Ciclisme

Jasper Philipsen, ara sí

Victòria del belga de l’Alpecin, que, en la quarta etapa, celebrava el triomf en ser el millor a l’esprint quan Wout van Aert, ahir segon, havia arribat feia 8 segons al Tour

Vingegaard, que cau, perd Roglic i Kruijswijk abans dels Pirineus

Jas­per Phi­lipsen (1998) per fi pot dir que ha gua­nyat una etapa del Tour. I fer-ho sense con­ver­tir-se en una riota –carn de mem, que en diuen ara a les xar­xes soci­als– per cele­brar la victòria quan el pri­mer ja havia cre­uat la línia d’arri­bada. És el que li va pas­sar al fla­menc de l’Alpe­cin en la quarta etapa, la pri­mera en ter­ri­tori francès que s’aca­bava a Calais, amb Wout van Aert arri­bant 8 segons abans que el pilot després d’una impres­si­o­nant caval­cada de 15 quilòmetres en soli­tari; gràcies a què el segon en les tres pri­me­res eta­pes se situ­ava líder de la gene­ral. Phi­lipsen, que en l’edició de l’any pas­sat era tres cops segon –als Camps Eli­sis dar­rere van Aert– i tres ter­cer, acu­mu­lava un altre segon i un altre ter­cer lloc aquest any i, ahir, va ser el més ràpid d’un esprint amb tres can­di­dats al tri­omf. El seu botxí, el mallot verd, era segon –el quart aquest 2022.

Fabio Jakob­sen i Dylan Gro­e­newe­gen, els ven­ce­dors dels dos ante­ri­ors esprints con­ven­ci­o­nals en aquest Tour, no van arri­bar a dis­pu­tar l’etapa. En el cas del cor­re­dor del Bike­Exc­hange, sisè però sense pos­si­bi­li­tats, mal­grat els esforços del seu equip per rein­cor­po­rar-lo al grup quan havia anat des­pen­jat a més d’un minut superada la costa de les Cap­ma­ses (4a), una de les dues difi­cul­tats d’una jor­nada en què la calor era el gran rival dels cor­re­dors. L’orga­nit­zació de la cursa, de fet, esta­blia a pri­mera hora que els cor­re­dors podrien rebre avi­tu­a­lla­ment des del quilòmetre zero fins als últims deu, d’una banda, i donar els bidons al públic sem­pre que ho fes­sin de manera segura, de l’altra. A més, s’apu­java el marge del fora de con­trol.

Igual­tat de con­di­ci­ons

Pri­moz Roglic (1989) aban­do­nava el Tour per segon any seguit. El segon el 2020 després de per­dre el mallot groc en la penúltima etapa –el va dur en onze–, no pre­nia la sor­tida i se cen­trarà a recu­pe­rar-se de les cai­gu­des que ha patit de cara a la Vuelta, la cursa que ha gua­nyat les tres ante­ri­ors edi­ci­ons i que comença el pro­per 19 d’agost. Fa un any, també ple­gava per les lesi­ons pro­vo­ca­des pels acci­dents en cursa, lla­vors en l’etapa 9. “Estic molt orgullós de la meva con­tri­bució a les actu­als clas­si­fi­ca­ci­ons. Espero que l’equip acon­se­gueixi els objec­tius del mallot groc i el verd”, deia l’eslovè, en referència el lide­ratge de Jonas Vin­ge­ga­ard en la gene­ral i de Wout van Aert en la regu­la­ri­tat. El campió olímpic de con­tra­re­llotge, que era 21è a 33:39 del segon en l’edició del 2021, no va ser l’únic a aban­do­nar ahir. El ritme de l’etapa, nar­co­tit­zant per la calor, feia bai­xar la guàrdia als cor­re­dors i una de les cai­gu­des dei­xava fora Ste­ven Kruijswijk (Jumbo), que al quilòmetre 135 havia de pujar a l’ambulància quan ocu­pava el 13è lloc a la gene­ral a 17:16 del seu cap de files. Wout van Aert queia al cos­tat de Kruijswijk, com Jakob Fugl­sang –l’Israel ha de dir avui si el danès segueix o no. Vin­ge­ga­ard i Benoot tam­poc es lliu­ra­ven de tas­tar l’asfalt, poc després.

El Jumbo per­dia, ahir, dos dels esca­la­dors més fia­bles per fer cos­tat al líder als Piri­neus –Sepp Kuss, a banda de van Aert, és el que queda–, una cir­cumstància que els deixa en igual­tat de con­di­ci­ons amb l’UAE. Els dos tenen cinc homes per donar suport al can­di­dat al tri­omf final. L’Ineos, en canvi, segueix amb els vuit i, ahir, un cop neu­tra­lit­zada una pri­mera esca­pada de què Wout van Aert havia for­mat part a l’inici, va demos­trar el poten­cial en l’apro­xi­mació a Car­cas­sona, quan Ben Tho­mas (Cofi­dis) s’esca­pava de bra­cet amb Ale­xis Gou­ge­ard (B&B) i era capaç d’aguan­tar el tor­ce­braç als equips dels esprin­ta­dors fins que que­da­ven 500 metres per al final.

Etapa 15 (202,5 km)
1r J. Philipsen (Alpecin) 4h27:27
2n W. van Aert (Jumbo) m. t.
3r M. Pedersen (Trek) m. t.
4t P. Sagan (TotalEnergies) m. t.
5è D. van Poppel (Bora) m. t.
6è D. Groenewegen (BikeEx.) m. t.
7è F. Sénéchal (Quck-Step) m. t.
7è L. Mozzato (B&B) m. t.
12è T. Pogacar (UAE) m. t.
23è J. Vingegaard (Jumbo) m. t.
79è M. Soler (UAE) a 1:03
General (2.547,8 km)
1r J. Vingegaard (Jumbo) 59h58:28
2n T. Pogacar (UAE) a 2:22
3r G. Thomas (Ineos) a 2:43
4t R. Bardet (DSM) a 3:01
5è A. Yates (Ineos) a 4:06
6è N. Quintana (Arkeo) a 4:15
7è L. Meintjes (Intermarché) a 4:24
8è D. Gaudu (Groupama) m. t.
9è T. Pidcock (Ineos) a 8:49
10è E. Mas (Movistar) a 9:58
43è M. Soler (UAE) a 1h21:58
Muntanya
1r S. Geschke (Cofidis) 46 punts
2n L. Meintjes (Intermarche) 39
3r N. Powless (EF Education) 37
Regularitat
1r W. van Aert (Jumbo) 378 punts
2n T. Pogacar (UAE) 182
3r J. Philipsen (Alpecin) 176
Joves
1r T. Pogacar (UAE) 60h00:50
2n T. Pidcock (Ineos) a 6:27
3r B. McNulty (UAE) a 57:43
Equips
1r Ineos-Grenadiers 179h46:

Més baixes per covid-19: Magnus Cort i Simon Clarke

Magnus Cort (1993) era la penúltima baixa del 109è Tour de França per culpa de la covid-19, segons va anunciar l’EF Education en un comunicat previ a la sortida de la quinzena etapa en què explicava que el danès s’havia llevat amb mal de cap i febre i que, després, havia donat positiu en el test a què s’havia sotmès. Cort va ser el vencedor de la desena etapa, la primera als Alps, dimarts passat a Megève, després de superar a l’esprint Nick Schultz (BikeExchange). El danès va ser el gran animador de la prova des de la sortida a Dinamarca, quan va aconseguir sumar tots els punts de la muntanya al seu país. De fet, va dur el mallot de millor escalador fins diumenge passat, en l’etapa 9. Simon Clarke (Israel) tampoc prenia la sortida ahir pel mateix motiu, comunicat minuts després. L’australià (1986) va guanyar l’etapa de les llambordes i va donar el primer triomf en el Tour a l’Israel, també en un esprint amb dos candidats. Aquell dia, el neerlandès de l’Intermarché Taco van der Hoorn va ser el derrotat. Les dues baixes s’afegien a la de Josean Fernández Matxín (1977), el mànager de l’UAE que segueix dirigint l’equip de Pogacar des de casa. El conjunt dels Emirats té sis corredors perquè dos dels que van començar van donar positiu per covid-19: Vegard Stake Laengen, primer, i George Bennett, després. Rafal Majka, tot i ser positiu fa uns dies, seguia en cursa per la baixa transmissivitat que presentava. Luke Durbridge (BikeExchange), Geoffrey Bouchard (Ag2r) oi Guillaume Martin (Cofidis) també van marxar per haver donat positiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.