Fa 25 anys l’OTAN va impul­sar una guerra con­tra Sèrbia, va decla­rar el govern de Bel­grad “no grat” i els seus avi­ons de com­bat van bom­bar­de­jar el país. Avui, però, les coses han can­viat i Sèrbia ja és un mem­bre accep­tat a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Tant és així que la pri­mera set­mana de setem­bre s’hi han fet els cam­pi­o­nats del món de rem. Uns cam­pi­o­nats molt relle­vants perquè donen accés a la par­ti­ci­pació en els Jocs Olímpics de París del 2024.

En parlo perquè en la selecció espa­nyola quasi sem­pre hi ha remers del Club Natació Banyo­les i perquè el rem és un dels esports que han por­tat més espor­tis­tes de la demar­cació als Jocs. Des de les Olimpíades de Mèxic 1968 fins avui n’ha dut 34: tres a Mèxic 68, nou a Mos­cou 80, vuit a Los Ange­les 84, qua­tre a Seül 88, cinc a Bar­ce­lona 92, dos a Ate­nes 2004 i tres a Tòquio 20 (cele­bra­des el 2021).

Pel que sem­bla també n’hi haurà en els pro­pers Jocs. En prin­cipi dos –Aleix Gar­cia i Den­nis Car­ra­cedo–, cadas­cun en un doble. L’Aleix en el doble scull pesat i en Den­nis en el lleu­ger, ja que totes dues embar­ca­ci­ons van que­dar cin­que­nes i, per tant, van gua­nyar el “bit­llet” olímpic.

A més d’aquests dos bots, la selecció espa­nyola va poder clas­si­fi­car-ne dos més: un dos sense timo­ner mas­culí for­mat per dos sevi­llans, que va que­dar setè, i un de femení, for­mat per l’ampos­tina Aina Cid i l’ara­go­nesa Est­her Briz, que va que­dar vuitè. De les altres embar­ca­ci­ons de la selecció també cal des­ta­car la vui­tena posició amb skiff lleu­ger del banyolí Manel Balas­te­gui i la dot­zena posició de l’esqui­fista cànta­bra Vir­gi­nia Díaz. Així doncs, si no hi ha cap nove­tat, qua­tre embar­ca­ci­ons i dos banyo­lins esta­ran pre­sents a París, tots dos amb pos­si­bi­li­tats de fer un bon paper.

Però més enllà dels de casa, en el cam­pi­o­nat del món es van poder cons­ta­tar tres tendències: el domini dels equips britànics i holan­de­sos; el bon paper que fan sem­pre els equips de Roma­nia, Itàlia, els Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia i Ale­ma­nya, i, final­ment, la força amb què han pres posició els equips de Suïssa i Irlanda. Per cert, aquest últim sovint ve a entre­nar a l’estany de Banyo­les.