Vela

30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA

3 D’AGOST. QUATRE ORS, UNA PLATA I EL PRÍNCEP FELIP

El Borbó olímpic

L’equip espanyol de vela va guanyar cinc medalles, però la gran atracció va ser el príncep Felip, que va ser sisè en la seva categoria

A les seves memòries, el president del COI va escriure que si Felip de Borbó hagués guanyat una medalla a Barcelona hauria estat “la cirereta de l’èxit d’aquests Jocs”

“Fins i tot havia pensat que en l’entrega de medalles m’acompanyés el rei Joan Carles i que fos ell el que la posés al príncep”

L’equip olímpic espanyol de vela va tancar el 3 d’agost la seva participació a Barcelona amb cinc medalles, quatre d’or i una de plata, en les deu proves que es disputen en els Jocs en aquest esport. Luis Doreste i Domingo Manrique en flying-dutchman, el català Josep Maria van der Ploeg en finn, Jordi Calafat i Quico Sánchez Luna, i Theresa Zabell i Patricia Guerra en 470 masculí i femení van aconseguir la medalla d’or, i la catalana Natàlia Via-Dufresne, en classe Europa, va guanyar la de plata.

La gran atracció d’aquell equip espanyol de vela, però, no va ser cap dels que van pujar al podi, sinó un dels tripulants de la classe soling que, a més, va ser el banderer de la delegació espanyola en la cerimònia inaugural: Felip de Borbó, llavors príncep d’Astúries i ara rei d’Espanya amb el nom de Felip VI.

En la classe soling, la tripulació espanyola, formada per Fernando León, Felip de Borbó i Alfredo Vázquez va arribar fins a la match race, que van disputar sis vaixells, i no va passar a les semifinals, la qual cosa els va deixar en la sisena posició final. Al final de la competició, Felip de Borbó va recordar dues coses: que ja havien dit que arribar a la match race era el seu objectiu i que el seu pronòstic sempre havia estat que l’equip aconseguiria cinc medalles.

Que el fill del rei d’Espanya no guanyés una medalla olímpica va entristir Joan Antoni Samaranch; el llavors president del COI va ser un fidel súbdit de la família reial espanyola. A les seves memòries, en la mena de dietari que fa dels diferents Jocs que va presidir, en l’anotació del 4 d’agost va escriure: “Vaig al taekwondo i trobo el rei d’Espanya. Trist, com jo, perquè el príncep no ha aconseguit medalla. S’ha perdut una oportunitat d’or, com jo dic, la cirereta de l’èxit d’aquests Jocs. Fins i tot havia pensat que en l’entrega de medalles m’acompanyés el rei Joan Carles i que fos ell el que la posés al príncep d’Astúries. Per desgràcia, ha estat un somni que no ha pogut convertir-se en realitat.”

Esport i aristocràcia

L’esport va ser una de les aficions dels aristòcrates de final del segle XIX, com el mateix baró de Coubertin, impulsor de l’olimpisme i dels Jocs Olímpics, que no tenien gaire res a fer. En el segle XX, els membres de la família reial espanyola van ser fidels a la tradició i tots menys la infanta Elena van anar als Jocs Olímpics. La primera que ho va fer va ser la reina Sofia el 1960, a Roma. Llavors tenia 21 anys i va ser suplent en l’equip grec de vela. El seu germà Constantí va ser campió olímpic en la classe dragon en aquells mateixos Jocs.

El 1972, en els Jocs de Munic, va ser el torn olímpic del llavors príncep d’Astúries Joan Carles de Borbó. Tenia 34 anys i va participar en la classe dragon de vela fent equip amb Félix Gancedo i Gonzalo Fernández de Córdova y Larios, duc d’Arión. Van acabar en la quinzena posició de 23 participants, amb un quart lloc en la tercera regata com a millor resultat. Setze anys més tard, el 1988, a Seül, va ser el torn de la infanta Cristina, que també va competir en vela. Cristina de Borbó va anar a Corea de suplent i només va prendre part en l’última regata de la classe tornado el darrer dia de la competició. La filla petita dels reis d’Espanya va ser, però, la banderera de la delegació espanyola en la cerimònia inaugural.

Felipe de Borbó va ser, doncs, a Barcelona, el tercer Borbó olímpic. Com la seva germana, va ser el banderer i va entrar a l’estadi olímpic precedint la delegació espanyola. Esportivament parlant, Felip de Borbó va ser, dels Borbons, qui va tenir una millor actuació olímpica ja que va acabar sisè.

Els aristòcrates i membres de cases reials també han estat membres habituals del Comitè Olímpic Internacional al llarg de la historia. Sempre han estat ben acceptats dins del COI, fins i tot en els últims anys. Felip de Borbó va estar entre els candidats a ocupar la plaça vacant per la mort de Carles Ferrer Salat l’octubre del 1998. A finals d’aquell mateix any, Joan Antoni Samaranch va proposar al rei Joan Carles que el seu fill entrés al COI. La proposta va ser ben rebuda, però llavors va esclatar l’escàndol de corrupció pels suborns de la candidatura de Salt Lake City en els Jocs d’hivern del 2002 i tot plegat es va refredar. El maig del 1999, Samaranch va dir en una entrevista que seria un honor que l’hereu espanyol entrés al COI, però que no era el moment de parlar-ne. Tampoc el rei. El 1992, durant els Jocs d’hivern d’Albertville, van preguntar explícitament a Samaranch si el rei d’Espanya ocuparia una de les dues places que ell podia designar lliurement. Va dir que no.

4
medalles d’or.
Luis Doreste i Domingo Manrique en ‘flying-dutchman’, Josep Maria van der Ploeg en ‘finn’, i Jordi Calafat i Quico Sánchez Luna, i Theresa Zabell i Patricia Guerra en 470
1
medalla de plata.
Natàlia Via-Dufresne, en classe Europa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)