MARTA GALIMANY
RECORDISTA ESPANYOLA DE MARATÓ (2H26:14)
“El meu rècord, segur que no durarà 27 anys”
“Continuaré treballant i entrenant-me per trobar el meu sostre, encara em queden anys”
“En atletisme sempre hi ha reptes per assolir. Ja tinc la mínima per al mundial de Budapest i vull anar als Jocs Olímpics de París”
Tothom vol córrer a la marató de València perquè s’hi fan molt bones marques. El circuit és perfecte, i l’organització i el clima també hi ajuden
Marta Galimany (Valls, 1985) ha estat un dels noms propis del cap de setmana. La fondista vallenca va cobrir la marató de València en 2h26:14 i va esborrar de la taula de rècords espanyols una de les marques més antigues del programa atlètic. Des de fa 27 anys, generacions de corredores s’havien quedat pel camí, però la persistència de Galimany va tenir premi. Diumenge, d’una tacada, va esgarrapar fins a 37 segons de l’històrica marca de la maratoniana de Palència Ana Isabel Alonso (2h27:51), aconseguida a Sant Sebastià i que s’havia mantingut inabastable des del 15 d’octubre de 1995.
Com s’ha llevat l’endemà d’haver batut el rècord d’Espanya de marató. Ja s’ho creu?
Havíem treballat molt per a això i sabíem que ho podíem aconseguir, però es tracta d’una marató i sempre poden aparèixer dubtes. Aquest matí hem vist la marató per televisió perquè em feia gràcia saber també com havia anat la cursa per davant i ha estat bonic reviure-ho.
En el seu cas, la cursa va anar rodada.
Sí, amb el Roger Roca anàvem al ritme preestablert des del principi. No volíem arriscar més del compte i, com que en els últims quilòmetres em vaig trobar bé, vam intentar forçar una mica més, però sense passar-nos, perquè mai saps si en algun moment pots tenir algun problema i arribar fos. En el tram final sí que vaig intentar esgarrapar algun segon a la marca, però sobretot el que volia era gaudir-ho.
Quan mira enrere, m’imagino que deu haver superat de molt totes les expectatives que s’havia marcat com a atleta.
De fet, quan vaig començar no tenia cap mena d’expectativa, ni tan sols d’anar a campionats d’Espanya. Tota l’evolució ha estat gradual, de mica en mica, i fa uns anys ni tan sols podia somiar amb un rècord d’Espanya. Ho veia com una cosa impossible, però vas treballant, vas millorant dia a dia, any rere any, i al final veus que no és tan lluny, que treballant hi pots arribar, i així ha estat.
Ja perseguia el rècord des de fa alguns anys. Ha quedat buida després d’haver-ho aconseguit? Quin altre gran repte li queda per assolir?
De reptes sempre n’hi ha, en l’atletisme. Tinc molta gent davant meu, sempre et pots batre a tu mateixa i sempre hi ha objectius per aconseguir. Ara toca gaudir-ho amb la família i els amics, que entrenant-me no tinc gaire temps per estar-hi. Després ens tornaren a posar a la feina perquè això és un treball continu, i el 2023 hi ha el mundial de Budapest i el 2024, els Jocs de París. Això no s’acaba.
Son les dues grans cites a curt i mitjà termini.
Per al mundial ja he fet la marca mínima i ho tinc encarrilat, tot i que s’hauran de veure els criteris de la federació espanyola i el que fan les altres companyes. Pel que fa a París, encara no sabem quina serà la mínima internacional, però sí, la intenció és tornar a competir en uns Jocs.
Ja té 37 anys, però gairebé cada curs continua rebaixant les marques. Quin és el seu sostre?
Per això seguim entrenant-nos i treballant, per trobar el meu sostre. En la marató pots estar molts anys corrent. Diumenge mateix a València, Sinead Diver, que té 45 anys, va fer el rècord d’Austràlia amb 2h21:34. Si vull tinc molts anys encara. Després falta que el cos respongui, que em trobi bé i que en tingui ganes. La marató és una cursa de fons i hi ha molts anys al davant, si vols.
Vistos els resultats, sembla que el triangle que formen Jordi Toda, la seva parella i entrenador; en Roger Roca, com a llebre, i Marta Galimany funciona perfectament.
Sí, som els que ens veiem més, però tinc molta més gent al darrere que ens ajuda. Des del CAR de Sant Cugat, amb l’equip mèdic, nutricionistes, els fisioterapeutes, des del meu representant, el meu club i els meus companys. És una llista interminable. Estic molt ben envoltada i segur que sense tots ells no seria on soc.
Entre les felicitacions que ha rebut, hi ha la de la ja exrecordista Ana Isabel Alonso.
Em va fer il·lusió. No la conec personalment, tot i que el 2020 en una entrevista en directe hi vaig poder intercanviar algunes paraules. Estava feliç per mi. Suposo que entre cometes també estava una mica trista per haver perdut el rècord, però per a això hi són. Tard o d’hora s’acaben superant. Amb 27 anys, devia ser una de les marques més antigues. Segur que el meu rècord no durarà tant i si el puc millorar jo mateixa, ho intentarem.
Continua amb el mateix pla de vida, compaginant els entrenaments amb la feina?
No, des del 2021, quan vaig fitxar per Adidas, soc professional de l’atletisme. Vaig deixar la feina per dedicar-me al cent per cent a l’atletisme.
Fa la sensació que molta gent empatitza amb les seves fites. Per què creu que és així?
Doncs no ho sé, però la veritat és que em sento molt estimada per la gent. He rebut infinitat de missatges, de gent que se n’alegra molt i que es motiva quan aconsegueixo resultats. Per mi és una cosa molt emotiva de viure, però no sé ben bé per quins motius.
La cursa de València, de mica en mica, s’ha fet un gran nom entre les grans maratons del circuit mundial.
Té un circuit perfecte, és difícil trobar-ne un de millor. L’organització s’aboca amb els atletes, els mima i cuida tots els detalls, i després la ciutat també se la sent molt seva, aquesta marató. En totes les parts del circuit hi ha gent animant i això et dona molta vida, gairebé és mitja cursa. Després també hi ha el clima. Acostuma a fer bon temps i diumenge va ser un dia perfecte. Tots aquests detalls motiven que tothom vulgui anar a València, perquè s’hi fan molt bones marques.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.