La veri­tat és que ha estat una tem­po­rada bas­tant dura, bas­tant llarga, i gràcies a l’equip i a tota la feina que hem fet hem pogut com­plir tots els objec­tius. He tin­gut molta sort. M’ha sor­tit tot bas­tant com volia i espe­rava, i molt con­tent i satis­fet de la feina feta.

Sí, només poder-hi anar ja era el meu objec­tiu. Sabia que el nivell era molt alt. La veri­tat, molt con­tent de poder com­pe­tir, no ja dis­pu­tar sinó com­pe­tir, en el meu pri­mer mun­dial abso­lut.

Exacte. Només per poder començar a córrer les copes del món, hi ha un temps mínim que has de fer i no és fàcil. Després, dins les copes del món que fem al llarg de l’any t’has de clas­si­fi­car, ja sigui per pla­ces o pels millors temps que ho com­ple­ten. Hi ha poques pla­ces i era molt difícil clas­si­fi­car-se, però bé, ho vaig poder fer.

Sí, al final per 0.1 o 0.2 en tenia deu al davant i crec que cada cop hi soc una mica més a prop. Els 1.000 m no em van sor­tir gens bé, en els 500 m vaig que­dar con­tent i satis­fet. En gene­ral, bas­tant bé i amb mol­tes ganes i il·lusió de poder ser-hi.

La veri­tat és que sí. Va ser just després de Nadal, que havia bai­xat uns dies a casa per poder des­con­nec­tar i anar a l’euro­peu amb ganes. Em vaig poder entre­nar bé a casa; no havia tocat el gel, però no vaig notar la diferència, em vaig sen­tir molt bé i aquesta posició està bas­tant bé.

Sí, he estat bas­tant bé, sobre­tot a prin­ci­pis d’any. A final d’any no tant, he estat una mica més lluny, però he acon­se­guit bas­tants podis en la divisió B i he pogut com­pe­tir en la divisió A en mol­tes cur­ses, que per a mi ja era un somni. Un cap de set­mana vaig com­pe­tir a Cal­gary i vaig poder que­dar l’11è de la divisió A, i amb un bon temps; en vaig que­dar molt con­tent. Pot­ser el número no crida l’atenció, però els resul­tats i els temps cada vegada són millors.

Sí, sí, sens dubte. Per això m’entreno i tre­ba­llo cada any i estic desit­jant que arribi. Sem­bla que el temps passi més lent.

Sem­blant a la del mun­dial, també per un rànquing de la gent que ha com­pe­tit en la copa del món. Hi ha unes pla­ces que són per posi­ci­ons i d’altres –menys– que són pels temps que hagis fet. Sí que és veri­tat que aquest any he fet un salt de qua­li­tat, crec que hi soc una mica més a prop. Si faig aquesta mateixa tem­po­rada d’aquí a tres anys, que és quan em toca clas­si­fi­car-me, seré a dins. Espero no abai­xar el nivell i con­ti­nuar millo­rant.

Sí, en l’última com­pe­tició vaig tocar un con i em van eli­mi­nar. Si hi hagués entrat, ho hau­ria fet per temps, i vaig que­dar com a pri­mer reserva. Va ser dece­be­dor; havia fet un bon temps i emo­ci­o­nal­ment va ser dur.

Exacte, sí, sí. Al final vaig haver de bus­car alguna cosa posi­tiva d’aque­lla errada i d’aque­lla decepció. I tre­ba­llar amb l’equip m’ha fet més fort.

Sí, he de ser fora mig any. La veri­tat és que és l’única cosa dolenta que té aquest esport, que per desgràcia no tenim una pista, i em consta que és difícil que se’n pugui fer una, però mai perdo l’espe­rança. Una pista de velo­ci­tat de gel té una corda de 400 m, com si fos una pista d’atle­tisme, perquè m’enten­guin, amb un mínim de dos car­rils més i n’hi ha d’haver un d’inte­rior per escal­far-se.

Bé, és el somni de tot espor­tista, anar als Jocs i poder dis­pu­tar les meda­lles. L’única pos­si­bi­li­tat era inten­tar, via fede­ració, un pro­jecte de tran­sició de pati­natge sobre rodes a pati­natge sobre gel. Cada vegada hi havia més pati­na­dors de rodes que volien pas­sar al gel pel somni olímpic. Van començar fent unes set­ma­nes al gel amb la fede­ració inter­na­ci­o­nal (ISU). Vèiem que per millo­rar havies de pas­sar molt més temps al gel, i vam haver de dei­xar les nos­tres cases i les nos­tres famílies per poder com­plir aquest somni.

Vam començar a la pista curta i després ens van pas­sar a la d’ara, la long track. Cada tres mesos hi havia una set­mana i la millora era poca. Seri­o­sa­ment i vivint mig any fora, fa qua­tre anys que m’hi dedico, des dels setze.

Sí, és difícil d’expli­car a una per­sona que no ha pati­nat mai, sem­bla bas­tant simi­lar, però no té res a veure. Sobre­tot en els revolts, la manera de pati­nar és dife­rent, i les cur­ses també ho són. Les de gel són més indi­vi­du­als, no en grup. La velo­ci­tat també és molt més alta en gel. És molt dife­rent.