Car­los Alca­raz (1) s’ha doc­to­rat avui a Wim­ble­don amb 20 anys superant ni més ni menys a que a Novak Djoko­vic (2) en la final més espe­rada i obté el seu segon títol de gran eslam després d’haver-se estre­nat l’any pas­sat en l’obert dels Estats Units: 1-6, 7-6 (6), 6-1, 3-6 i 6-4 en una final de gran nivell, mara­to­ni­ana i apas­si­o­nant de 4h43. El murcià, que apun­tala a més la seva con­dició de número 1 del ten­nis mun­dial per davant pre­ci­sa­ment del serbi, va estre­nar el seu pal­marès sobre herba fa poques set­ma­nes a Queen’s i ha demos­trat la seva adap­tació meteòrica a la superfície davant d’un rival super­la­tiu i molt expert en les grans cites que duia 34 tri­omfs seguits al tor­neig i que havia gua­nyat les qua­tre últi­mes edi­ci­ons. El serbi, que segueix lide­rant la cursa per la història, aspi­rava al seu 24è títol gran eslam després de vèncer enguany a Austràlia i Roland Gar­ros. Alca­raz, que ha exhi­bit tota la seva gamma de recur­sos –potència, dei­xa­des, glo­bus–obté el seu dotzè títol ATP des de 2021 i es con­sa­gra a la cate­dral tant pel seu títol com pel mètode, sem­pre espec­ta­cu­lar i agres­siu en un par­tit en què, para­do­xal­ment, ha començat ben espès. Una dada estadística que reflec­teix el mètode d’Alca­raz és que ha con­nec­tat 66 cops gua­nya­dors per només 32 del seu rival. I només ha comès cinc errors no forçats més: 45 per 40.

Djoko­vic ha atro­pe­llat Alca­raz en un pri­mer set de vide­o­teca cons­ta­tant un alt grau de fia­bi­li­tat en les res­ta­des i des del fons de la pista, llis­cant sobre l’herba com un ballarí. Alca­raz ha tin­gut una pri­mera pilota de tren­ca­ment en el pri­mer joc però ha estat un miratge. El serbi ha sig­nat dos bre­aks seguits en el segon i el quart joc i s’ha impo­sat per un con­tun­dent 6-1. Alca­raz ha millo­rat sen­si­ble­ment i ha tren­cat en el segon joc del segon par­cial (2-0). Nole ha reac­ci­o­nat de seguida (2-2) en el marc d’un par­tit molt més igua­lat. El set s’ha resolt en un tie-break esqui­zofrènic. Djoko­vic s’ha avançat per 3-0, Alca­raz ha empa­tat (3-3) i el serbi ha tin­gut amb 6-5 la pri­mera pilota per sege­llar el tri­omf par­cial. Però ha notat la pressió, ha mal­ba­ra­tat l’opor­tu­ni­tat en la seva fase més dubi­ta­tiva i el murcià ha empa­tat el par­tit amb una res­tada gua­nya­dora.

Amb un Alca­raz cada vegada més ins­pi­rat, el par­tit s’ha aca­bat de cap­gi­rar com un mitjó. El murcià ha tren­cat de nou en el pri­mer joc del ter­cer par­cial i ha sig­nat un segon break mor­tal en el cinquè (4-1). Ha estat un joc clau de 26 minuts en què Djoko­vic ha sal­vat sis pilo­tes de rup­tura i ha aca­bat clau­di­cant en la setena, força esgo­tat física­ment. Per això, en els dos dar­rers jocs del set, ha bus­cat solu­ci­ons d’emergència que no li reque­ris­sin un des­gast exces­siu: tirs direc­tes i puja­des a la xarxa infruc­tu­o­ses (6-1).

Djoko­vic ha sal­vat dues pilo­tes de tren­ca­ment en el segon joc del quart acte, en una fase de negui­tor i d’esplen­dor d’Alca­raz. El serbi, però, s’ha afer­rat a la pista i ha sabut regi­rar la dinàmica, amb una rup­tura en el cinquè joc que li ha permès fre­nar l’ímpetu del seu rival, gua­nyar el set i forçar el cinquè i defi­ni­tiu par­cial: 6-3 amb un segon tren­ca­ment mate­ri­a­lit­zat amb doble falta d’Alca­raz. El cinquè, amb tots dos altre cop a ple ren­di­ment i el públic abso­lu­ta­ment entre­gat, ha estat un gran espec­ta­cle. El tren­ca­ment del murcià en el ter­cer joc li ha permès anar per davant i quan havia de matar el par­tit, no li ha tre­mo­lat el pols.