Bar­ce­lona aspi­rarà a aco­llir per segona vegada con­se­cu­tiva la copa d’Amèrica de vela, una aposta estratègica que pretén con­ver­tir la ciu­tat en aquesta dècada a la capi­tal nàutica mun­dial i sege­llar un lle­gat que demo­cra­titzi la pràctica espor­tiva marítima i cul­mini la reforma de la façana marítima .

L’objec­tiu que l’equip campió de l’esde­ve­ni­ment torni a esco­llir Bar­ce­lona com a seu pretén posar en valor les inver­si­ons que, tant des del sec­tor públic com el pri­vat, es cana­lit­za­ran amb motiu de la copa d’Amèrica que cele­brarà Bar­ce­lona entre l’agost i l’octu­bre del 2024, segons han infor­mat a EFE fonts gover­na­men­tals.

Con­ver­tir-se durant vuit anys con­se­cu­tius a la referència mun­dial de la lle­gendària com­pe­tició -el ter­cer esde­ve­ni­ment espor­tiu glo­bal en audiència mediàtica després dels Jocs i el Mun­dial de Fut­bol- con­tri­buirà, segons aques­tes fonts, a garan­tir per a la ciu­tat que la copa d’Amèrica deixi un lle­gat sòlid i per­ma­nent a la ciu­tat. En aquest sen­tit, aques­tes fonts subrat­llen el paper estratègic de la Fun­dació Bar­ce­lona Capi­tal Nàutica, enti­tat que aglu­tina admi­nis­tra­ci­ons i orga­nit­za­ci­ons soci­als i que vet­llarà per man­te­nir el lle­gat de la com­pe­tició per al futur.

L’objec­tiu de fons és que els esports nàutics dei­xin de ser per­ce­buts com una acti­vi­tat eli­tista i que siguin acces­si­bles a nivell popu­lar, fomen­tant ja des de l’escola les ciències del mar, els ofi­cis nàutics i con­nec­tar la tra­dició de Bar­ce­lona d’“star­tups” tec­nològiques amb la inno­va­dora indústria nàutica.

D’altra banda, les fonts esmen­ta­des des­ta­quen que Bar­ce­lona aspira a con­ver­tir-se durant aquesta dècada i la següent en un refe­rent mun­dial d’orga­nit­zació i aco­lli­ment d’esde­ve­ni­ments espor­tius glo­bals.

En aquesta línia des­ta­quen que, a més de la copa d’Amèrica i l’opció a ree­di­tar-la, hi ha l’objec­tiu d’aspi­rar al Mun­dial d’Atle­tisme, for­mar part de les seus del Mun­dial de fut­bol a què Espa­nya aspira el 2030 jun­ta­ment amb altres països o poder con­ver­tir Bar­ce­lona en l’etapa de sor­tida del Tour de França.

Pel que fa a la copa d’Amèrica de vela, es pre­veu un impacte econòmic de 1.200 mili­ons d’euros i una gene­ració de 19.000 llocs de tre­ball, segons un estudi de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, i el seu extens calen­dari afa­vo­rirà els ingres­sos turístics.

Ja hi ha equips arri­bats a Bar­ce­lona per pre­pa­rar la com­pe­tició, i cada com­pe­ti­dor por­tarà una mit­jana de 150 mem­bres que roman­dran a la ciu­tat durant diver­sos mesos amb les seves famílies, fet que suposa unes 300 per­so­nes per cadas­cun dels sis equips en lliça.

L’esde­ve­ni­ment revi­ta­lit­zarà la façana marítima per segona vegada des de la trans­for­mació dels Jocs Olímpics del 1992 i acce­le­rarà la trans­for­mació del Port de Bar­ce­lona amb la reha­bi­li­tació de les ins­tal·laci­ons per acos­tar la ciu­tat a aquesta infra­es­truc­tura. Una de les apos­tes de fons de les admi­nis­tra­ci­ons és impul­sar l’eco­no­mia blava atra­ient empre­ses rela­ci­o­na­des amb el sec­tor nàutic des d’un punt de vista sos­te­ni­ble on l’eco­no­mia de l’hidro­gen asso­ci­ada a la nave­gació tindrà un paper relle­vant.

La Fun­dació Bar­ce­lona Capi­tal Nàutica, que diri­geix Ignasi Armen­gol i en què hi són repre­sen­tats el govern cen­tral, la Gene­ra­li­tat, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, l’asso­ci­ació Bar­ce­lona Glo­bal i repre­sen­tants de la soci­e­tat civil, té entre els prin­ci­pals objec­tius asso­lir la impli­cació ciu­ta­dana durant l’esde­ve­ni­ment.