“És un orgull la capacitat de l’equip per reformular-se”

Tam­poc em fixo gaire en aques­tes coses. Tot­hom està molt pen­dent del tema de les meda­lles, però mai m’hi he obses­si­o­nat gaire. M’agrada gua­nyar, fer les coses bé, que els equips se sen­tin iden­ti­fi­cats i que tin­guin un nivell com­pe­ti­tiu alt. I si fas això sem­pre tens més opor­tu­ni­tats de tenir pre­mis. Però ja t’ho dic, ni m’obses­si­ona, ni és una fita molt impor­tant per a mi.

Por­tem una tra­jectòria bas­tant bona. És difícil tro­bar una selecció que hagi enca­de­nat tants grans cam­pi­o­nats arri­bant a les semi­fi­nals i finals, i ho hem acon­se­guit des que vam gua­nyar l’euro­peu del 2020. Si a això hi afe­gim que les selec­ci­ons juve­nils i júniors han que­dat cam­pi­o­nes d’Europa l’estiu pas­sat, la veri­tat és que estem en un bon moment.

Aquesta és la fita de qual­se­vol entre­na­dor, que el seu equip sigui sem­pre com­pe­ti­tiu. En aquest mun­dial s’ha demos­trat que l’equip mai ha per­dut la cara, i fins i tot en els moments més difícils l’equip ha estat capaç de refor­mu­lar-se, i de bus­car noves mane­res de poder com­pe­tir. Hi hagut par­tits en què anàvem per­dent, però l’equip ha estat capaç de can­viar el que estava fent i al final acon­se­guir gua­nyar el par­tit. Això és molt impor­tant per a un equip i un orgull per a un entre­na­dor.

Hem acon­se­guit que tot­hom tin­gui clar que el col·lec­tiu és el més impor­tant, i que tot­hom s’ha de sacri­fi­car. Hi ha par­tits en què sobre­surt un juga­dor, i en el següent doncs en sobre­surt un altre. En cada moment i segons les carac­terísti­ques del par­tit hi ha juga­dors que tenen un ascen­dent per sobre dels altres. Tots són capaços d’enten­dre que el més impor­tant és el joc del grup i acon­se­guir cadas­cuna de les fites.

És difícil quan estàs a la selecció apos­tar per nou debu­tants i man­te­nir un bon ren­di­ment. Això també és una mica la marca de l’equip. Els juga­dors nous que venen són molt ben rebuts. Aquest suport que reben fa que cada juga­dor pugui apor­tar el millor d’ell mateix. És un ele­ment impor­tant que el grup ha sabut ges­ti­o­nar amb el pas dels anys. Del canvi gene­ra­ci­o­nal, se’n parla pràcti­ca­ment des del 2016, i de mica en mica hi ha juga­dors que han anat sor­tint i n’han entrat d’altres que ho han fet bé. És una cosa que és bona fer-la de manera pro­gres­siva. Després dels Jocs de Tòquio hi va haver un grup de més vete­rans que sí que van fer un pas al cos­tat, i l’equip ha con­ti­nuat sent com­pe­ti­tiu. El gran dubte pot­ser era l’euro­peu del 2022, i vam arri­bar a ser sub­cam­pi­ons.

Sí perquè ara ja comen­cen a entrar juga­dors molt joves, com és el cas de Dani Fernández, i la veri­tat és que ho va fer molt bé. Pri­mer és una tasca de tots els entre­na­dors for­ma­tius dels clubs, i després nosal­tres els inte­grem a les acti­vi­tats del CAR de Gra­nada. Hi ha una setan­tena de nanos de cadas­cuna de les cate­go­ries, i després pas­sen als júniors i juve­nils. Tots tenen una mica un patró de joc, un abecé que ens iden­ti­fica en totes les cate­go­ries mas­cu­li­nes. Aquesta iden­ti­tat ens dona més força, sent cons­ci­ents que la punta de la piràmide és l’equip abso­lut.

Va ser una pena la lesió de l’Ian perquè havia fet una molt bona pre­pa­ració. L’any pas­sat ja havia tin­gut molt bon ren­di­ment quan vam gua­nyar la meda­lla de plata en l’euro­peu. La seva baixa ens va tras­to­car molt les rota­ci­ons en l’equip. En les dues últi­mes tem­po­ra­des ha millo­rat molt la seva capa­ci­tat en l’un con­tra un, sobre­tot tenint en compte que juga en una lliga molt com­pe­ti­tiva com és la fran­cesa, i això ens bene­fi­cia en la selecció. El Pol va venir per subs­ti­tuir-lo. Tot i que ja havia par­ti­ci­pat en alguna acti­vi­tat de la selecció, no havia estat en la pre­pa­ració del mun­dial, i això ho va notar una mica. Amb tot, ens va per­me­tre fer una mica de rotació en els par­tits. És un juga­dor que té molta qua­li­tat, i segu­ra­ment va pagar el fet de no haver estat en la con­cen­tració prèvia.

Els millors juga­dors sem­pre bus­quen els millors clubs per con­ti­nuar pro­gres­sant i on tin­guin millors con­di­ci­ons con­trac­tu­als. En la lliga Aso­bal hi ha molts juga­dors joves, és una lliga molt for­ma­tiva, i és nor­mal que molts clubs euro­peus seguei­xin el cam­pi­o­nat, tenint en compte el nivell de les selec­ci­ons. Així, si un juga­dor jove des­taca li poden ofe­rir la pos­si­bi­li­tat de mar­xar. En tot cas, tot aquest movi­ment no ens ha gene­rat un des­cens en el nivell de la selecció. Històrica­ment, ja hi hagut selec­ci­ons que han tin­gut molt bon ren­di­ment i no tenien pre­ci­sa­ment lli­gues for­tes en els seus països. Penso que la lliga Aso­bal va fent pas­sos enda­vant, però és clar que hi ha altres llocs que tenen més capa­ci­tat pres­su­postària i més pos­si­bi­li­tats de fit­xar. I els juga­dors, lògica­ment, si tenen pos­si­bi­li­tats de millo­rar tant el seu aspecte espor­tiu com con­trac­tual, doncs inten­ten mar­xar.

Segur que també hi ajuda. En tot cas, era un par­tit molt atrac­tiu amb la visita del Barça i l’inici de la segona volta. Segur que des de Gra­no­llers es va fer una bona tasca de pro­moció. Hi vaig ser, i també vaig que­dar molt sorprès perquè crec que ni tan sols durant el mun­dial hi havia hagut tanta gent en un par­tit. Això és molt posi­tiu i es pot con­ti­nuar repe­tint espe­ci­al­ment en les fites més impor­tants del Gra­no­llers, que de ben segur tindrà durant la tem­po­rada.

Després del mun­dial sem­pre tenim jor­na­des d’acti­vi­tats amb gent jove, i després ens venen dos par­tits amb Suècia en l’EHF Euro Cup, que seran al març. A més llarg ter­mini, hi haurà l’euro­peu d’Ale­ma­nya al gener i després la clas­si­fi­cació per als Jocs. Estem pen­dents de veure com que­den els grups del preolímpic.