És cert que no és la pri­mera, però com si ho fos. Estem molt moti­va­des i tenim molta il·lusió. Hi ha algu­nes juga­do­res que ja hem dis­pu­tat mol­tes finals, aquesta serà la cin­quena a casa, però quan estàs en aquest punt de la teva car­rera mai no saps si podràs tor­nar a jugar una com­pe­tició d’aquest nivell a casa.

És veri­tat que hem gua­nyat les qua­tre que hem jugat a casa, però també vam ser capa­ces d’obte­nir el títol a Eger el 2013. No ho veiem com una pressió afe­gida sinó al con­trari, és un plaer la pos­si­bi­li­tat de gau­dir a casa, amb la nos­tra gent, d’una com­pe­tició com aquesta i donar més visi­bi­li­tat al water­polo femení. Tant de bo arribi aquesta sisena. En tenim mol­tes ganes.

Ara poc importa, però hem tin­gut alts i bai­xos com tot­hom. Som un equip amb algu­nes incor­po­ra­ci­ons, però hem pogut anar gua­nyant amb rodatge i experiència, i arri­bem amb mol­tes ganes després d’haver gua­nyat la copa de la Reina. No vam fer un gran par­tit de la Cham­pi­ons a Roma, però s’han d’assu­mir els errors i tor­nar-nos a aixe­car perquè ens hem gua­nyat poder jugar la final a qua­tre i a més la dis­pu­tem a casa.

Sí, al final s’ha d’apos­tar pel pre­sent i pel futur. Hi ha juga­do­res joves que venen molt for­tes i se’ls ha de donar una opor­tu­ni­tat. Les més expe­ri­men­ta­des som les que hem d’apor­tar una mica més d’esta­bi­li­tat i sere­ni­tat quan hi ha ner­vis. Les que venen amb sang nova ens donen vita­li­tat i aquest impuls i il·lusió d’acon­se­guir més i més.

És el bloc de la selecció ita­li­ana. El seu joc és una mica impre­vi­si­ble. Són molt valen­tes, no s’estan de res. Hem de con­tro­lar el par­tit i por­tar-lo cap al nos­tre ter­reny. Hem de saber que tant en atac com en defensa van al límit, amb molt d’un con­tra un, amb molt de con­tacte, i no podem per­dre el cap.

La men­ta­li­tat ha de ser anar par­tit a par­tit. Hem pre­pa­rat molt bé el par­tit con­tra l’Oriz­zonte, però pot pas­sar qual­se­vol cosa. Després, si la final ha de ser històrica i cata­lana con­tra el CN Mataró, doncs per­fecte, i si no, el que toqui.