Rugbi

La UES torna a tocar ferro

Rugbi.El degà se sobreposa a un inici de curs costerut conquerint a Valladolid la seva primera supercopa i encadena un altre títol després de guanyar la lliga de divisió d’honor el juny passat

Ara, amb la pri­mera super­copa de la seva història al sarró, tot­hom recorda que la Sant­bo­iana va cele­brar a finals del curs pas­sat el títol de lliga setze anys després al Bal­diri Aleu con­tra l’Ordi­zia, un èxit que, de fet, li ha permès afron­tar aquesta estra­nya –no se sabia si seria a un par­tit o a dos perquè la tor­nada anava en funció de si tots dos equips coin­ci­dien en la segona fase de la lliga–i alhora beneïda super­copa davant del Sil­verS­torm El Sal­va­dor, el campió de copa, con­que­rida, un valor afe­git, a l’estadi Pepe Rojo de Valla­do­lid, que sem­pre hi suma èpica i mor­bo­si­tat. El con­junt de Sergi Guer­rero va afron­tar el par­tit amb bai­xes (21-26) i va decan­tar al seu favor l’empat del par­tit d’anada (20-20).

“Ens fa molta il·lusió haver gua­nyat la pri­mera super­copa del club i acon­se­guir-ho a Valla­do­lid li dona més valor en un moment com­pli­cat i amb l’equip car­re­gat de par­tits després d’un gener, febrer i març inten­sos”, explica el tècnic Sergi Guer­rero, que ja pre­para el par­tit con­tra Os Bele­nen­ses a casa de diu­menge en què el degà es jugarà la copa Ibèrica: “És un equip molt dinàmic i que juga bé al con­tra­a­tac, amb diver­sos inter­na­ci­o­nals i acos­tu­mat a gua­nyar i com­pe­tir pels títols en els últims anys.”

L’inici de curs de la Sant­bo­iana no va ser del tot bo. Der­rota en la final de la Super­copa cata­lana davant del Barça, tot i que Guer­rero pre­cisa que s’ho van aga­far “com un duel més de pre­tem­po­rada” i n’acota el valor, i debut en la lliga també amb resul­tat advers con­tra el reforçat Cien­cias (15-29), segon en la lliga rere el VRAC i que aquest curs aspira a tot. D’entre les der­ro­tes de la pri­mera fase, va coure espe­ci­al­ment el 0-51 al Bal­diri Aleu davant del Reco­le­tas Bur­gos. “Aque­lla des­feta va ser molt dolo­rosa i pot­ser va mar­car un punt d’inflexió, veure que no érem tan bons i que calia tre­ba­llar. Ens vam haver d’arro­man­gar”, sen­ten­cia Guer­rero, que admet que el títol de lliga con­que­rit “havia gene­rat expec­ta­ti­ves i cada tem­po­rada s’ha de tre­ba­llar sense pen­sar en el que ja s’ha fet.” Però l’equip es va aixe­car i va acce­dir al grup dels ele­gits–els sis pri­mers– en la segona fase, que també li va sege­llar el pas­sa­port per la copa: 6 i 7 de maig a Sevi­lla. De fet, en el pri­mer duel de la segona fase, la Sant­bo­iana va caure per un ajus­tat 31-28 pre­ci­sa­ment al camp del Reco­le­tas Bur­gos tan­cant la ferida: “I l’àrbi­tre em va adme­tre dies després que un dels assa­jos rivals no havia estat legal”.

Ens fa molta il·lusió haver guanyat la primera supercopa del club i fer-ho a Valladolid li dona valor afegit
Sergi Guerrero
TÈCNIC DE LA UE SANTBOIANA

Diumenge, copa Ibèrica al Baldiri

Diumenge vinent (12 h), l’equip català tindrà una nova oportunitat de seguir afegint títols en el seu palmarès. El Baldiri Aleu serà l’escenari de la final de la 43a copa Ibèrica contra Os Belenenses, el vigent campió de la lliga portuguesa. La Santboiana buscarà el seu cinquè títol en la competició que va guanyar els anys 1988, 1990, 2006 i 2007. Va perdre les finals del 1985, 1997 i 1998. L’equip portuguès va caure contra el VRAC de Valladolid en les finals del 2018 i el 2020 i davant d’El Salvador el 2004.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)