol com un mus­sol, Jumbo, amb qua­tre efec­tius lide­rats pel danès Jonas Vin­ge­ga­ard i l’eslovè Pri­moz Roglic, va ata­car sense reser­ves de manera des­pi­e­tada –un gran espec­ta­cle d’acce­le­ra­ci­ons–, amb esca­ra­mus­ses con­ti­nu­a­des, però el líder i bicampió del Tour va fer una exhi­bició neu­tra­lit­zant tots els intents i fins i tot es va per­me­tre el luxe de con­tra­a­ta­car. Roglic va pagar els plats tren­cats i es va des­pen­jar a 48 quilòmetres de la meta. El direc­tor d’Emi­ra­tes va fre­nar amb bon cri­teri Poga­car, que, picat, tenia massa ganes de gresca. Encara fal­tava l’ascensió final al Col du Gra­non, un altre hors cate­go­rie –cate­go­ria espe­cial– i no calia cre­mar naus inne­cessària­ment. Al davant, el francès War­ren Bar­guil (Arkea) va coro­nar com a cap de cursa el Gali­bier, el cim més alt de la pre­sent edició. Però ja no va resis­tir el dar­rer pic del dia. Tot­hom espe­rava que Poga­car, que en aquest tram final havia recu­pe­rat un gre­gari valuós, el polonès Rafal Majka, com­pletés la feina. Però Vin­ge­ga­ard va apel·lar a l’èpica i va sege­llar el seu tri­omf més trans­cen­dent. Fos, l’eslovè, no va poder dir ni fava.