La mata­ro­nina Raquel González (1989) va arri­bar al cim de la seva car­rera a l’Ode­on­platz de Munic. Des del segon graó del podi dels 35 km marxa, la mares­menca besava la meda­lla de plata i salu­dava emo­ci­o­nada els fami­li­ars i els com­po­nents de l’equip espa­nyol de l’espe­ci­a­li­tat con­cen­trats a la cèntrica plaça de la capi­tal bava­resa. L’atleta del Barça, cin­quena fa tres set­ma­nes en el mun­dial d’Ore­gon, aca­bava de sig­nar el seu millor resul­tat en l’alta com­pe­tició i rubri­cava una tem­po­rada per emmar­car.

En secret, González va pas­sar la covid-19 entre una cita i l’altra, però ahir va tor­nar a ofe­rir la seva millor versió. “Ha estat una cosa que hem por­tat la meva família i el meu equip en secret; no ho hem fet públic perquè totes les rivals veuen la premsa i no volíem donar pis­tes”, va expli­car la cata­lana, que aquest curs també va pas­sar la mono­nu­cle­osi. “He pen­sat en la meva família. Ha estat un any molt dur i aquesta meda­lla és un regal per a ells, que han patit en veure que la seva filla ho estava pas­sant tan mala­ment. Alguns dies han vin­gut a l’entre­na­ment i han vist com és de dur, això”, con­fes­sava González, que poc després de cre­uar la meta en 2h49:10 s’abraçava a la seva mare. Davant seu només va arri­bar la grega Anti­goni Ntrism­pi­oti (2h47:00), quarta a Eugene. La molle­tenca Mar Juárez (Avi­nent Man­resa), setena amb 2h55:27, va com­ple­tar l’èxit de la marxa cata­lana a Munic i va escriure un altra història de superació un parell de mesos després d’haver vençut un càncer de tiroide.

Seguint la petja dels mar­xa­dors mas­cu­lins –van pren­dre la sor­tida ple­gats a les 8:30 h–, l’hon­ga­resa Vik­to­ria Mada­rasc es va esca­par tot just començar la prova i va ini­ciar l’aven­tura en soli­tari fins poc després del quilòmetre 17, quan va ser neu­tra­lit­zada per les dues com­pe­ti­do­res més qua­li­fi­ca­des, Ntrism­pi­oti i González. A l’equa­dor de la prova, les pla­ces del podi ja esta­ven força defi­ni­des, ja que la quarta clas­si­fi­cada, la polo­nesa Olga Nied­zi­a­lek, ja tran­si­tava amb gai­rebé un minut de des­a­van­tatge. A par­tir d’aquí, la cursa es va con­ver­tir en un duel a dues ban­des, entre l’helena i la cata­lana, amb la repre­sen­tant magiar cedint ter­reny a mar­xes forçades. Ntrism­pi­oti era l’encar­re­gada de mar­car el ritme, i González la con­tro­lava ben de prop. En algun moment, la grega va sem­blar recri­mi­nar-li la seva acti­tud, cons­ta­tant que no li feia cap relleu. A l’arri­bada i al podi, però, es van fon­dre en una sen­tida abraçada. Les dues atle­tes van mar­xar en paral·lel fins al quilòmetre 24, en què la quarta clas­si­fi­cada de Eugene va incre­men­tar el ritme i la mata­ro­nina va pas­sar un petit sotrac. Tot i que la pos­si­bi­li­tat de victòria es va anar esmu­nyint, la mar­xa­dora del Barça no va defa­llir i va anar incre­men­tant la renda res­pecte a la ter­cera clas­si­fi­cada. La prova se li va fer llarga i, tot i que en el tram final va abai­xar con­si­de­ra­ble­ment el ritme, va poder con­ser­var el segon lloc amb suficiència i sege­llar una tem­po­rada per recor­dar.