La Xina va començar a mos­trar als Jocs de Bar­ce­lona que estava des­ti­nada a ser una de les grans potències olímpi­ques. Qua­tre anys enrere, als Jocs de Seül, l’equip xinès havia aca­bat onzè en el meda­ller amb 28 meda­lles, però només cinc havien estat d’or. Va que­dar molt lluny del que havia fet a Los Ange­les, el 1984, en el seu retorn als Jocs, en què havia acon­se­guit 32 meda­lles, 15 de les quals d’or. És clar que a Califòrnia no hi van com­pe­tir els països del bloc soviètic –com lla­vors es deia– i va ser “més fàcil” pujar als podis en algu­nes dis­ci­pli­nes.

A Bar­ce­lona els espor­tis­tes xine­sos van anar per feina. El pri­mer dia de com­pe­tició van gua­nyar una meda­lla d’or i tres de plata; el segon, n’hi van afe­gir dues d’or, tres de plata i una de bronze; el ter­cer, dues d’or, una de plata i una de bronze, i el quart, una d’or i dues de plata. Quan es va tan­car la quarta jor­nada de com­pe­tició de Bar­ce­lona, el 29 de juliol, la Xina apa­rei­xia al meda­ller en ter­cer lloc, rere l’Equip Uni­fi­cat i els Estats Units, i ja acu­mu­lava sis meda­lles d’or, nou de plata i dues de bronze. En qua­tre dies de Jocs a Bar­ce­lona els espor­tis­tes xine­sos ja havien gua­nyat més meda­lles d’or (sis a cinc) que en tots els Jocs de Seül de qua­tre anys abans. La neda­dora Qian Hong va ser la pro­ta­go­nista de l’efemèride amb la victòria en els 100 m papa­llona, amb un nou rècord olímpic. Qian Hong era la cam­pi­ona mun­dial i ja havia gua­nyat la plata a Seül. L’equip xinès va aca­bar els Jocs de Bar­ce­lona amb 16 meda­lles d’or i un total de 54 guar­dons, només superat per l’Equip Uni­fi­cat, els Estats Units i la nova Ale­ma­nya.

Els Jocs de Bar­ce­lona van ser tot just la quarta par­ti­ci­pació olímpica de la República Popu­lar de la Xina. Abans de la revo­lució de Mao Zedong la Xina havia par­ti­ci­pat en els del 1932, 1936 i 1948. La nova Xina va debu­tar el 1952, però els cons­tants con­flic­tes amb el COI, que no volia expul­sar Taiwan, van fer que es retirés del Movi­ment Olímpic el 1958.

El 25 d’octu­bre del 1979, el comitè exe­cu­tiu del COI, en una reunió feta a Nagoya (Japó), va read­me­tre la República Popu­lar de la Xina en el Movi­ment Olímpic amb el nom de Comitè Olímpic Xinès. Aquesta decisió va ser rati­fi­cada per l’assem­blea, en una votació que es va fer per cor­reu i que es va comu­ni­car el 26 de novem­bre del 1979.

El retorn efec­tiu de la Xina als Jocs va ser en els d’hivern del 1980, a Lake Pla­cid, als Estats Units, amb 28 espor­tis­tes, però va fer cos­tat als Estats Units en el boi­cot als Jocs de Mos­cou. El retorn als Jocs d’estiu seria a Los Ange­les, el 1984.

Quan va arri­bar als Jocs de Bar­ce­lona, la Xina acu­mu­lava 60 meda­lles –20 d’or, 19 de plata i 21 de bronze– en les seves par­ti­ci­pa­ci­ons olímpi­ques en els Jocs d’estiu, i quan en va mar­xar en tenia 114, amb 36 d’or, 41 de plata i 37 de bronze. Després dels Jocs de Tòquio de l’any pas­sat, la Xina figura en el quart lloc pel total de meda­lles d’or i en el sisè pel total de meda­lles, del meda­ller històric dels Jocs d’estiu. Acu­mula 262 meda­lles d’or, 199 de plata i 173 de bronze d’un total de 634 meda­lles. Des de Bar­ce­lona 92, els espor­tis­tes xine­sos han gua­nyat 520 meda­lles olímpi­ques, de les quals 226 han estat d’or. El seu punt àlgid va ser, òbvi­a­ment, els Jocs del 2008, a Pequín, quan van domi­nar el meda­ller amb 100 meda­lles, 48 d’or. L’any pas­sat, a Tòquio, van gua­nyar 38 meda­lles d’or i un total de 89 guar­dons.