Un dels per­so­nat­ges claus per enten­dre l’evo­lució de l’esquí i els esports d’hivern a Cata­lu­nya, Lluís Breit­fuss, va morir el dis­sabte als 54 anys després d’una llarga malal­tia que s'havia com­pli­cat en els últims mesos. Era el vice­pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana d’Esports d’Hivern i el direc­tor espor­tiu des de l’arri­bada a la pre­sidència d’Òscar Cruz, el juny del 2011. El van man­te­nir en el càrrec Mònica Bosch i l’actual pre­si­dent, David Sam­per, que defi­neix Breit­fuss, pel lle­gat que deixa, com el ”Johan Cruyff’ de l’equí català. “Era apas­si­o­nat, estricte i tre­ba­lla­dor. Tot i que alguns el tro­ba­ven poc soci­a­ble s’ha de dir que si els Jocs Olímpics d’Hivern s’aca­ben fent algun dia al Piri­neu i a Cata­lu­nya serà en bona part per la seva increïble feina.”

Breit­fuss, reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment també per la seva tasca d’entre­na­dor, és el dis­se­nya­dor de l’única pista de des­cens homo­lo­gada que hi ha al Piri­neu català, la de la Molina, cone­guda com a Bar­ce­lona, i que i que s’ha reba­te­jat amb el seu nom. Ell mateix havia estat el líder en l’obtenció de la pri­mera copa del món que es va fer a la Molina i tot el pro­grama espor­tiu que la fede­ració ha pre­sen­tat el govern per fer currículum de cara als Jocs porta el seu segell, inclo­ent la pri­mera cita de la copa del món (2024) en la “seva” pista de des­cens.

Abans de fer el salt a la direcció espor­tiva de la cata­lana –també ho va ser de l’espa­nyola (2004-2008), Brei­fuss va entre­nar alguns dels esquia­dors de l’equip més poderós del pla­neta, Àustria, i va ser entre­na­dor també dels equips naci­o­nals de Nova Zelanda i Austràlia. Va for­mar entre­na­dors a Cata­lu­nya i alguna de les figu­res de l’equí cata­lana, com Albert Rovira. La passió de l’esquí li venia de família ja que el seu pare, Hans, va ser un dels pio­ners de l’ense­nya­ment d’aquest esport a Cata­lu­nya.

El Con­sell Supe­rior d’Esports (CSD) va ator­gar-li el 2014 la Reial Ordre del Mèrit Espor­tiu. A més, el 22 d’abril pas­sat la Reial Fede­ració Espa­nyola d’Esports d’Hivern el va reconèixer amb la Meda­lla al Mèrit Espor­tiu. Dis­sabte pas­sat, quan la seva malal­tia era ja ter­mi­nal, es va casar amb la seva pare­lla i aquesta tarda es farà una última cerimònia de comiat al tana­tori de Puig­cerdà.

En la seva etapa d’espor­tista va for­mar part de l’equip espa­nyol júnior d’esquí alpí

Des del 2011, a banda de ser un vice­pre­si­dent de la cata­lana gai­rebé amb “més poder”, segons admet Sam­per, que el pre­si­dent també va ser el res­pon­sa­ble de com­pe­ti­ci­ons i esde­ve­ni­ments de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. A la fede­ració també va ser el direc­tor de les múlti­ples dis­ci­pli­nes, no només l’esquí alpí, que hi ha en el cen­tre d’Alt Ren­di­ment Català. “Tot el pro­grama pre­vist per als Jocs d’esports de neu el va pen­sar ell; el dia que els inau­gu­rem serà el moment de recor­dar-lo”, hi afe­geix. Entre el seu lle­gat, hi ha la presència a la fede­ració del tècnic italià, Mau­ri­zio Mar­cacci, “un dels cinc millors entre­na­dors del món.” “Per nosal­tres és una figura insus­tituïble. Ens hau­rem de repar­tir entre tots la seva feina i apro­fi­tar tot el que ens va ense­nyar.”