El CN Sabadell signa les taules amb l’Spandau 04

El CN Saba­dell va per­dre con­tra l’Span­dau 04 de Berlín una gran opor­tu­ni­tat per sege­llar la pri­mera victòria en un grup de la Cham­pi­ons amb rivals d’enorme poten­cial. L’equip vallesà va aca­bar donant per bo l’empat acon­se­guit con­tra el con­junt ale­many, que en la jor­nada ini­cial havia tin­gut un munt de bai­xes per culpa de la covid. La visita de l’Span­dau sem­blava un esce­nari pro­pici per estre­nar el case­ller de victòries, però la mala posada en escena dels locals (0-3) va supo­sar haver de fer un esforç extra i va evi­den­ciar que en la fase de grups de la màxima com­pe­tició euro­pea no hi ha rivals menors.

L’equip vallesà va començar des­pis­tat. Les bones inter­ven­ci­ons de Baksa sota els pals i alguns desa­jus­tos defen­sius dels locals van pro­pi­ciar el 0-3 d’entrada. Quim Colet va dema­nar temps mort per atu­rar la sag­nia. L’equip es va espa­vi­lar i va poder tan­car el pri­mer quart amb un par­cial de 2-4 després dels gols de Fran Valera i Ber­nat Sana­huja, tots dos en supe­ri­o­ri­tat. Sergi Caba­nas, ja en el segon quart, escurçava encara més les diferències després d’un bon xut des de l’arc. Aquest període, però, va estar mar­cat per les defen­ses i les bones inter­ven­ci­ons tant d’Edu Lor­rio com de Baksa en tots dos marcs. De fet, cap més equip va veure por­te­ria en els 6:50 que res­ta­ven fins al des­cans. La remun­tada local va pros­se­guir després de la represa. El CN Saba­dell apro­fi­tava les dues pri­me­res acci­ons de supe­ri­o­ri­tat, cul­mi­na­des per Valera i Averka, per pren­dre la ini­ci­a­tiva per pri­mer cop (5-4). El tècnic de l’Span­dau va dema­nar temps mort i el con­junt germànic va posar fi a la sequera. Va repli­car amb dues dia­nes con­se­cu­ti­ves, però Valera sig­nava el seu ter­cer gol per afron­tar l’últim quart amb empat a 6. L’inter­canvi de cops es va man­te­nir en els últims 8 minuts. Sana­huja i Averka van aparèixer en el moment deci­siu, però l’equip ale­many no es donava per vençut i es col·locava amb un inqui­e­tant 8-9, encara a 2:36 del final. Averka res­ta­blia l’equi­li­bri quan només res­tava 1:03 i va aca­bar cer­ti­fi­cant el defi­ni­tiu 9-9.