Ciclisme

30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA

2 D’AGOST. FABIO CASARTELLI, L’ÚLTIM CAMPIÓ AMATEUR

Glòria i tragèdia

Fabio Casartelli va ser l’inesperat campió de l’última prova de ciclisme en ruta olímpica que es va disputar amb corredors aficionats

L’italià va morir quasi tres anys després, als 24 anys, en una caiguda en el descens del coll de Portèth d’Aspèth durant el Tour del 1995

Perquè potser Casartelli no s’hagués mort aquell dia si hagués portat el casc que duia el dia que es va coronar a Sant Sadurní d’Anoia.

L’ italià Fabio Casar­te­lli va gua­nyar a Sant Sadurní d’Anoia l’última meda­lla d’or olímpica de fons en car­re­tera que es van dis­pu­tar els ciclis­tes ama­teurs just abans que els pro­fes­si­o­nals ater­res­sin als Jocs Olímpics a Atlanta 96 i la prova olímpica passés a ser una cursa més –amb tota la càrrega simbòlica que tenen els Jocs, això sí– de l’atapeït calen­dari pro­fes­si­o­nal. Casar­te­lli no va tenir temps de com­pro­var si ell també podia tenir una llarga car­rera entre els millors ciclis­tes del món. Menys de tres anys després, el 18 de juliol del 1995, l’italià va morir a causa d’una cai­guda que va patir en el coll de Portèth d’Aspèth, als Piri­neus. en una etapa del Tour.

Aquell 2 d’agost del 1992, en el cir­cuit de Sant Sadurní d’Anoia, en unes con­di­ci­ons extre­mes, amb tem­pe­ra­tu­res que van arri­bar als 40 graus, Casar­te­lli es va impo­sar a l’esprint a l’holandès Erik Dekker i al letó Dai­nis Ozols. Tots tres van arri­bar amb uns segons d’avan­tatge res­pecte del pilot després d’esca­par-se en la novena de les dotze vol­tes que van fer al cir­cuit. 154 ciclis­tes van pren­dre la sor­tida de la cursa i la van aca­bar 84.

Ser campió olímpic de ciclisme en ruta no havia estat mai una garan­tia de ser un gran pro­fes­si­o­nal. La prova es va dis­pu­tar ja el 1896, tot i que no va tor­nar al pro­grama olímpic fins al 1936. De tots aquells cam­pi­ons olímpics , només l’italià Ercole Bal­dini (1956), l’holandès Hen­nie Kui­per (1972) i l’ale­many ori­en­tal Olaf Ludwig (1988) es pot dir que van tri­om­far com a pro­fes­si­o­nals. Bal­dini va gua­nyar el Giro i el mun­dial del 1958; Kui­per, el mun­dial del 1975 i va ser dos cops segon al Tour (1977 i 1980), i Ludwig va gua­nyar tres eta­pes al Tour entre el 1990 i el 1993.

Casar­te­lli no va tenir temps de fer car­rera de pro­fes­si­o­nal. El 1993 va córrer amb l’Ari­os­tea, el 1994, amb el ZG Mobili, i el 1995 va fit­xar pel Moto­rola, l’equip dels Estats Units en què bri­llava Lance Arms­trong. El nord-ame­ricà, set cops ven­ce­dor del Tour (1999-2005) i des­posseït de les seves victòries l’any 2012 a causa del dopatge, també havia com­pe­tit en aque­lla cursa olímpica del 1992. Va aca­bar el 14è, just davant del català Àngel Edo. Casar­te­lli només va acon­se­guir una victòria com a pro­fes­si­o­nal, una etapa a la Set­mana Ber­ga­masca (1993). El 1994 va debu­tar en el Tour –va aban­do­nar en la setena etapa– i el 1995 va repe­tir a la cursa fran­cesa amb el Moto­rola.

Cai­guda fatal

El 18 de juliol del 1995 el pilot del Tour va afron­tar l’etapa reina dels Piri­neus. 206 quilòmetres entre Sent Gironç i Cau­tarés i sis ports de mun­ta­nya (Portèth d’Aspèth, Mente, Pèira Sorda, Aspin, Tor­ma­let i Cau­tarés). El Portèth d’Aspèth era un port de segona cate­go­ria, de 1.069 metres d’alçada, 7,5 quilòmetres de llar­gada i un pen­dent mitjà del 5,7%. Indu­rain era el líder de la gene­ral després de 14 eta­pes amb 2:46 res­pecte d’Alex Zülle (Once). Casar­te­lli ocu­pava el lloc 87è a dues hores 10 minuts i 47 segons d’Indu­rain. El dia abans havia estat jor­nada de des­cans i Casar­te­lli havia dit que si havia aguan­tat fins aquí –l’any ante­rior havia aban­do­nat– ja arri­ba­ria fins a París. Bai­xant el Portèth d’Aspèth, Casar­te­lli va caure amb tres ciclis­tes més quan van aga­far mala­ment un revolt . Els seus com­panys se’n van sor­tir, però ell va col­pe­jar de cap con­tra el terra. Va ser tras­lla­dat amb helicòpter a Tarba . Havia patit un trau­ma­tisme cra­nial i havia entrat en coma. A les dues de la tarda el Tour va anun­ciar la mort del ciclista italià, de 24 anys, casat i amb una filla de cinc mesos. La glòria dels Jocs de Bar­ce­lona s’havia con­ver­tit en tragèdia.

La mort de Casar­te­lli va reo­brir el debat sobre l’ús del casc en les cur­ses ciclis­tes pro­fes­si­o­nals. Perquè pot­ser Casar­te­lli no s’hagués mort aquell dia si hagués por­tat el que duia el dia que es va coro­nar a Sant Sadurní d’Anoia. Tal com es veu a la foto dels Jocs, els afi­ci­o­nats sí que esta­ven obli­gats a por­tar casc. L’any 1991, la Unió Ciclista Inter­na­ci­o­nal (UCI) ja havia inten­tat obli­gar els ciclis­tes pro­fes­si­o­nals a por­tar casc. El 18 de març del 1991, en l’inici de la Set­mana Cata­lana a Llo­ret, els ciclis­tes, amb Pedro Del­gado al cap­da­vant, van fer els pri­mers quilòmetres de l’etapa amb el casc pen­jant del mani­llar en senyal de pro­testa. L’obli­ga­to­ri­e­tat del casc va que­dar en no res.

Va haver d’arri­bar una altra mort perquè els ciclis­tes pro­fes­si­o­nals accep­tes­sin final­ment, a con­tra­cor, el casc. L’11 de març del 2003, el kazakh Andrei Kivi­lev va patir un trau­ma­tisme facial en una cai­guda a la París-Niça i es va morir l’endemà. Tam­poc por­tava casc. Menys de dos mesos després, el 5 de maig del 2003, el casc pas­sava a ser obli­ga­tori en el ciclisme pro­fes­si­o­nal.

Mallot blanc. Souvenir Fabio Casartelli.
El gran símbol del Tour és el mallot groc que porta el líder. També hi ha el verd de la regularitat i el blanc amb punts vermells de la muntanya. El mallot blanc identifica el millor ciclista de la cursa menor de 25 anys i des de l’any 1997 aquest mallot blanc porta el nom oficial de Souvenir Fabio Casartelli, que quan es va morir en el Tour del 1995 no havia complert encara els 25 anys.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)