Or a Belgrad 2017, bronze a Torun 2021 i argent a Istanbul 2023. Adel Mechaal ja pot lluir medalles de tots colors en els 3.000 m de l’europeu en pista coberta. El palamosí volia tornar a guanyar el metall daurat just quan es complien sis anys del títol de Belgrad, però al davant es va trobar un inabastable Jakob Ingebrigtsen, l’actual dominador del mig fons mundial i que a Istanbul va revalidar el doblet de Torun (1.500 i 3.000 ).

Mechaal tenia clara la tàctica a seguir. Tot i que en els primers mil metres (2:41.84) es va alternar amb el prodigi noruec al capdavant de la cursa, no va voler entrar en el seu joc. A partir d’aquí, el defensor del títol va apujar les revolucions. Mechaal es va convertir en la seva ombra. Com si es tractés d’una marxa militar, va col·locar el grup en fila índia i va tensar el ritme progressivament. Va cobrir els 2.000 m en 5:15 (2:33) i a dues del final ja només hi havia dos supervivents, l’empordanès i el serbi Elzan Bibic. Al toc de campana ja era només cosa de dos i en els últims cent metres es va escapar definitivament per completar un altre doblet –divendres havia guanyat el 1.500 m– i establir un nou rècord noruec (7:40.32), amb un últim mil a 2:24.80. Mechaal arribava segon (7:41.75) i Bibic, que com el palamosí s’entrena amb Antonio Serrano, tercer (7:44.03). Després de la cursa, Mechaal va donar per bo el subcampionat. “Volia guanyar-lo i ho he intentat, però Ingebrigtsen estava molt fort. Ja havia dit que en els 1.500 m l’havia vist en un estat de forma increïble. Ara toca continuar treballant perquè estem en la línia correcta. Hem canviat de sistema, intentant adaptar l’entrenament que segueixen al nord d’Europa, i hem vist que funciona. Ara intentarem superar-lo amb el seu propi joc”, va etzibar l’ambiciós corredor empordanès.