Grant Dalton: “Ens agradaria que els barcelonins donin suport al Team New Zealand”

Grant Dal­ton, direc­tor gene­ral de l’Emi­ra­tes Team New Zea­land, defen­sor del títol a la 37a copa d’Amèrica de Bar­ce­lona 2024, ha afir­mat que li agra­da­ria comp­tar amb el suport dels bar­ce­lo­nins quan el seu equip com­pe­teixi. “Estar ja aquí ins­tal·lats és tot un honor que volem com­par­tir amb Bar­ce­lona i els seus ciu­ta­dans. Estem total­ment oberts a ells i ens agra­da­ria comp­tar amb el seu suport quan com­pe­tim”, ha afir­mat Dal­ton des de les bases ’kiwi’ al port de la capi­tal cata­lana. Una base que, segons ha dit, “està oberta a tot­hom”.

Amb Dal­ton, han estat pre­sents en una visita orga­nit­zada per als mit­jans Peter Bur­ling i Nat­han Out­te­ridge, timo­nels de l’equip, Elise Bea­vis, dis­se­nya­dora del Tem New Zea­land, i Roger Fri­gola, l’engi­nyer bar­ce­loní de l’esqua­dra oceànica.

La base de l’Emi­ra­tes New Zea­land té una superfície total d’uns 6.000 m2 i consta de l’antic edi­fici de dues plan­tes de la ter­mi­nal de Baleària, amb una superfície de 1.400 m2. A la segona planta com­par­ti­ran espai de tre­ball les tri­pu­la­ci­ons i els equips d’engi­nyers, cons­truc­tors i dis­se­nya­dors, que són un total de 35 i vuit ja són a Bar­ce­lona.

La pri­mera planta està ocu­pada per un gran gimnàs, on la tri­pu­lació rea­litza la posada a punt, amb un espai dedi­cat a les bici­cle­tes estàtiques d’alt ren­di­ment on es pre­pa­ren els cyclors (tri­pu­lants que gene­ren potència hidràulica al vai­xell amb les cames) de l’equip.

Al pati exte­rior, tant per al mono­casc AC40 (de 12,20 metres d’eslora), que estan espe­rant la seva arri­bada d’aquí a un mes, com per a l’AC75 (22,90 metres), hi ha l’han­gar cons­truït al cos­tat, sobre una superfície d’uns 2.700 m2.

A més, dis­posa de zona d’atra­ca­ment de 45 metres de lon­gi­tud i una gran grua per dipo­si­tar a l’aigua els vai­xells i llan­xes de suport. En aquests moments, l’equip neo­ze­landès, que tindrà uns 150 mem­bres a la base (ara n’hi ha uns 70), ja té con­trac­tat uns 100 allot­ja­ments a Bar­ce­lona.

Des del pas­sat dia 6, ja es troba a l’han­gar de la base el Te Rehu­tai (Brisa Marina), l’AC75 (mono­casc amb hidro­a­les de 22,90 m d’eslora) gua­nya­dor de la 36a Copa de l’Amèrica a Auck­land (Nova Zelanda) el 2021 i que va arri­bar per via marítima, després d’un mes de tra­ves­sia des del port de Tau­ranga (Nova Zelanda) al de Tar­ra­gona. Ara s’espera l’arri­bada de l’AC40 Te Kakahi (L’Orca), botat el 23 de febrer pas­sat i que serà el que com­pe­teixi en la pri­mera regata pre­li­mi­nar a Vila­nova i la Geltrú (Gar­raf), entre el 14 i el 17 de setem­bre.

“L’AC40 és un vai­xell genial per nave­gar i sé que la majo­ria de la gent pensa que amb 40 peus no és tan petit, però en com­pa­ració del 75, és com una petita joguina. És àgil, lleu­ger, res­pon molt bé i reque­reix un alt nivell de con­cen­tració”, ha expli­cat el segon timo­ner de l’equip, l’aus­tralià, campió olímpic i mun­dial Nat­han Out­te­ridge. El seu com­pany, pri­mer timo­ner i capità de l’equip, el campió olímpic i doble meda­llista de plata neo­ze­landès, Peter Bur­ling, ha pre­ci­sat que “sem­bla que en un AC40 estàs con­duint un kart en lloc d’un cotxe de car­re­res, com és el Te Rehu­tai”.

“Això sig­ni­fica que és força interes­sant en les sor­ti­des, veient la força amb què pots llançar el vai­xell, les mani­o­bres, les for­ces G on es mou i, encara que no tens la mateixa velo­ci­tat màxima que l’AC75, no n’estàs lluny”, ha afe­git.