Ciclisme

Pels camins del Tour 2023

Etapa 16. Passy - Combloux

Avui el Tour con­ti­nua a les valls de l’Alta Savoia, però és un recor­re­gut molt més curt que els altres dies, perquè és una etapa con­tra­re­llotge. Els ciclis­tes sor­ti­ran un dar­rere l’altre de Passy i arri­ba­ran a Com­bloux –Ville fleu­rie (trois fleurs)–, pas­sant per Sallanc­hes i rode­jant un petit llac d’aigües ver­do­ses amb forma de caca­uet allar­gat. Un pano­rama que la retrans­missió tele­vi­siva anirà repe­tint fins a l’avor­ri­ment. Aga­feu-vos amb calma la tarda, perquè, tal com diuen els savoyards: “Y a pas le feu au lac”.

Segu­ra­ment un dels llocs que enfo­ca­ran les càmeres és l’església de Notre-Dame-de-Toute-Grâce a l’altiplà d’Assy, a 1.000 metres d’alti­tud i de cara a la cadena del Mont Blanc, al ter­ri­tori de la comuna de Passy, cons­truïda per ini­ci­a­tiva del canonge Jean Devémy, de l’arqui­tecte savoià Mau­rice Nova­rina. Deu la seva fama a la deco­ració, rea­lit­zada pels més grans artis­tes de l’època: Pierre Bon­nard, Geor­ges Bra­que, Marc Cha­gall, Fer­nand Léger, Henri Matisse o Geor­ges Rouault, entre d’altres.

El lloc de sor­tida, Passy, i tota la vall de l’Arve, es va dedi­car al llarg de la seva història a l’agro­pas­to­ra­lisme i al turisme salu­da­ble, fins que al final del segle XIX el llo­ga­ret de Chedde es va trans­for­mar en un recinte indus­trial gràcies a la pro­ducció del que més enda­vant s’ano­menà ched­dite, una classe de mate­ri­als explo­sius inven­tats el 1897 per E. A. G. Street de la firma Ber­ges, Cor­bin et Cie. La ched­dita va adqui­rir una gran importància indus­trial com a explo­siu miner, però avui ja no s’uti­litza per a aquest propòsit.

Marie Curie, gua­nya­dora del premi Nobel de química, jun­ta­ment amb el seu marit Pierre, per la seva inves­ti­gació sobre la radi­o­ac­ti­vi­tat i ja patint una leucèmia induïda per radi­a­ci­ons, que li van des­en­ca­de­nar una anèmia aplàstica, va anar al sana­tori San­ce­lle­moz de Passy –el 29 de juny de 1934– per ser hos­pi­ta­lit­zada i va morir allà el 4 de juliol, a 66 anys, a l’habi­tació 424. Gai­rebé qua­tre dècades després, Leo­nard Cohen va fer famosa també l’habi­tació 424 del Chel­sea Hotel de Nova York, però aquesta és una altra història.

Ara a Sallanc­hes hi ha una de les fàbri­ques d’esquís i de mate­rial espor­tiu de la marca Ros­sig­nol, ja fa temps que la vall es queixa de l’empremta que deixa aquesta i altres empre­ses en la vall, sobre­tot quan a l’hivern es pro­du­eix l’efecte d’inversió tèrmica i la silu­eta del Mont Blanc des­a­pa­reix dar­rere d’un núvol de pol·lució. Aquest grup empre­sa­rial ara planta àlbers a la Cata­lu­nya del Nord per abas­tir de fusta la seva fàbrica de Sallanc­hes.

Com­bloux, la meta de l’etapa, és un poble de 2.100 habi­tants, dedi­cats exclu­si­va­ment al con­reu del turisme lli­gat als esports d’hivern.  Jean-Pierre Raf­fa­rin, quan era pri­mer minis­tre de Sarkozy, apro­fi­tava els dies de vacan­ces a la seva residència de Com­bloux per fer aque­lla mena de decla­ra­ci­ons que ser­vei­xen per omplir els dia­ris quan els peri­o­dis­tes no tenen altra cosa a mà durant les xafo­go­ses tar­des d’estiu. Més enllà d’això, poca cosa queda de Com­bloux a les heme­ro­te­ques. Els com­blo­rans i com­blo­ra­nes, quan no tenen res millor a fer, es dedi­quen a degus­tar fon­dues, raclet­tes i cro­zi­flet­tes, ela­bo­rats –només fal­ta­ria!– amb el Rebloc­hon i el Tomme local. Però, si hi aneu durant els dies més freds de l’hivern, des­con­fieu si us diuen que hi haurà “Polenta”, no par­len de cap plat italià, sinó d’una neu pesada i engan­xosa que us dei­xarà cla­vats a la car­re­tera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)