JOEL PLATA
GIMNASTA OLÍMPIC DEL CG SANT BOI
“El sisè lloc per equips va ser un moment màgic”
“Sempre treballo i entreno amb aquests companys i veure’ns tots junts en la final del mundial de Liverpool va ser com l’objectiu perfecte”
“Per al 2023 el principal objectiu és guanyar-nos la plaça olímpica a Anvers”
La psicologia és una eina que ens ajuda molt, no només per afrontar la preparació i la competició de la gimnàstica, sinó per a la vida quotidiana
Joel Plata (Viladecans, 1998) no ha parat de créixer des que es va reprendre la competició després del confinament per la pandèmia. Debut en els Jocs Olímpics de Tòquio, on es va quedar a les portes de la final, setè lloc en el concurs complet del mundial de Kitakyushu el 2021 i quart en l’europeu de Munic 2022, a més d’obtenir la medalla de bronze en la barra, i divuitena plaça en la final del mundial de Liverpool, a principis de novembre. Són només alguns dels èxits que han anat engreixant el palmarès del gimnasta català de referència en aquest moment. Plata, però, no dubta a assenyalar el sisè lloc per equips de la selecció espanyola en el darrer mundial com el resultat de més valor d’aquesta última etapa. Una sisena posició històrica, igualant el millor resultat de sempre a Stuttgart 2007, que aplana el camí cap als Jocs de París 2024. També van contribuir a aquest gran resultat els altres dos catalans de l’equip, Thierno Diallo (Egiba Manresa) i el jove Pau Jiménez (Salt GC), que va exercir de reserva.
Què és el que més valora dels grans resultats que ha aconseguit en els dos últims cursos?
El sisè lloc de la final per equips d’aquest últim mundial, sens dubte. Sempre treballo i entreno amb aquests companys i tots plegats estem fent un esforç molt gran. Estar junts en una final i veure’ns en el sisè lloc per mi va ser com l’objectiu perfecte.
Com valora la seva actuació del mundial?
L’objectiu era accedir a la final per equips i intentar aconseguir-ho per segon cop en la història, i ho vam fer després de quinze anys. A més de passar a la final, vam mantenir el sisè lloc de la qualificació i no ens vam quedar gaire lluny de la lluita pel podi. Va ser un moment màgic. Va ser un mundial molt bo. Estem pujant molt com a equip. A l’europeu ja vam acabar tercers en la qualificació, tot i que en la final després no vam poder repetir.
En l’aspecte personal, la càrrega d’haver fet dos concursos complets prèviament li va passar factura en la final individual?
No, estava molt ben preparat físicament, però hi ha dies que no surt. En tot cas, estic content perquè va sortir el dia que tocava, que era la final per equips. La final individual era per gaudir-ne. Si aconseguia un bon lloc, molt bé, i si no era qüestió de gaudir-la, i així ho vaig fer.
Tampoc devia haver-hi gaire gimnastes que fessin els sis aparells tres vegades.
Només vam ser quatre: el xinès Zhang Boheng, el nord-americà Brody Malone, el brasiler Caio Souza i jo.
Suposo que això també dona molt de valor a tota la feina que va fer en el mundial.
Sí, i sobretot veure que els meus companys confien en mi. Això em dona molta força.
Amb el sisè lloc de Liverpool, segur que afrontaran amb molta més moral i confiança el pròxim mundial, que repartirà més places per als Jocs de París.
El podi del mundial de Liverpool [Xina, Japó i Gran Bretanya] ja s’ha guanyat la plaça i en la pròxima edició, a Anvers, els dotze primers completaran la participació olímpica. Sabem que encara hi ha països que poden pujar perquè en aquest campionat no van fer una bona qualificació, però és evident que aquest sisè lloc ens dona molta moral amb vista la cursa olímpica. Hem fet un any molt bo, podem continuar creixent i crec que ho aconseguirem.
Personalment, en què creu que té marge de millora?
Estem millorant en gairebé tots els aparells. Respecte a l’europeu, hem pujat el grau de dificultat en tots. Penso que encara tinc marge de millora en la dificultat i podem acabar de fer millor execució i pujar punts. Crec que el meu concurs complet pujarà i també puc fer molt millor la barra, i un segon salt més bo.
Després del parèntesi per la pandèmia, per fi es va poder recuperar el trofeu Joaquim Blume després de quatre anys. Què representa per a vostè?
És una competició que m’agrada molt perquè és a casa meva i poden venir la meva família i els amics. De petit ja havia anat a veure’l i des que hi participo no només hi competeixo, sinó que intento pujar al podi, cosa que vaig poder aconseguir amb la tercera posició d’aquesta última edició.
Quins seran els reptes per al 2023?
Tornar a l’europeu [serà a l’abril a Antalya] a veure si podem igualar o millorar la posició del concurs complet de Munic, i classificar-nos per a alguna final per aparells. En tot cas, pot ser que a principis d’any encara no estiguem del tot bé perquè tot anirà enfocat amb vista al mundial d’Anvers. És l’objectiu primordial: guanyar-nos la classificació olímpica. La resta quedarà en un segon pla.
Als Jocs es va quedar a les portes de la final dels 24 millors. Té una espineta clavada?
Sí, a Tòquio va ser dur quedar-se tan a prop de la final, però també estava molt content perquè havia complert el somni de competir en uns jocs olímpics. En els següents m’encantaria ser a la final del concurs complet i si la féssim per equips seria la primera vegada en la història, i aquesta és la que més m’agrada. En els de Londres 2012 no hi van accedir per molt poc. Van ser novens, a menys de dues dècimes del vuitè lloc.
A Tòquio es va parlar molt dels problemes de salut mental de Simone Biles. Després també hem conegut la biografia de Gervasi Deferr. Disposeu de suport psicològic?
Sí, gairebé tots treballem amb psicòlegs. És una eina que ens ajuda molt no només per afrontar la preparació i la competició de la gimnàstica, sinó per a la vida quotidiana. Per a mi, tenir pau mental és una de les coses més importants. És essencial.
El seu excompany Rubèn López s’ha embarcat en la plataforma multimèdia WX-Academy. Què li sembla?
Quan va deixar la gimnàstica d’elit van ser uns moments tristos perquè deixava d’entrenar amb un dels meus millors amics i un dels meus referents, tant per com es preparava com per la seva manera de viure. Amb aquest projecte ha continuat demostrant que té les idees molt clares i treballa per aconseguir tot el que desitja. L’admiro molt per la seva mentalitat i la capacitat de treball. El projecte del WX-Academy és una brutalitat. Quan m’ho va explicar sabia que ell seria capaç de fer-ho tangible.
Com es veu en el futur, li agradaria continuar vinculat a la gimnàstica?
Estic estudiant INEF, però no penso gaire en el futur perquè no m’agrada accelerar els processos. Quan s’acabin els Jocs de París 2024 miraré com estic i penso que seguiré, però ara mateix no ho puc dir.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.