PATRÍCIA LLABRÉS
JUGADORA DEL TENERIFE LIBBY’S LA LAGUNA
“En el voleibol català, es treballa molt bé la base”
La lliure gavanenca obté a Sant Cugat en la final contra el Gran Canària el seu cinquè títol de copa, el segon amb el Tenerife
“Si vols ser professional, has de marxar”
Des que soc a Tenerife, he vist la rivalitat amb el Gran Canària, que, de fet, era el favorit perquè és el líder de la lliga
Patrícia Llabrés (Gavà, 1996) és un exemple més entre el col·lectiu de jugadores i jugadors catalans que han d’emigrar per ser professionals del voleibol a pesar de la bona feina de planter que es fa a Catalunya. La lliure internacional del CV Haris de San Cristóbal de la Laguna (anomenat pels patrocinis Tenerife Libby’s La Laguna) va aixecar diumenge a Sant Cugat la seva cinquena copa –tres amb el Logronyo i dues amb les tinerfenyes– en el marc d’una carrera meteòrica en què també tresoreja tres lligues –dues amb el Logronyo i una amb el CV Haris el curs passat– i quatre supercopes: tres amb el conjunt de la Rioja i una aquest curs amb les canàries. Llabrés es va iniciar al SAFA Gavà, es va formar al CV Esplugues i va fer el salt a la màxima categoria a l’Haro (2014), on es va estar tres anys. Tot seguit, ho va guanyar tot a Logronyo (2017-2020) abans que l’equip desaparegués de la nit al dia. Compleix la tercera temporada al seu club actual.
Quan va marxar amb 18 anys acabats de fer cap a l’Haro Rioja, què li van dir a casa seva?
Era un canvi molt gran. Passes de viure en una gran ciutat com Barcelona a viure en un poble petit. La meva mare em va dir que no hi duraria gaire, allà, perquè jo estava acostumada a un altre ritme. I, en canvi, han estat dels anys més feliços de la meva vida, tant a Haro com quan vaig estar després a Logronyo. Al matí anava a la universitat a estudiar dret i a la tarda m’entrenava tres o quatre hores. Va ser molt dur compaginar els estudis i el voleibol, però em vaig treure la carrera, tot i que va ser una bogeria. Tinc pensat especialitzar-me en dret esportiu. Volia fer periodisme, però a la Universitat de la Rioja no n’hi havia. Haro va suposar un gran salt per a mi. Marxar de casa i independitzar-me em va fer madurar molt.
Quin titular posaria per definir el triomf en la final de copa?
Amb la meva visió de jugadora, diria que va ser una victòria amb molt de sofriment. Veníem amb molt de desgast per la Champions i amb lesions, com la de la nostra capitana Lisbet Arrendondo. A Alemanya em vaig lesionar als isquiotibials i ni tan sols sabia si podria jugar. Em feia molta il·lusió jugar perquè a Sant Cugat hi havia la meva família.
La copa és diferent?
És cert que en la copa hi pot haver sorpreses, però també crec que el plus ens l’ha donat el fet d’haver jugat la Champions, la millor competició europea, contra equips molt bons, i això ens ha donat la confiança necessària per arribar fins al cinquè set de desempat.
Es viu molt, el voleibol, a Tenerife, una plaça de tradició.
Sí, a les illes Canàries hi ha molta inversió esportiva en voleibol, sobretot en el femení. Hi ha molta cultura i molta tradició i es viu molt el nostre esport. Els mitjans hi dediquen molt espai i temps. A Espanya, en general, al voleibol li falta molta repercussió. Te n’adones quan jugues contra els grans equips europeus.
La gent les deu conèixer pel carrer, a San Cristóbal de la Laguna.
És una passada. Això també ho vaig viure a Haro. La gent et reconeix pel carrer, sobretot les nenes. La gent, en general, s’aboca amb nosaltres, sobretot quan juguem Champions al pavelló del Lenovo Tenerife de l’ACB. Hi ha molt d’ambient.
El mateix dia que vostès van aixecar el títol, el Lenovo Tenerife va jugar la final de copa a Badalona contra l’Unicaja.
No hi tenim contacte i ens en vam assabentar el mateix dia que ells jugaven la final tan a prop.
I a més van guanyar la copa contra el Gran Canària, l’etern rival.
Des que soc aquí, he vist la rivalitat que hi ha amb l’equip de Las Palmas. L’equip de Gran Canària, de fet, era el favorit perquè va el primer en la lliga, ha guanyat tots els partits i ens havia guanyat en els dos enfrontaments previs del curs. La veritat és que no ens esperàvem poder guanyar la final contra ells.
Logronyo va desaparèixer, va passar per la sala d’operacions i estava sense equip amb la temporada 2020/21 començada. La trucada de l’Haris li va canviar la vida?
Van ser mesos molt durs. Tothom tenia els equips i els pressupostos tancats. Vaig pensar en el Tenerife. Vaig parlar amb el president i de seguida em va dir que volia comptar amb mi, i que, encara que tinguessin el pressupost tancat, volien fer un esforç per tenir-me els anys següents.
El voleibol català, a banda de la gran feina de planter, sempre està molt condicionat per la falta de patrocinadors.
És una llàstima. Arribarà un moment en què tornaré a casa, ja sigui per treballar o per continuar jugant, i tant de bo pogués trobar un equip a Barcelona, perquè m’agradaria acabar a casa. A Catalunya es treballa molt bé la base. En el meu cas, dono les gràcies perquè vaig estar en el programa Arc Blume, al centre d’alt rendiment, i hi vaig aprendre molt en l’aspecte tècnic. Però també és cert que si vols fer un salt professional i tenir bons contractes, estic parlant d’un salari normal que et permeti viure, has de marxar fora. Si et quedes a Catalunya, hauràs de treballar al matí i entrenar-te a la tarda. A Haro em vaig adonar de tot plegat. Pagaven molt poquet i ja m’estava bé perquè encara estava estudiant. Però tenia l’ambició de continuar millorant.
Renovarà amb el Tenerife?
El president ja m’ha dit que hem de parlar de cara a la temporada vinent, però encara ens hem de reunir. L’any passat ja vaig tenir alguna possibilitat de marxar a l’estranger i continua sent un objectiu que tinc. S’hauran de posar damunt la taula totes les condicions i decidir. Sempre m’han seduït les lligues francesa i alemanya. Més lluny, de moment, no.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.