Bestué, testimoni d’excepció
Atletisme. La santcugatenca remata la fita històrica del relleu de 4x100 m espanyol amb el cinquè lloc en la final del mundial i rebaixant tres centèsimes més la plusmarca estatal (42.58)
Cinc anys després d’haver assolit el subcampionat del món sub 18 en el doble hectòmetre a Nairobi, la santcugatenca Jaël Bestué (FC Barcelona) va inscriure en el seu palmarès un cinquè lloc en el relleu de 4x100 m del mundial absolut de Eugene. Bestué i les seves companyes del relleu en l’equip espanyol van consolidar la seva gesta signant la cinquena plaça en la final i rebaixant tres centèsimes més la plusmarca de la semifinal (42.58 per 42.61). Abans de competir a Eugene, el relleu espanyol no havia trencat mai la barrera dels 43 segons ni tampoc s’havia classificat per a la final d’un mundial.
La catalana va tornar a córrer la segona posta, flanquejada per la nord-americana Abby Steiner i la jamaicana Elaine Thompson-Herah. Tot i que la recepció amb Sonia Molina-Prados era millorable, van tornar a fer una prova prou rodona amb Paula Sevilla i la recta final de María Isabel Pérez. “És una bogeria, però hi ha molts entrenaments al darrere. Són molts anys treballant i en certa manera ja esperàvem aquestes marques. Totes ens motivem i ens retroalimentem entre nosaltres. La competència és molt positiva i ens fa créixer”, va ressaltar la catalana en les semifinals. Part de la preparació abans del mundial va ser al CAR de Sant Cugat amb l’entrenador català Ricardo Diéguez, que col·labora amb José Luis Calvo, el responsable tècnic del relleu femení. Amb vista a l’europeu de Munic, Bestué encara veu marge de millora: “En els canvis, ens hem vist pitjor que en les semifinals, així que, si polim aquests detalls, continuem entrenant i arribem totes en el nostre punt àlgid de forma, encara podem millorar.”
És evident que en els relleus la suma de les velocistes més ràpides no porta necessàriament a la victòria, i la final de Eugene en va ser l’enèsim exemple. El quartet de Jamaica, amb les tres medallistes de l’hectòmetre, va acabar claudicant davant les millors transicions dels Estats Units, que es van emportar l’or amb 41.14. Tot i la progressió final de Shericka Jackson, el conjunt caribeny es va haver de conformar amb la plata (41.18), seguit d’Alemanya (42.03) i de Nigèria, que va batre el rècord africà (42.22). El cinquè lloc del quartet espanyol també es va veure afavorit per la lesió de Dina Asher-Smith, que va relegar el quartet de la Gran Bretanya a la sisena plaça (42.75).
En el relleu curt masculí, també hi va haver sorpresa. El Canadà, amb Andre de Grasse com a últim rellevista, va guanyar el títol (37.48) al davant dels Estats Units (37.55), el gran favorit, i de la Gran Bretanya (37.83), que va deixar Jamaica (38.06) fora del podi.
En les eliminatòries de 4x400 m, amb l’olotina Laura Hernández (53.24) com a tercera rellevista, l’equip espanyol va ocupar el setè lloc de la segona sèrie (3:32.87) i no va poder accedir a la final. L’últim temps de repesca va quedar fixat en 3:29.11. Les també catalanes Sara Gallego i Laura Bou van exercir de reserves.
Tsegay imposa la seva velocitat final en els 5.000 m
Plata en 1.500 m, l’etíop Gudaf Tsegay va fer valer la seva velocitat terminal per apuntar-se la victòria en els 5.000 m en una prova en què va ser l’atleta més activa, rellevant-se amb la seva compatriota Letesenbet Gidey a partir del primer quilòmetre. La penúltima jornada a Eugene va coronar dos campions olímpics més a Tòquio, el migfondista kenyà Emmanuel Kipkurui Korir en els 800 m (1:43.71) i el portuguès d’origen cubà Pedro Pablo Pichardo en triple salt (17,95 m), aquest últim amb millor marca mundial de l’any. El títol de javelina se’l va endur el llançador de l’illa de Grenada Anderson Peters, que va revalidar la victòria de Doha (90,54 m). En la sessió matinal, l’italià Massimo Stano va vèncer en els 35 km marxa, que s’estrenava en el programa, amb una nova marca mundial (2h23:14).
