Vela

30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA

3 D’AGOST. QUATRE ORS, UNA PLATA I EL PRÍNCEP FELIP

El Borbó olímpic

L’equip espanyol de vela va guanyar cinc medalles, però la gran atracció va ser el príncep Felip, que va ser sisè en la seva categoria

A les seves memòries, el president del COI va escriure que si Felip de Borbó hagués guanyat una medalla a Barcelona hauria estat “la cirereta de l’èxit d’aquests Jocs”

“Fins i tot havia pensat que en l’entrega de medalles m’acompanyés el rei Joan Carles i que fos ell el que la posés al príncep”

L’equip olímpic espa­nyol de vela va tan­car el 3 d’agost la seva par­ti­ci­pació a Bar­ce­lona amb cinc meda­lles, qua­tre d’or i una de plata, en les deu pro­ves que es dis­pu­ten en els Jocs en aquest esport. Luis Doreste i Domingo Man­ri­que en flying-dutch­man, el català Josep Maria van der Ploeg en finn, Jordi Cala­fat i Quico Sánchez Luna, i The­resa Zabell i Patri­cia Guerra en 470 mas­culí i femení van acon­se­guir la meda­lla d’or, i la cata­lana Natàlia Via-Dufresne, en classe Europa, va gua­nyar la de plata.

La gran atracció d’aquell equip espa­nyol de vela, però, no va ser cap dels que van pujar al podi, sinó un dels tri­pu­lants de la classe soling que, a més, va ser el ban­de­rer de la dele­gació espa­nyola en la cerimònia inau­gu­ral: Felip de Borbó, lla­vors príncep d’Astúries i ara rei d’Espa­nya amb el nom de Felip VI.

En la classe soling, la tri­pu­lació espa­nyola, for­mada per Fer­nando León, Felip de Borbó i Alfredo Vázquez va arri­bar fins a la match race, que van dis­pu­tar sis vai­xells, i no va pas­sar a les semi­fi­nals, la qual cosa els va dei­xar en la sisena posició final. Al final de la com­pe­tició, Felip de Borbó va recor­dar dues coses: que ja havien dit que arri­bar a la match race era el seu objec­tiu i que el seu pronòstic sem­pre havia estat que l’equip acon­se­gui­ria cinc meda­lles.

Que el fill del rei d’Espa­nya no guanyés una meda­lla olímpica va entris­tir Joan Antoni Sama­ranch; el lla­vors pre­si­dent del COI va ser un fidel súbdit de la família reial espa­nyola. A les seves memòries, en la mena de die­tari que fa dels dife­rents Jocs que va pre­si­dir, en l’ano­tació del 4 d’agost va escriure: “Vaig al taekwondo i trobo el rei d’Espa­nya. Trist, com jo, perquè el príncep no ha acon­se­guit meda­lla. S’ha per­dut una opor­tu­ni­tat d’or, com jo dic, la cire­reta de l’èxit d’aquests Jocs. Fins i tot havia pen­sat que en l’entrega de meda­lles m’acom­panyés el rei Joan Car­les i que fos ell el que la posés al príncep d’Astúries. Per desgràcia, ha estat un somni que no ha pogut con­ver­tir-se en rea­li­tat.”

Esport i aris­tocràcia

L’esport va ser una de les afi­ci­ons dels aristòcra­tes de final del segle XIX, com el mateix baró de Cou­ber­tin, impul­sor de l’olim­pisme i dels Jocs Olímpics, que no tenien gaire res a fer. En el segle XX, els mem­bres de la família reial espa­nyola van ser fidels a la tra­dició i tots menys la infanta Elena van anar als Jocs Olímpics. La pri­mera que ho va fer va ser la reina Sofia el 1960, a Roma. Lla­vors tenia 21 anys i va ser suplent en l’equip grec de vela. El seu germà Cons­tantí va ser campió olímpic en la classe dra­gon en aquells matei­xos Jocs.

El 1972, en els Jocs de Munic, va ser el torn olímpic del lla­vors príncep d’Astúries Joan Car­les de Borbó. Tenia 34 anys i va par­ti­ci­par en la classe dra­gon de vela fent equip amb Félix Gan­cedo i Gon­zalo Fernández de Córdova y Larios, duc d’Arión. Van aca­bar en la quin­zena posició de 23 par­ti­ci­pants, amb un quart lloc en la ter­cera regata com a millor resul­tat. Setze anys més tard, el 1988, a Seül, va ser el torn de la infanta Cris­tina, que també va com­pe­tir en vela. Cris­tina de Borbó va anar a Corea de suplent i només va pren­dre part en l’última regata de la classe tor­nado el dar­rer dia de la com­pe­tició. La filla petita dels reis d’Espa­nya va ser, però, la ban­de­rera de la dele­gació espa­nyola en la cerimònia inau­gu­ral.

Felipe de Borbó va ser, doncs, a Bar­ce­lona, el ter­cer Borbó olímpic. Com la seva ger­mana, va ser el ban­de­rer i va entrar a l’estadi olímpic pre­ce­dint la dele­gació espa­nyola. Espor­ti­va­ment par­lant, Felip de Borbó va ser, dels Bor­bons, qui va tenir una millor actu­ació olímpica ja que va aca­bar sisè.

Els aristòcra­tes i mem­bres de cases reials també han estat mem­bres habi­tu­als del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal al llarg de la his­to­ria. Sem­pre han estat ben accep­tats dins del COI, fins i tot en els últims anys. Felip de Borbó va estar entre els can­di­dats a ocu­par la plaça vacant per la mort de Car­les Fer­rer Salat l’octu­bre del 1998. A finals d’aquell mateix any, Joan Antoni Sama­ranch va pro­po­sar al rei Joan Car­les que el seu fill entrés al COI. La pro­posta va ser ben rebuda, però lla­vors va escla­tar l’escàndol de cor­rupció pels sub­orns de la can­di­da­tura de Salt Lake City en els Jocs d’hivern del 2002 i tot ple­gat es va refre­dar. El maig del 1999, Sama­ranch va dir en una entre­vista que seria un honor que l’hereu espa­nyol entrés al COI, però que no era el moment de par­lar-ne. Tam­poc el rei. El 1992, durant els Jocs d’hivern d’Albert­vi­lle, van pre­gun­tar explícita­ment a Sama­ranch si el rei d’Espa­nya ocu­pa­ria una de les dues pla­ces que ell podia desig­nar lliu­re­ment. Va dir que no.

4
medalles d’or.
Luis Doreste i Domingo Manrique en ‘flying-dutchman’, Josep Maria van der Ploeg en ‘finn’, i Jordi Calafat i Quico Sánchez Luna, i Theresa Zabell i Patricia Guerra en 470
1
medalla de plata.
Natàlia Via-Dufresne, en classe Europa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.